Categoría: menjar i riure
30 Enero 2010
.
el vaixell de Tagamanent.
foto Adolf Belio
.
*
*
patates farcides,...
.
bullim les patates amb l’aigua justa i amb la pell posada, ja que el gust i les vitamines són just sota la pell, i la resta és sobretot fècula feculorum.
un cop cuites i fredes les partim per la meitat seua, buidem una part de la molssa i la barregem de banda amb formatge de cabra tallat a bocins o ratllat, una nou de mantega i un ruixadet de llet. La consistència ha de ser un punt espessa, no pas com el puré del Bell-lloc, àlies sopadepapata.
farcim les mitges pataques amb el barrejat, i ens prenem la molèstia de donar-les formes artístiques decorativament parlant, tot modelant la matèria-patata i esculpint allò que més uns plagui, com per exemple seria les muntanyes de Montserrat, el monument a Colom o bé el rostre de qui aixì us vingui de gust...
llavors les pintem amb ou batut, empolsimat de peble molt i nou moscada, i les posem al forn fins que quedin de color de posta de sol encesa.
podem utilitzar tota mena de formatges de cabra, tendres, secs o conservats en oli, i en cada cas ens donarà un sabor prou diferenciat com per fer-ne d’aquest plat una recepta variadíssima.
...acompanyades de salsa pesto genovese,...
salsa que fem lligant amb oli d’oliva 200 grams de formatge tendre o curat de cabra, dos grans d’all, un bon ram d’alfàbrega, sempre millor que sigui fresca i tendra, i un bon grapat de julivert. També hi podem posar un grapadet de pinyons, i una mica de verdura bullida que ens ajuda a aconseguir millor l’emulsió.
aquesta salsa serveix per amanir verdures i d’altres menges cuites al forn o a la brasa, i també per a plats de pasta i d’arrós, i és tant o més polivalent que la reina mahonesa.
...i flaó eivissenc per postres.
postre català d’origen medieval, que actualment encara s’elabora a Eivissa.
folrem una flaonera...
- i això què coi és?
- és un motlle de dos dits d’alçada, i amb les vores ondulades. com els que feien servir per a fer els flams casolans les nostres mares i iaies, però més grossos.
...amb pasta brisa. aquí en Pep ens recomana fer la pasta dels pastissets de Tortosa, que farem batent 60 grams d’oli d’oliva amb 30 grams d’una barreja d’anís i mistela.
convenientment emulsionada, hi tirem un polsim de canyella i ratlladura de llimona.
hi posem 150 grams de farina tota d’un cop, barrejant-la amb un ganivet gran, ja que si ho fem amb les mans ens agafarà nervi.
la deixem reposar en un lloc fresc com a mínim una hora i l’extenem en mig de dos papers encerats amb l’ajut d’un corró, i en Pep diu que també es pot fer amb una ampolla, de cola no.
formant un disc ho posarem al motlle i ho coem fins que canviï lleugerament el color, com unes galtes enceses.
de banda, triturarem els ingredients del flaó:
400 grams de formatge tendre o de mató de cabra, 150 grams de sucre de canya o moré, 6 ous de gallina o un d'oca, i un bon grapat de fulles de menta fresca. a Eivissa utilitzen una varietat que es diu herbassana.
amb aquesta massa omplirem el motlle i el courem al forn ( el temps pot variar en funció del tipus de forn, però proveu-ho amb uns 25-30 minuts amb el forn fort ) deixant-lo un pel sucós, i el decorem amb una nevadeta de sucre llustre un cop ja sigui fred.
...i cuiteu a taula, abans no es refredi!
.
( receptes de Pep Salsetes, amb petites variacions turonals )
.
miquel
*
servido por miquelturo
sin comentarios
compártelo
26 Mayo 2009
.
*
*PSC i CiU contra la democràcia i la salut*
*Els dos grups es posen d'acord per vetar la ILP sobre
> transgènics*
>
> *
> *
>
> Benvolguts/des, ens adreçem a vosaltres per informar-vos de
> l'estat de la Campanya Som Lo Que Sembrem per aturar els
> cultius transgènics a Catalunya.
>
> El febrer del 2008, es va crear la Plataforma Som Lo Que
> Sembrem, per donar suport a una Iniciativa Legislativa Popular
> que aturés els cultius i aliments transgènics a Catalunya. La
> Plataforma, formada per un gran nombre de persones i entitats,
> va aconseguir el suport de 105.000 persones, més del doble que
> es demana per llei. La Proposta de Llei va entrar a tramit el
> febrer del 2009.
>
> El passat dimecres 6 Maig els grups parlamentaris de CiU i PSC
> van presentar una esmena a la totalitat de la ILP sobre
> Transgènics presentada per ‘Som lo que Sembrem' i que ha
> contat amb el suport de 105.000 persones.
