50é aniversari de la mort de Carles Riba (Victor Pàmies ).

.

.. . . . . . . . . . . .

posts manllevats  a    Raons que rimen.

.

dilluns, 13 / juliol / 2009

50 blogs homenatgen Carles Riba en el 50 aniversari de la seva mort

Publicat per vpamies a 11:18 PM 4 comentaris

Etiquetes: Carles Riba, catosfera, efemèrides, Joc de blogs

.

diumenge, 12 / juliol / 2009

Apunts ribians en un grapat de blogs

N'hi ha un que llença la pedra i no amaga la mà. Bé, no és ben bé una pedra, sinó un testimoni que altres blogaires prenem i reprenem i escampem. Sense ànims de competir amb el seu índex de participants, deixo també constància aquí dels qui hem participat en l'homenatge a Carles Riba (si hi ha cap omisió o error, esmeneu-me la plana tant com calgui):

1. A la llum d'un fanalet - Carles Riba (12 de juliol de 1959).
2. Anoharra - Carles Riba.
3. Antaviana - El llegat de Carles Riba.
4. Ara mateix - Homenatge Carles Riba.
5. Araburg - Riba, ni t'evocaran de lluny amb un crit d'alegria!
6. Aracne fila i fila - Sis Joans de Carles Riba.
7. Bloc d'en Francesc Puigcarbó - Carles Riba.
8. Bloc de Lletres - Carles Riba.
9. Bloc de Mariàngela Vilallonga - Ítaca, Kavafis, Riba.
10. Blog de l'Assumpta: Homenatge a Carles Riba, escriptor i humanista català (1893 - 1959).
11. Bloguejat - Súnion!
12. Caracteres ocultos - Carles Riba, cincuenta años después.
13. Col·lecció de moments - Carles Riba.
14. Cucarella - Carles Riba - Edgar Allan Poe.
15. Descric - Luxúria i castedat.
16. Diari d'un llibre vell - Diada del Llibre 1938 - Carles Riba.
17. Diccitionari - Vivim de mort , i no ens és grat; morim d'amor, i no s'hi pensa.
18. El fil de les clàssiques - Carles Riba també trià LLETRES!, Carles Riba, pont ferm de Grècia a Catalunya i Kavafis cantat amb mots de Riba.
19. El llibreter - Ara mateix hi ha joves que diuen els seus versos.
20. Els primers gestos del verd - A Carles Riba.
21. Gamoia - Homenatge a Carles Riba.
22. Gazophylacium: Carles Riba i Pompeu Fabra.
23. L'efecte Jauss 2.0 - Riba.
24. La garrofa de Mont-roig - Carles Riba en titelles.
25. La panxa del bou - Carles Riba, cinquanta anys després (menys un dia) i Carles Riba, cinquanta anys (i un dia) després.
26. Lletres ebrenques - 50 anys sense Carles Riba.
27. Llibres llegits i per llegir - En memòria de Carles Riba (1893-1959)
28. Llunàtic - Mig segle sense Riba.
29. Més content que un gínjol - Trossos i mossos 21 / Carles Riba.
30. Nausica - En els 50 anys de la mort de Carles Riba.
31. notícies fresques del turó de l'home - Poemes de Carles Riba (índex).
32. Obstinacions - Un sonet de Carles Riba.
33. Paraules i mots - Tankes ribianes.
34. Piscolabis librorum - La també rara segona edició de les elegies de Bierville de Carles Riba.
35. Platxèria - Riba, passió i desig sota el rigor.
36. ΠΡΟ ΓΟΩΝ ΔΕ ΜΝΑΣΤΙΣ - Carles Riba en el cinquantenari de la seva mort.
37. Raons que rimen: 50 aniversari de la mort de Riba.
38. Recordantkazantzakis - Carles Riba, in memoriam.
39. Reflex irreflexiu - En Carles Riba i les coincidències poètiques.
40. Salms - 50 anys de la mort de Carles Riba.
41. Saragatona - Carles Riba (1893-1959). Una mica de prosa.
42. Sempre en surada - Carles Riba - 50è aniversari.
43. Si dubto és que sóc, si penso és que sóc - Tannkas de les quatre estacions. Carles Riba i Carles Riba; Elegia segona.
44. Taradell Bloc - 50 anys de la mort de Carles Riba.
45. Traducció i terminologia - Carles Riba, traductor del moviment.
46. Transparència - Carles Riba (1893-1959).
47. Tu mateix llibres - Campanya per recordar...
48. Ucronies - Carles Riba. Del 'carnet de notes'.
49. Uendos, greixets i Maremortes - A Carles Riba.
50. Un que passava - Homenatge a Carles Riba.
51. Un tel als ulls - Quaderns de vacances: Carles Riba, com no?
52. Volar de nit és perillós - Cinquanta anys.
53. Xarel·10 - El meu homenatge a Carles Riba.

