Animals Sagrats, una porta d’entrada a l’inconscient ( Sergi Ramis ).

**

.

imatge de

craftaholicsanonymous.blogspot.com/

.

*

imatge de    http://fascinatingly.com/

 

 

*

A totes les èpoques i a tots els llocs l’ésser humà ha considerat moltes de les criatures que l’envolten com a manifestacions de poders divins.     En els animals s’intueixen els principis i les forces còsmiques que impulsen la vida dins l’Univers.

 

*

 

Quan naixeren les grans religions de la Terra, les forces més poderoses eren a les mans de la Natura.     La tecnologia, que és avui forta i ràpida i ve a substituïr les antigues deïtats, es trobava a les seves beceroles.     L’ésser humà no havia encara sotmès els espais on habitava, sino que guardava un religiós respecte per tot allò que li era superior en força, en paciència, en astúcia...

 

Pràcticament totes les cultures han projectat dons divins en els éssers que viuen a la natura.     La zoolatria, l’adoració als animals, no ha estat tan sols patrimoni d’egipcis o azteques, que són potser els exemples més coneguts.     La trobem a qualsevol racó del planeta.     A vegades els animals són el sòl·lid pedestal sobre el que s’assenta l’Univers;     en d’altres ocasions la fauna és el missatger que comunica els desitjos de Déu a les persones;     en determinades circumstàncies serveix d’allotjament corpori per als mateixos éssers superiors;     molt sovint és associada amb la fertilitat, la infelicitat, el naixement o els fenòmens meteorològics.

Els animals apareixen abastament com guardians dels llocs sagrats, i també com terribles franquejadors de portes infernals.

 

Quasi tots els pobles de la Terra fan servir els animals per donar forma coneguda a l’inexplicable.     Troben en ells la manifestació de les forces originaries del món i que ens donen la veritable força per a viure.

 

Hi ha paral·lelismes fàcils d’establir.     Així, és del comú que animals ferotges, de posat magnífic, com tigres, elefants o lleons, siguin elevats a la categoria de divinitats.     Tot i això, hem preferit triar d’altres espècies faunístiques, amb categoria superior basada en arguments menys evidents.

 

Sosteniment sòl·lid i creador.

imatge de

www.obamaartreport.com/2009/04/shepard-fairey...

 

 

Una munió de pobles orientals tenen animals cosmòfors, és a dir, sostenidors de l’Univers.     A les regions del sud de Vietnam la balena és considerada com a tal.     Tortugues, elefants, cocodrils...     només bèsties de gran resistència poden ostentar aquesta categoria.     Sovint formen en parelles, i sols presten el seu llom per a que el món s’hi assegui a sobre.     En d’altres però és el dors de l’animal l’escenari on la terra es forma.     És el cas de la tortuga, la part corba de la closca representa el cel i la plana, la terra.

 

En les figures maies aquest rèptil dona pas a la sortida a l’exterior de Hun Hunahpu, el déu del blat de moro, l’aliment bàsic dels pobles centreamericans.     Els rèptils són sovint escollits per a representar el pedestal del món o la seva creació.

Atum, serp de l’antiga Grècia, escolpeix en el començament dels temps la creació sencera.

També els nadius americans de les grans prades representen una serp que sosté a la seva boca l’ou del que surt tot signe de vida.

Vasuki és la serp de molts caps dels hindus que, fent servir el seu cos com una corda, fa girar la Muntanya Mandara i la mar original d’on han de sorgir el sol, la lluna i fins i tot l’elixir de l’immortalitat.     No s’atura pas aquí la cultura hindu, i encara utilitza aquest animal sense potes per convertir-lo en portador del món i garant de llur estabilitat.        A més no es tracta d’un culte desaparegut.     Hi ha molts temples d’aquesta religió que tenen relleus de pedra a l’entrada, i fins i tot serps vives a les quals els fidels , tot i manifestar una por evident a ser mossegats, els hi llencen ofrenes.

 

A drawing of the vision serpent can be seen at

Image:Yaxchilan Divine Serpent.jpg

British Museum, London :

Lintel 15, Structure 23, Yaxchilan.