>
> Això pot suposar que la proposta sigui rebutjada en el pròxim
> Ple del Parlament i que no arribi ni tan sols a poder-se
> discutir en la ponència corresponent. En els contactes
> preliminars, membres dels dos partits s'havien mostrat
> favorables a que la llei pogués passar aquest pas preliminar i
> discutir-se en una comissió parlamentària.
>
> Si això s'acaba confirmant s'avortarà el procés de
> participació que ‘Som lo que Sembrem' ha iniciat l'any 2007
> amb la presentació de la llei i la recollida de signatures.
>
> Us demanem que estigueu atents a les informacions que la
> plataforma us farà arribar en els pròxims dies. A la vegada,
> fem una crida a la vostra participació activa per donar
> resposta al missatge que ens envien aquests partits.
>
> Ara més que mai!
>
> *Som lo que Sembrem*
http://www.somloquesembrem.org/
*
>
> *
> *
servido por miquelturo
2 comentarios
compártelo
27 Octubre 2008
*
*
( ... ) I Jesús els digué:
.
“Déu va manar als vostres avantpassats “No matarás”.
Però tenien el cor dur, i mataren.
Llavors Moisés desitjà que com a mínim no matessin homes, i els permeté matar als animals.
I el cor dels vostres avantpassats s’endurí més encare, i mataren tant homes com animals.
Jo us dic, però: No mateu ni homes ni animals, ni tan sols com a aliment per a dur a la vostra boca. Si mengeu aliment viu, ell us revifarà, però si mateu el vostre aliment, el menjar mort és qui us matarà a vosaltres. Doncs la vida només ve de la vida, i de la mort sempre en ve la mort.
Perquè tot allò que mata el vostre aliment, mata també els vostres cossos. I tot allò que mata els vostres cossos, mata també les vostres ànimes. I els vostres cossos esdevenen el que son els vostres aliments, tanmateix com els vostres esperits esdevenen allò que son els vostres pensaments.
Per això, no mengeu res que hagi estat mort pel foc, el glaç o l’aigua. Doncs els aliments cremats, glaçats o descompostos us cremaràn, i glaçaràn i descompondràn el vostre cos.
No feu com el pagès boig que va sembrar al seu tros llavors cuites, glaçades i descompostes. I en arribar la tardor els seus camps eren eixorcs i nus.
Feu més aviat com el pagès que al seu camp sembrava llavor viva, i el seu camp donava vives espigues de blat, pagant-li cent vegades les llavors rebudes.
I us dic verament, viviu només del foc de la vida, i no feu coure el vostre aliment amb el foc de la mort, que mata el vostre aliment, el vostre cos i la vostra ànima”.
Algú va dir:
.
“Mestre, i on es troba el foc de la vida?”
.
“Dins de vosaltres mateixos, a la vostra sang, als vostres cossos”.
.
“I el foc de la mort?”, diu un altre.
.
“És el foc que crema fora del vostre cos, i que és més calent que la vostra sang.
Amb aquest foc de la mort cuineu el vostre aliment a les vostres llars i als vostres camps.
Us dic de veritat que aquest mateix foc destrueix el vostre aliment i els vostres cossos com el foc de la maldat que destrueix el vostre pensament i destrossa el vostre esperit.
Doncs el vostre cos no és sino allò que mengeu, tanmateix com el vostre esperit és allò que penseu. Per tant, no mengeu res que hagi estat mort per un foc més fort que el foc de la vida.
Mengeu de totes les fruites dels arbres, de totes les herbes del camp i de tota la llet dels animals bona per a les persones. Doncs totes aquestes coses s’han nodrit i han madurat amb el foc de la vida, totes son regals dels àngels de la nostra Mare Terrenal.
I no mengeu res que només el foc de la mort li hagi donat el sabor, el foc de Satanàs”.
.
“Com hem de fer per a coure el nostre pa de cada dia, Mestre?”
.
“Deixeu que els àngels de Déu coguin el vostre pa. Humitegeu el grà de blat per a que l’àngel de l’aigua l’amari. Poseu-lo llavors a l’aire, i l’àngel de l’aire l’abraçarà.
I deixeu-lo del matí a la tarda al sol, per a que l’àngel de la llum solar caigui sobre ell.
La benedicció dels tres àngels farà que aviat broti el germen de la vida al vostre blat.
Molgueu llavors el vostre grà i feu pans prims, com els vostres avantpassats quan van fugir d’Egipte, la llar de l’esclavitud.
Torneu a posar els pans sota el sol així que apareixi, i quan estigui ben amunt del cel, tombeu-los per a que l’àngel de la llum del sol pugui abraçar-los per l’altra banda, i deixeu-los així fins que el sol es pongui.
Els àngels de l’aigua, de l’aire i de la llum solar van alimentar i fer madurar al camp el blat, i també ells han de treballar el vostre pà. I el mateix sol que amb el foc de la vida va fer crèixer i assaonar el blat cal que cogui el vostre pa amb el mateix foc.