No són blogs, però també en parlen:

• Avui - Sam D. Abrams - Carles Riba, ara.
• Avui - Ada Castells - Riba encara funciona.
• Avui - Sebastià Alzamora - Riba amb nosaltres.
• Vilaweb - Cinquanta anys sense Carles Riba.

Publicat per vpamies a 11:34 AM 19 comentaris

Etiquetes: Carles Riba, efemèrides, estadístiques, Joc de blogs

.

50 Aniversari de la mort de Carles Riba

Diu la Viquipèdia:

Carles Riba i Bracons (Barcelona, 23 de setembre 1893 - 1959) va ser un escriptor i poeta català.

Ben poca cosa per a un dels personatges més influents i destacats del nostre país durant el darrer segle. Perquè a més, Riba era moltes coses més: era un traductor prolífic i magnífic, que va traduir al català obres cabdals de la literatura universal des del latí, el grec, l'hebreu, l'alemany, l'anglès, el francès o l'italià.

Així, gràcies a ell, tenim traduccions rigorosíssimes de Les bucòliques, de Virgili; Odissea, d'Homer; Antígona, Electra i Les tragèdies, de Sòfocles; el Càntic dels càntics o el Llibre de Ruth; Versions, de Hölderlin; les Rondalles, dels germans Grimm; Històries extraordinàries i Els assassinats del carrer Morgue, d'Edgar Alan Poe; Poemes de Kavafis, i una llista interminable d'altres obres importantíssimes. La majoria les podem trobar a la col·lecció de Clàssics de la Fundació Bernat Metge, que va arribar a dirigir quan va tornar de l'exili.

Però no només era això Carles Riba. Carles Riba va ser president de l'Institut d'Estudis Catalans entre 1950 i 1957, intermitentment i President de la Secció Filològica des del 1950 fins el 1959, any de la seva mort.

La importància de Riba també rau en el seu paper de pont entre la línia innovadora i normalitzadora de la llengua catalana que endega i dirigeix Pompeu Fabra i el seu paper com a escriptor i humanista. En poques paraules: Riba plasma en les seves obres l'ordenació lingüística de Fabra. Era la peça clau que podia fer aquest paper, per formació i coneixements.

I quins homenatges li reten a Riba al seu país en acomplir-se 50 anys de la seva mort?

Alguna cosa a l'IEC? Res.

A  la Fundació Bernat Metge?

A la Universitat?

O a la Institució de les Lletres Catalanes, on fou vicepresident?

Res de res. El silenci més absolut. És clar! És que a les biografies no posa ni tan sols la data del seu decés. Doncs sí, avui 12 de juliol de 2009 fa exactament 50 anys de la mort de Carles Riba. I uns quants blogaires ens n'hem enrecordat i li hem retut un homenatge senzill, però sentit.

.

amb agraïment a els meus padrins

de l'acte, en Puigmalet i en Pàmies,

en representació de tots els que hem participat,

bentrobats!

m.

*

.

més poesia RIBAna, servida per Mag Poesia.

http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/riba/riba.html

*

*

servido por miquelturo 2 comentarios compártelo

poemes de Carles Riba (índex )

servido por miquelturo 3 comentarios compártelo

Sobre un tema de Vicente Aleixandre ( Carles Riba ).

*

*

Se querían. Sufrían…

…Se querían, sabedlo.

.

&

.