( de Vikipedia )

Xochicalco

temple de la serp emplomallada.( vikipedia )

 

En l’iconografia azteca hom pot veure com la terra naix d’un cocodril que viu al mar primigeni.     Després, la serp Quetzalcoatl, ferida per l’atac d’un rapinyaire va sagnar, i d’aquesta sang vital es formà el primer ésser humà.

 

La serp cósmica Yulunggul és l’element bàsic dels rituals iniciàtics dels joves aborígens d'Austràlia.     Un cop han estat regurgitats per l’animal, els nens ingressen al món dels adults.

D’entre els mamífers, el porc era la forma que prenia el déu fundador de les societats de la Polinèsia, i l’elefant l’animal que sosté l’Univers sencer en moltes representacions religioses del Tibet.

Make Make és un ocell que hom no pot identificar com d’una espècie concreta, però és considerat pels habitants de Rapa Nui ( illa de Pàsqua ) com el diví creador de l’Univers.     Encara es troben escampats pels camps pasqüals petròglifs on aquesta criatura té a la mà un ou d'on sorgeix el Cosmos.

Animals de posat menys impressionant són adoptats per cultures llunyanes a les nostres per a assenyalar aspectes vitals de la creació.     Al golf de Bengala ( actual Bangla Desh ) el cranc ha estat tradicionalment considerat l'enviat del sol per a extreure terra, ajudant-se de les pinces i la boca del fons del gran oceà, i formar una terra estable.     És un exemple clar de l'associació d'un comportament habitual de l'espècie - el dragat de la sorra per a obtenir aliment - amb un significat sobrenatural.

 

Dipositaris del foc.

 

Per als indis nootka de la costa nord-oest americana, la sípia va ser la primera posseidora del foc.     Un altre animal terrestre, àgil i amb gràcil figura, la daina, li va prendre per a lliurar-lo als homes, i així aquests van conèixer la seva llum i escalfor.     La trobada és possible mercès a que la sípia habita tant la terra com el mar ( segons la creença nootka ).

Els Kikuyu de l'África oriental creuen que el dipositari del foc va ser el porc espí.

Els algonquins i els sioux, en canvi, tenen en el Gran Conill al posseïdor del secret de la vida elemental.     Ells relacionen aquesta deïtat amb la ressurrecció i la lluna, sens dubte pel comportament nocturn del mamífer rossegador, que desapareix - mor - durant el dia, per tornar a aparèixer cada nit.

Un animal insignificant i allunyat dels nostres stàndards de poder, la formiga, és per als Dogon i els Bambara de Mali una peça clau de l'organització del món.     El sexe de la terra és un formiguer que esdevé boca per la que apareix la paraula original i la tècnica de teixir, trasmeses per les formigues a l'home.     Els Dogon segueixen fent les seves robes amb telers de fusta, de tecnologia molt primitiva i totalment artesanals, ja que fins al país Dogon encara no han arribat les línies elèctriques.

 

Les disfresses de Déu.

 

Dues de les cultures més refinades de la Mediterrània, la grega i la egípcia, necessiten dels animals per a donar forma a llurs divinitats.     O més ben dit, llurs Déus necessiten la fauna per a aparèixer al davant dels humans.

La porca, molt millor considerada per gairebé tots els pobles que el seu congènere masculí, és la representació de Nut, divinitat egípcia relacionada amb la volta zelest.

També Bastet, amb aparença de gat, era adorada a l'imperi del Nil.     La força i l'agilitat que representava no podien haver trovat un millor candidat faunístic.

.

Bastet.

Gayer-Anderson Cat; Made out of bronze, from the Late Period about 664-332 BC. It is a representation of the cat-goddess Bastet. The cat wears jewellery and a protective wedjat amulet. A winged scarab appears on the chest and head. This sculpture is now known as the Gayer-Anderson cat, after its donor to The British Museum. ( de Vikipedia ).

.