Docs el foc del sol és qui dona vida al blat, al pa i al cos. Però el foc de la mort sempre mata al blat, al pa i al cos. I els àngels vius del Déu Vivent tan sols serveixen als homes vius. Doncs Déu és el Déu del que és viu, i no el Déu del que és mort”.
*
.
”.
.
.
traducció de l’arameu, Edmond Bordeaux Székely.
El Evangelio de los Esenios.
Edmond B. Székely. Londres, 1937
Primera edició en castellà: Juny de 1986,
Octava edició: Febrer de 2001
© de l'edició original
1978 Edmond Bordeaux Székely
1978 Centro Internacional de Salubridad Biogénica.
E. I. R. L. Costa Rica, per cessó de drets.
© de la present edició: EDITORIAL SIRIO, S.A. C/. Panaderos, 9
29005 MALAGA
ISBN: 84-86221-36-6
Dipòsit legal: B. 7.837 - 2001
- 08786 Capellades (Barcelona)
.
traducció al català, miquel del turó.
.
publicat en castellà a un fulletó editat els anys 90s per can Ricastell ( Tordera ).
*
servido por miquelturo
sin comentarios
compártelo
17 Febrero 2008
.
*
Us adjunto una carta d'en Josep Pàmies (pagès i membre d'Slow Food). Entenc que us pot semblar una mica llarga, us he resaltat en blau el més important, però la trobo tant interessant que us l'havia d'enviar. Només seran uns minuts, si voleu més info la podeu trobar a:
http://joseppamies.wordpress.com/stevia/carta-oberta-a-la-consellera-de-salut/
*
.
*
Conselleria de Salut
Generalitat de Catalunya
consellera.salut@gencat.net
Travesera de les Corts,131-159 08028 Barcelona
Molt Hble. Sra. Consellera Geli,
Soc Josep Pàmies, pagès de Balaguer, membre de Slow Food i Assemblea Pagesa de Catalunya, entitats preocupades per l'alimentació com a font de salut. Sé que és difícil que aquesta carta arribi a les seves mans, però espero que la persona o persones que filtren la seva correspondència entenguin els motius que em porten a intentar-ho.
A nivell personal des de fa una pila d'anys intento recuperar per l'alimentació humana tot un seguit de plantes mal anomenades "males herbes" totes elles amb una o altra propietat preventiva de malalties. He pogut introduir al mercat amb molta dificultat noves amanides provinents d'aquestes "males herbes" que fins fa una dècada jo mateix eliminava amb herbicides, donada la formació química de producció agrícola que havia rebut. Seria molt llarg d'explicar, però he pogut fer aquests últims anys una reconversió de la meva manera de produir aliments, cap una forma més segura per la societat, sense tant arsenal químic del que encara avui els pagesos tenim a l' abast.
Descobrir als 59 anys l'engany de la indústria dels fitosanitaris agraris, íntimament lligada a la industria farmacèutica, descobrir a la meva edat que he col·laborat, segurament, a que les malalties cròniques de la societat hagin augmentat de la forma que ho estan fent, en bona part degut a una alimentació tan plena de residus pesticides, antibiòtics, hormones, etc.
Descobrir que en aquesta vida tot s'està convertint en negoci i que les malalties cròniques (diabetis, càncer ,obesitat, al·lèrgies , hipertensió, colesterol, etc., són un filó inesgotable de beneficis per la industria farmacèutica, descobrir que la majoria d'aquestes malalties cròniques serien en bona part evitables o curables amb un canvi cap una alimentació més natural, potenciada per l'aplicació rigorosa de les propietats de moltes plantes medicinals, que podem tenir al nostre abast amb un cost ridícul, en front el robatori descarat que la industria farmacèutica exerceix sobre el pressupost sanitari públic. Conèixer les opinions d'un Premi Nòbel de Medicina, Dr. Richard J. Roberts, que assegura que la indústria farmacèutica obliga als investigadors a reconvertir un fàrmac que podria curar una malaltia en un altre que la perpetuï com a crònica; o bé, l'opinió de la monja catalana, Teresa Forcades, Doctorada en medicina, que acusa de forma valenta els interessos criminals de la indústria farmacèutica.
Davant aquest panorama que he pogut constatar com a real, puc optar per dues opcions: una, callar resignadament i esperar que les Autoritats Sanitàries ens ho resolguin tot; o bé, col·laborar activament des de la societat civil en aquest esperit que vostè, honorable Consellera va iniciar en intentar introduir dins la Sanitat Pública, alguna de les medicines alternatives menys agressives que la dominant.