S’estimaven. Patien

que això signifiqués

voler-se; decantar-se

des de les nits ardents

cap a l’esclat dels dies,

per més innocentment

comprendre segons l’ordre

de la mar sota el cel,

de l’arrel dins la terra

quan la flor es construeix,

del color en el migdia,

del riu cap al ponent,

dels mots com una forma

més dura d’un secret.

.

S’estimaven. Patien

des de la llum, units

en un sol fruit d’absència

que madurava, llis

i opac, de l’enllunada

memòria de llurs nits.

Eren dos, sapigueu-ho,

que heu trobat i que heu vist

separats entre els altres

dins el nombre indistint.

La ciutat era vostra

i ells eren pelegrins.

Pelegrins l’un de l’altre,

com d’un déu escondit

que feien cert erms d’hores,

no tombats de país.

Llurs passos es perdien

sobre una terra humil,

que se’ls feia més baixa,

com si el foc en fugís

i els prengués per endur-se’ls

cap al cim del sentit.

Com més alts, més donaven

la raó al desig.

.

Sapiueu-ho, es volien

per no morir d’amor.

Dos cossos es nuaven

com un crit en dos noms.

Dues vides petites

responien pel món,

i el seu deute de flama

s’alleujava en dolçor.

S’estimaven: deixeu-los

sorpresos de llur goig.

Per servir-se de l’ànima,

que ha estat subtil el cos!

Quan l’ànima els desperti,

tornaran a voler-se

i a patir d’ésser dos.

.

*

Carles Riba

*

a Papeles de Son Armadans, nº 32 i 33, p. 170 - 171.

Palma de Mallorca, 1958.

servido por miquelturo 2 comentarios compártelo

Do del poema ( Carles Riba ).

*

*

A qui diré sinó a tu

l’hora plorada en la solitud invisible,

amor, on creix i calla el desig impossible,

on tot verd és nocturn i tot astre insegur,

on la set de més set fa el desig impossible?

*

Tu em crides, vera amor reial!

Puc fugir: tot lligam crema en ta flama encesa;

ah, puc morir: tot fruit m’és dat en ta dolcesa!

Però resto en ta vida i neixo al que més val

des del centre secret de la teva dolcesa.

*

Vivent no dels somnis d’abans

et portaré, amor, l’inefable poema,

sinó de la teva hora pura en sa tija extrema,

i del treball humil fet per les seves mans

per imitar la flor - oh inefable poema!

*

Carles Riba

*

dins Del Joc i del Foc ( 1936 - 1946 ).

*

servido por miquelturo 1 comentario compártelo

ESCOLTA…( Carles Riba ).

*

Versos? Escolta.

Pel cel inacabable

de juny, campanes greus

emparen crits d’ocell

i van plegats a l’ombra.

Els nacres del ponent

s’apaguen dolçament

per a una estrella sola.

Trompetes sonen lluny

el comiat obscur

d’una altiva sang jove.

Jardinet - enclotat

dins el seu verd profund

com el món dins la posta!

El cor és massa expert:

la rosa no el reposa;

massa apassionat:

sa esperança val més

i val més sa tristesa;

massa aprop del teu cor:

li cal el seu batec

per vetllar en la tenebra.

*

Carles Riba

*

dins Del Joc i del Foc ( 1936 - 1946 ).

*

servido por miquelturo 2 comentarios compártelo

Tankes ( Carles Riba ).

*

XLI

.

Una altra crida

que la del bosc, fa pura

l’obaga insomne.

Jo vaig davant. ¿Segueixes?

No em giraré. ¿M’estimes?

*

LXV

.

Érem nosaltres

amb la nit dins les copes.

¿Recordes? Ebris

estranyament, parlàrem

de vida per més vida.

*

LXVI

Inscripció.

*

sobre un exemplar de les meves Estances.

.

Oh vida, vida,

pur corrent, com t’assembles

a les paraules!

Un rostre vol llegir-s’hi;

l’aigua fuig de la imatge.

*

LXVII

*

És quan somio

que omplo jo la meva ombra,

i dins l’estranya

mina reial, revolto,

pur, la llum dels meus dies.

*

Carles Riba

*

dins Del Joc i del Foc ( 1936 - 1946 ).