Sé que com a persona sensible, vostè i bona part de polítics, pensen que caldria redreçar aquesta bogeria en la que hem entrat tots plegats sense adonar-nos-en, donat que durant molts de temps, gairebé tothom pensàvem que aquest model que s'ha anat imposant, era un model que ajudaria a prosperar a la humanitat. Però també sé el difícil que ha de ser iniciar i consolidar un canvi en aquest tema tan important, donats els grans interessos econòmics que hi ha al darrera.
Fruit d'haver optat per col·laborar activament en fer possible un canvi en els hàbits alimentaris que comportin salut i no malaltia, vam començar a etiquetar els vegetals que comercialitzem (a l'empresa que tenim amb el meu germà) amb les propietats que havíem extret del Vademècum de Farmàcia (quina ironia) i del Dioscórides. Intentàvem fer de pont entre aquests sabers populars de medicina tradicional, tan coneguda pels nostres pares i avis, i una societat cada dia més urbana i desconnectada d'aquests coneixements. La sorpresa va ser, quan el Desembre del 2004, el Delegat a Lleida de Sanitat Sr. Barranco, ens obre expedient, requerint-nos a deixar d'etiquetar amb les propietats, tots els vegetals que comercialitzàvem sota l'amenaça de la sanció corresponent.
Analitzant la legislació en que s'emparava aquest requeriment, el Reial Decret 1334/99 de 31 de juliol sobre normativa d'etiquetatge, vam poder constatar que la prohibició d'etiquetar un aliment amb les seves propietats és per tots els aliments, menys per un grup de luxe que són els lactis i les aigües minerals. Aquests dos sectors, monopolitzats perillosament cada dia més per unes poques empreses a nivell planetari, poden etiquetar, per exemple, amb les propietats d'un Omega 3 afegit a les seves llets o margarines i una sardina o el gra de lli, molt rics en Omega 3, no poden etiquetar-se amb les mateixes propietats!
Per què aquesta discriminació? No és més sa i natural ingerir l'omega 3 racionalitzant la dieta amb peix blau, gra de lli o cereals integrals, que consumir en excés aquests lactis perquè l'enganyosa publicitat ens diu que porten Omega 3 afegit?
Atemorits per la decisió del Sr. Barranco de prohibir-nos etiquetar els nostres vegetals amb les seves propietats, vam decidir, molt al nostre pesar, fer-li cas i retirar de les etiquetes una informació que considerem molt valuosa. Però durant el 2007 i desprès de comprovar l'efecte tan extraordinari que tenia entre centenars de diabètics una planta que cultivem, la Stevia rebaudiana, vam decidir tornar-la a etiquetar amb les seves propietats.
L'stevia consumida en fresc o en infusió actua com un regulador del nivell de sucre a la sang en quasi tots els diabètics tipus II i en un bon percentatge dels de tipus I, de la funció hipotensora, és capaç de treure l'ansietat pel menjar a molta gent obesa.
Finalment, ens vam adreçar a l'IDIAP (Institut d'Investigació en l'Atenció Primària depenent formalment del Institut Català de la Salut, que vostè Sra. Geli dirigeix, a fi i efecte d'oferir-los l'experiència en aquests centenars de diabètics).
El resultat d'aquestes dues actuacions ha estat el següent :
La Gerent del IDIAP, sra. Concepció Violant, es va interessar ràpidament pel tema, es va ficar en contacte personalment amb mi i el primer bon dia va ser, " de quin capital disposa sr. Pàmies, per poder finançar un estudi d'administració d'stevia a diabètics?", informant-me de que l'IDIAP, malgrat dependre de l'Institut Català de la Salut, era una Societat Anònima i per investigar calia que les empreses (em va posar l'exemple de la Danone) aportessin el capital suficient per fer possible la investigació. Al criticar-li aquesta manera de fer les coses i en informar-li que jo no pretenia cap benefici particular com podia pretendre Danone, sinó col·laborar en què la Sanitat Pública fos coneixedora de les propietats d'una planta, que els propis diabètics es podrien cultivar fins i tot al seu balcó, amb la millora corresponent de la seva salut i de retruc de les finances públiques dedicades a Sanitat, fredament se'm va treure de sobre, recomanant-me que busqués jo mateix metges de família, que redactessin un bon projecte d'experimentació, que l'hi féssim arribar i a partir d'allí, sense assegurar-me res, mirarien de fer recerca d'alguna subvenció pública.
Com puc jo trobar un equip de metges, si la majoria que conec tenen pànic de comprometre's en un altra visió de la medicina que no està ben vista a nivell oficial? Qui finança els 70 assajos clínics amb nous medicaments que actualment porta a terme amb pacients, l´IDIAP i majoritàriament amb diabètics? És al menys curiosa la coincidència en que una empresa làctia, la DANONE, fos l'exemple que em fiqués la Dra. Violant. Estarà DANONE ja pensant en nous iogurts antidiabètics amb Stèvia afegida?