.

servido por miquelturo 3 comentarios compártelo

Que jo no sigui més… ( Carles Riba ).

*

*
foto de AccuWeather.com
*

*

Que jo no sigui més com un ocell tot sol,

ales esteses sobre un gran riu

per on davallen lentes barques de gent que riu

a l’ombra baixa del tenderol,

i el rai que el muntanyenc mig nu, enyoradís,

mena amb fatiga cap a ciutats

que estrenyen l’aigua lliure entre molls oblidats

d’haver-hi comes verdes amb arbres i ramats

i un cloqueret feliç.

.

La vida passa, i l’ull no es cansa d’abocar

imatges clares dintre del cor.

…Tot en mi torna somni: nuvolet d’ombra i d’or

que flota i fina lluny de la mà.

Qui endinsa en el seu cor com un minaire avar,

qui de recança ulls clucs es peix,

tenen més que no jo, que, estrany a mi mateix

i alt sobre els altres, guaito l’ona incessant com creix

i minva cap al mar.

.

¿Quin moviment humà pot encara desfer

l’encant, llançar-me sang i sentits

a la presa, que és nostra, afanyada, entre els dits,

o al cant, que d’home a home va i ve?

¿O ha d’ésser mon destí el de l’ocell reial

que un tret, per folga, tomba del cel,

i l’aigua indiferent l’endú, vençut rebel,

cobrint-se amb l’ala inútil els ulls buidats d’hanhel,

sense un plany pel seu mal?

.

*

Carles Riba

.

dins Llibre segon d’estances ( 1920 - 1930 )

*

servido por miquelturo 3 comentarios compártelo

1939. Gloria de Salamina vermella en el mar a l’aurora! ( Carles Riba ).

*

novena elegia.

*

Gloria de Salamina vermella en el mar a l’aurora!

Adormits en el vent de Queronea, xiprers!

Esplendor per als ulls o malencònica estampa,

crit d’arribada o foc sota la cendra d’un nom,

llocs! La meva presència amb cor violent us completa,

mots! La meva veu assedegada us fa plens.

Si en el meu cos carnal solament un triomf inefable

va poder-me engendrar contra la nit i el no-res

( entre els braços del pare, oh mare en la llum i en la Gràcia,

pura presa en el pur començament dels meus anys! )

no calia victòria amb humiliació de reialmes

ni importava un ponent buit de la fuga i la sang,

perquè fos deixada en el solc incansable dels segles

la furiosa llavor per al meu ésser civil.

.

El que fou necessari i bastava, és que uns homes sentissin

com no hi ha fast més dolç que ésser i gustar-se un mateix;

simplement, subtilment, sabessin com no hi ha inútil

cap esperit, si creix lliure en la seva virtut;

que per poder esdevenir el que volien llurs déus, en la forma

viva del que eren ja des de l’arrel de llurs morts,

consentissin a fer-se, ells diversos! Iguals en les armes,

convençuts per la llei, ells que es dictaven les lleis,

i a la força més forta que estreny o que inunda, oposessin

la raó que es coneix i l’escomesa viril.

.

Homes que vau mesurar i acomplir accions més que humanes

per merèixer l’orgull d’esser i de dir-vos humans,

jo em reconec entre els fills de les vostres sembres il·lustres:

sé que no fórem fets per a un destí bestial.

La llibertat conquerida en l’apassionada recerca

del que és ver i el que és just, i amb sobrepreu de dolor,

ens ensenyàreu que on sigui del món que és salvada, se salva

per al llinatge tot dels qui la volen guanyar;

i que si enlloc és vençuda i la seva llum és coberta

per la tempesta o la nit, tota la terra en sofreix.

.

Sí però l’esperança meravellosa traspassa,

crida, més real que la tenebra o l’estel,

- ossos decebuts i l’heroica pira en el vespre

desesperat - per a molts sembla d’antuvi una fe;

sols que té menys espera i arrenca de tots els exilis

cap al seu crit, i els batuts van retrobant-se soldats.

.

( per a Pompeu Fabra )

*

Carles Riba, 1939, a “Elegies de Bierville”.

*

servido por miquelturo sin comentarios compártelo