El resultat de l'altra actuació, la de tornar a etiquetar, almenys la Stevia rebaudiana que comercialitzem, ha estat una resposta més dura. Mitjançant una comunicació del Departament de Sanitat i Seguretat Social ens tornen a prohibir etiquetar amb les propietats la dita planta, afegint ara la prohibició de la seva venda, acusant-me d'infringir la Llei de Protecció de la Salut, de juliol del 2003, amb l'amenaça d'incoar expedient sancionador i ficar en alerta al SCIRI (Sistema de Coordinació d'Intercanvi Ràpid d'Informació ) per procedir a la retirada del producte que hi pugui haver al Mercat.
Considero Sra. Geli , que si vostè disposés de l'experiència que estem tenint en centenars de diabètics sobre l'efecte de l'Stevia en la regulació del nivell de sucre en la sang i de la hipertensió associada; que si sabés que al Japó, Brasil, Argentina, Colòmbia, Xina entre altres països s'utilitza massivament aquesta planta amb gran èxit i sense cap contraindicació; que existeixen centenars d'estudis clínics publicats d'investigació amb rates i humans amb resultats extraordinaris, vostè Sra. Geli, que li suposo bons sentiments, actuaria ràpidament en benefici d'un col·lectiu tan nombrós com és el dels diabètics.
Tingui en compte també que, la Coca Cola desprès que el Govern del Japó l'obligués a substituir de la Coca Cola light, l'edulcorant químic Aspartame pel natural Stevia, ara farà uns vint anys, ha anunciat fa uns mesos, que ha patentat l'aplicació de l'Stevia en vint-i-quatre productes alimentaris, com un edulcorant natural que revolucionarà la indústria perniciosa dels sucres naturals i químics.
Catalunya no té el dret de ser pionera en alguna qüestió d'ús social dels aliments? Hem d'esperar sempre a que els grans poders econòmics de l'agro-farma-indústria s'apropiïn del que la humanitat podria tenir d'una forma senzilla i natural al seu abast? La OMS vaticina que pel 2030, un 25% de la població mundial serà diabètica per culpa bàsicament de l'alimentació actual i que per aquesta sola malaltia pot entrar en crisi tot el sistema sanitari, si aquí sumem el càncer, l'obesitat, hipertensió, al·lèrgies… també produïdes en bona part per l' alimentació, el panorama pot ser dramàtic tant a nivell de cost econòmic com de qualitat de vida de les persones.
Pesi a qui pesi, però l'Stevia serà una planta que obrirà escletxa en aquest món tan brut de l'alimentació i la farmàcia ja que són milers les plantes que tenim al nostre abast i amb propietats extraordinàries i desconegudes per la immensa majoria de la societat. Darrerament l'organització Slow Food ha escollit la stevia com un símbol de resistència a aquests despropòsits i som cada dia més els que creiem que amb la salut i l'alimentació no s'hi pot jugar i si hem de fer honor a Hipócrates (Pare de la medecina) i al seu lema "que el teu aliment sigui el teu medicament", crec que tenim un camp de treball enorme il·lusionant per a recuperar l'esperit.
Si fos del seu interès el tractat en aquesta carta, li ofereixo la meva disponibilitat per mantenir una reunió amb vostè per tal d'ampliar-li informació. D'aquesta carta, Sra. Consellera, trametrem còpia a altres Conselleries que podrien tenir interès i relació en temes d'alimentació, comerç, medi ambient i economia. Així com, als caps de tots els Partits Polítics i al President del Parlament, perquè considero que no és responsabilitat sola del seu Departament de tenir una decisió valenta en el camp esmentat, sinó que necessitarem la complicitat de tothom per tal d'iniciar canvis importants en benefici d'una societat que avança, si no ho aturem, cap a una pandèmia de malalties cròniques.
*
servido por miquelturo
1 comentario
compártelo
15 Noviembre 2007
Mesurar els ingredients amb el pot del iogurt buit.
Ingredients:
2 mesures de sucre
3 ous
3 mesures de farina
1 iogurt natural sense sucre
0,5 mesura d'oli
0,5 mesura d'anís
1 sobre de llevat "Royal" (barrejar amb la farina)
una mica de llimona ratllada
Preparació:
1. Al pot de la batedora, o el Turmix, poseu-hi els ous i el sucre. Bateu-ho una estoneta.
2. Incorporeu tots el altres ingredients. Barregeu-ho bé amb la batedora o el Turmix.
3. Unteu amb mantega, o unes gotes d'oli, un motlle rodó d'uns 22 cm. Posar una mica de farina i repartir per tots costats. Folrar el fons amb un paper.
4. Aboqueu-hi la pasta i entreu-lo al forn.
Forn elèctric: 180 ºC
Temps de cocció: uns 30/35 minuts
Una vegada desemmotllat i fred escampeu-hi per sobre el sucre en pols amb l'ajuda d'un colador fi.
Opcional: Guarnir amb pinyons abans d'entrar el forn.
*
servido por miquelturo
1 comentario
compártelo
28 Mayo 2007
*
*
Inachis io ( foto Simon Coombes ).
*
*
Les càlides i perfumades nits d’estiu solen dur, hora rera hora, centenars de papallones nocturnes o arnes ( heteròcers ).
Hom les anomena també “els llums”, i el seu vol pesant i divers és magnetitzat per qualsevol signe lluminós de vida.
Malgrat que en les papallones diürnes ( ropalòcers ) també hi trobem els falsos ulls
- ulls per espantar a d’altres ulls - és en les nocturnes, amb les seves ales borrudes amb abundància de grisos, ocres i negres, on millor es dibuixen els cercles de l’espant i la por, entretingudament estètics per a la nostra espècie, però que són “mal d’ull” per a d’altres, com els rapinyaires nocturns.
Què en diriem, nosaltres, si en anar a menjar-nos un pollastre aquest ens mirés, o simulés mirar-nos fixament?
L’ensurt potser seria tant gran que ens faria esdevenir de sobte vegetarians decidits, i això fins que trobessim ulls als enciams i a les pomes.
*
És el cas que els falsos ulls acompleixen la mateixa ambigua i estranya funció de tants i tants llaços vermells o dels cristalls blaus que a diferents països mediterranis protegeixen a infants i ancians de mirades indesitjables.
I qui no ha vist, també, l’omniscient Ull de Déu a qualsevol esglèsia tot guaitant-nos des de el sostre, o vigilant els fidels des de l’altar major!
Segur que tothom. Sens dubte, sempre és millor mirar que ésser mirat, espiar que ésser espiat, caçar que ésser caçat.
La natura podria haver escollit algun altre fragment corporal, un dit o una orella, un bec o una urpa simbòlics que, dibuixats sobre les ales de les papallones servissin com advertència per a ocells i rèptils sobre el perill que corren si son tocats, escoltats, picats i desgarrats.
I tot i això, el fals ull va sortir de l’ull, que en les papallones es composa d’omatidis o elements separats, de forma que la seva visió és tant o més caleidoscòpica que el bonic tatuatge dels seus cossos.
Diguem-ne que veuen prismàticament, en feixos sobreposats, però tenen en els seus ulls falsos la garantia de que un predador les confongui amb un competidor alerta, vigilant i atroç.
¿Com van arribar a la conclusió de que, a més de mimetitzar-se amb certes espècies de gust horrorós, també podien inventar gens dibuixants, gens experts en òptica i ensems en trampes?
¿Com van comprendre les papallones que res no aterroritza més a un enemic que enfrontar-lo amb uns ulls desmesuradament oberts?
Com finestres que són de l’ánima, els ulls mostren i demostren una fondària abismal i a l’hora estelar; fan sortir del més secret de nosaltres mateixos, del fons de ocells i insectes, la quinta essència de la vida; i reflexen el mòbil panorama de la volta zelest lluïnt com miralls, o voltant com planetes.
De tots els òrgans de que disposem, l’ull és el que més lluny arriba, el més il·lusori i el més atractiu. Potser sigui aquest el motiu pel qual els galls d’indi ( “pavo real” , guarnits d’or, verd i blau ) entre les aus, i la Inachis io ( “pavón diurno”, Nimfàlid ) entre les papallones diürnes ( i Saturnia pavonia
*
*
( Saturnia pavonia ( fotos de tpittaway.tripod ). )
*
entre les nocturnes ), adoptin falsos ulls tornassolats; aquí la forma circular, brillant i fixa, s’alça com un típic instrument de fascinació.
La idea té ganxo.
El cercle enclou, tanca i limita, de les figures geomètriques és la més redundant, fins el punt que es transforma metafòricament, en la parla coloquial, en viciós.
Però encare hi ha un detall més, i és el de la seva capacitat especular, devolutiva:
l’ull - i també el fals ull - mira a qui el mira, descobreix a qui el descobreix.
I com que encara conservem algun pudor en els nostres hàbits alimentaris, mengem sense fer gaire soroll o amb gestos discrets ( l’autor diu “bellas maneras” )
per què hom no observi ni descobreixi la barbarie inexorable d’una espècie devorant-ne a una altre.
*
En remarcar aquest fet singular, Elías Canetti deia:
“caldria que cadascun de nosaltres ens veiessim quan mengem, com a mínim un cop a la vida”.
*
Ambigua, la mirada atrau, paralitza o refusa.
Dilatats pels seus pigments i línies, els falsos ulls meravellen i espanten.
De l’ull de Ra al del Déu Totpoderós de les nostres catedrals, tant sols hi ha
un parpalleig dels nostres.
És potser aquest, el misteri?
*
Mario Satz,
*
a “El Arte de la Naturaleza”.
Integral monogràfic, nº 18.
OASIS S.L., Barcelona, 1988.
*
traducció, miquel del turó.
*
servido por miquelturo
sin comentarios
compártelo
12 Febrero 2007
*
feu totes aquestes tasques a primera hora del matí, encara amb el sol baix, per afavorir els ritmes vitals d’aquests petits essers anomenats llevats, i als que podriem anomenar “gairebé-simbionts-nostres.”
*
són força importants l’actitud i la concentració, ens cal ser conscients que estem treballant amb matèria viva, i per fer un “aliment viu”.
*
primer, cal fer el llevat, amb:
:
. 250 g de farina integral de blat, ben tamissada.
. un pessic de sal.
. una cullerada d’oli d’oliva verge.
. dues culleradetes ( de café ) de mel natural.
. 100 cc ( mig got ) d’aigua tèbia.
*
treballeu una bona estona la barreja, fins que aconseguiu una massa ferma i elàstica ( que torna a pujar una mica quan hi esfonses el dit ).
deixeu la bola de massa dins un bol de fang, tapeu-ho amb un drap de fil que caldrá mantenir humit al llarg del procés,
i deixeu-ho tres dies en un lloc tebi ( temperatura ideal, 15 - 18 º ) per permetre la fermentació.
si el temps és molt fred, o a l’hivern a muntanya, potser no ho aconseguireu, doncs amb temperatura baixa costa molt de fer.
*
passats els tres dies, es barreja amb:
. 200 cc ( un vas ) de farina integral, i
. una mica d´aigua tèbia ( la justa per tornar a deixar la massa al seu punt ),
i ho torneu a treballar una estona.
ho deixeu tres dies més tapat amb el drap humit al bol de fang.
*
el seté dia estará llest el llevat.
cal vigilar-lo cada dia.
és possible que es formi un tel ( miceli ) de color negre a sobre la pell de la massa.
si us passés, retireu-lo amb cura, com si pelessiu una patata crua, doncs no es perjudicial per al bon resultat del llevat.
si només és superficial, i no fa pudor, eh?
*
l’olor de la massa fermentada ha de ser agradable, àcida i fresca.
si no fos així, rebutgeu el llevat… i torneu a començar.
*
i si ja tenim el llevat a punt, podem passar a fer el pa:
. 1500 g de farina integral de blat, millor no gaire gruixuda
. un litre d’aigua
. tres cullerades d’oli d’oliva verge
. 200 g de llevat fresc natural
*
dins un recipient de fang ( també pot ser de fusta, vidre o acer inoxidable, desaconsellable plàstics i altres metalls ) poseu l’aigua, l’oli,
i aneu barrejant la farina a poc a poc.
treballeu amb una cullera o estri de fusta.
en obtenir la consistència de puré aigualit, barregeu el llevat, ben desfet,
i seguiu afegint farina i treballant, afegint-hi miques d’aigua si cal.
*
enfarineu la taula de treball ( millor de fusta o marbre, no de fòrmica o plàstic…), i funyiu o fenyeu amb empenta i constància, amb els punys i les mans, de fora cap a dins, plegant i tombant, i tornant a plegar… una i altra vegada…
cal fer-ho ben bé una mitja hora … de pagés.
si heu vist mai funyir a algú que ho hagi fet tota la vida, bé prou ho sabreu!
al llarg del treball ens caldrá anar afegint petites quantitats de farina, a taula i mans, per que no ens quedin revestits de croqueta, sobretot les mans.
crec que és per aixó que de petit sempre volia ajudar a la mare a la cuina, quan pastava el pa…
*
deixareu la massa en un lloc tebi ( dins un bol de fang, tapada amb un drap humit amb aigua tèbia ), durant un quart d´hora.
*
mentre, preparareu els motllos metàlics rectangulars.
amb un drapet, humitegeu la banda interior dels motllos amb oli d’oliva, pintant-ho bé.
tireu un grapadet de farina, la repartiu per tota la superficie amb uns copets, i retireu l’excedent donant-los-hi la volta i picant.
*
ompliu els motllos fins a la mitat, tapeu-los amb un drap humit amb aigua tèbia (caldrá que aneu humitejant els draps un o dos cops cada hora ),
i deixeu-los reposar unes tres hores, fins que la massa haurá doblat el seu volum, omplint els motllos.
amb un cuter o un ganivet ben esmolat, feu unes incisions poc fondes al llarg de la superficie dels pans.
***
els draps que feu servir per fer el llevat i el pa, no els renteu mai amb lleixiu ni amb detergents; feu-ho amb sabó neutre, o encara millor, només amb aigua.
els motllos,no els fregueu amb objectes metàlics ni fregalls, ni els renteu amb aigua: netegeu-los en sec i en calent, acabats de fer servir, amb un drap eixut, i un cop nets amb un drap sucat amb oli d’oliva.
*
i ara anem a enfornar ( amb forn de gas ).
*
de petit, a casa, es cuinava en una cuina económica, de ferro fos, que menjaba carbó i llenya, i tenia un forn que sabia fer de tot: pa, pastissos, galetes, empanades,coques…
també sabia escalfar l’aigua, que sortia ben calenta a la vella pica de pedra.
a l´hivern calia buidar cada nit les canonades d’aigua, doncs en apagar-se el foc es podien gelar. i també, en apagar-se el foc, l’aigua feia extranys sorolls dins les canonades, i encare que el pare amb posat seriós deia que només era“el termosifón”, jo sabia que estractava d’un monstre que vivia dins l’aigua, i que podia sortir de cop en obrir l’aixeta..
*
i feia uns pastissos, i uns pans…
*
com és força difícil que pogueu treballar amb un d’aquests forns, i no diguem ja amb un forn obrat dels de sempre, dels que hi ha a pagés ( que és sense cap dubte l’eina idònia per l’alquimia del pa ), recorrerem al modest i abundós forn de gas, present a la majoria de les nostres cuines.
i a moltes tant sols usat per a fomentar la diversificació de les aranyes troglófiles de les llars.
*
un dels inconvenients d’aquests forns és que sovint no assoleixen temperatures molt altes, i si ho fan sotmeten el pa a una cocció massa sobtada.
però hi ha un recurs a l’abast de tothom que ens pot solucionar el problema, i fer el nostre forn més “naturalitzat” ( cal advertir que no será mai el mateix que un forn de volta d’argila, però dóna un bon resultat! ).
-necessiteu:
. unes quantes ( en funció del tamany del vostre forn ) rajoles de refractari, de les que s’utilitzen per llars de foc i barbacoes, netes i noves de trinca, de tres cm de gruix.
. dos bols de fang sense vernissar, de 300 - 500 cc
*
es tracta de folrar la base del forn, deixant lliures els orificis de ventilació:
fer un sòcol amb rajoles de costat a la paret del fons i a les parets laterals, i després posar planes les del terra.
la seva funció és acumular escalfor, i així assegurar una millor cocció.
*
a la part de devant del forn hi posareu, a banda i banda, els dos bols plens d’ aigua que caldrà reposar si fes falta durant la cocció,
i ruixareu “moderadament” les rajoles de refractari, esquitxant amb ( per exemple ) una brotxa, per que absorbeixin humitat.
*
ompliu d’aigua els bols, i procureu no obrir el forn ni tocar-lo ni tirar-li cosses si no és totalment imprescindible.
engegeu el forn 15 minuts a potencia forta, i 30 min mès a mitja potència.
disposeu una reixa tres dits bons per sobre el refractari, i enforneu els motllos.
millor que no estiguin en contacte entre ells ni amb les parets, la cocció serà més homogènia i facilitareu la circulació de l’aire. de res.
*
el temps de cocció varia segons el forn i el forner, i també segons la mida dels pans, entre 80 i 120 minuts.
amb un escuradents de fusta podeu punxar el pa per saber si ja és cuit de dins. la mare ho feia amb una agulla de fer mitja.
quan el pa és ben cuit, es separa amb facilitat del motllo amb un copet suau.
si a les dues hores no es desmotllessin, treieu-los del forn i feu servir un estri de fusta, mai metàlic, per treure’ls. ( motllos mal engreixats! ).
*
deixeu els pans si pot ser dins un recipient de fang, o si no embolicats amb roba de fil neta i eixuta, en un lloc fresc i ventilat.
és com el pa aguantará més dies, sense fer-se mal bé.
deixeu reposar el pa calent unes quatre o cinc hores abans de menjar-lo, però si em cal ser sincer, haig de dir-vos que ben poques vegades me’n sé estar, de tastar tot just fet aquest miracle que neix al foc de l’infern i fa olor de cel i d’àngels;
acabat de nèixer cada dia, i antic com els homes…
bon punt sortit del forn és, com n’hi ha d’altres, una de les olors que em fa venir una allau de records sobtats…
*
si heu arribat fins aquí, ja heu fet el més difícil. O sigui que ja teniu més de mitja feina feta, vaja.
ara només us cal fer el pa.
el primer cop impressiona, però amb el temps et vas acostumant. us ho juro.
que us vagi molt de gust, i…
bon profit!
*
miquel del turó.
agraiments: a la meva mare, a la cuina antiga de la caseta del turó, a la familia Torcque de Biniaraix ( Tania, Christiane, Sophie, André, Serge i Michel ), a l’ Associació “Puertas Abiertas a la Nueva Era”, i a la proliferació de botigues d’alimentació natural dels anys vuitanta, que van permetre que el pa fet al turó es mengés a mig Vallés ( poca conya ).
servido por miquelturo
1 comentario
compártelo