El cinocèfal és l'encarnació de Thot, divinitat de la sapiència.     Tot i que idolatrat, el gos coïncideix a gairebé totes les cultures en ser considerat un animal maligne, fet que resulta ben curiós, tenint en compte que és amb els bóvids dels primers animals en ser domesticats per l'home, fa ja molts mil·lenis.

Cada nit, Isis esdevé una oreneta, i vetlla el sepulcre d'Osiris fins a la sortida del sol.     Horus pren la forma de falcó o d'esparver en diferents jeròglífs i estàtues.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

( l'ull d'Horus )

El falcó és també atribut del déu Ra, i per tant, símbol del sol naixent.

 

 

Una altra espècie ornítica venerada a l'antic Egipte és l'íbis, que presta el seu cos a Thot, el déu de la paraula creadora.     Encara avui es coneix a una espècie d'aquesta au com a íbis sagrat.     Monjos, reis i persones d'alt llinatge de l'antic Egipte que s'havien de trobar al paradís no podien menjar peix, ja que havien de metamorfitzar-se en peixos en morir.     Les classes populars, però, quedaven al marge d'aquesta prohibició.

Pel que respecta als grecs, Apol·lo s'encarna en un dofí.     Aquests mamífers marins són considerats déus en la Creta pre-helènica.

Zeus, partidari d'adoptar diferents formes animals segons la misió que decideixi realitzar a la Terra, tan aviat és un toro blanc per seduir a Europa, com un cigne quan el que vol és acostar-se a Leda, qui al seu torn s'ha embutit dins el cos d'una oca.     Si el que pretèn és intimar amb Hera, esdevé un cucut.

Adonis decideix prendre el cos d'un senglar, i paradoxalment serà aconduït a la mort per un animal de la mateixa espècie.     El mussol és potser el més conegut emblema de la deessa Atenea, i el colom, un bonic animal, d'Afrodita, deesa de la bellesa.

Afrodita.

imatge de el Informador de Galicia.

 

 

 

Ocells divins.

 

A més d’aquesta extensa representació faunística als mons de l’antiga Grècia i Egipte, d’altres cultures menys properes a nosaltres requereixen dels animals per donar cos a llurs déus.

 

La cornella Bodb és la deesa irlandesa de la guerra, qui a més es transforma en anguila.

 

Entre els indis tinglit la figura divina central la interpreta el corb, i és ell també un element central a la vida espiritual de la majoria de pobles nord-americans, essent més aviat un organitzador de l’univers que no el seu creador.

El corb, amb gran astúcia, aconsegueix trencar la caixa que posseeix la gavina on es guarda la llum del dia. Així els humans es beneficien de l’acció de l’ocell negre.

 

El falcó és Inti, el sol, a la mitologia inca. Una altra ètnia de Perú, els yanga, creuen que els herois creadors del món nàixen de cinc ous d’aquest rapinyaire.

 

El gripau és per als pigmeus de l’Àfrica equatorial el responsable de la instauració de la mort a la Terra, per una relliscada que va tenir amb els déus, moentre que en les antigues creences xineses és la divinitat de la lluna. De fet, els eclipsis del nostre satèl·lit, com gairebé tothom pot suposar, esdevenen quan un gripau decideix fer un àpat amb l’astre.

 

Animals cristians.

 

La cultura jueva-cristiana, la que més a la vora ens toca per tradició històrica i geogràfica, mereix menció apart. En ella, el símbol suprem de la puresa i de la senzillesa és un colom blanc, habitacle corpori de l’Esperit Sant, l’única representació de Déu que no pren forma humana. A les Sagrades Escriptures Crist és representat com un be, animal propici al sacrifici, que és la missió del fill de Déu a la Terra.

 

Existeix una referència força menys coneguda per la majoria dels cristians: alguns escrits antics utilitzen el pelicà com a símbol de Crist.     Aquesta gran au marina pot arribar a alimentar llurs cries amb la seva pròpia carn i sang, talment com Jesús.

El pelicà, un animal migratori, apareix i desapareix, i per això ha estat relacionat també simbòlicament amb el miracle de la ressurrecció de Llàtzer i amb el retorn a la vida de Jesús.

 

 

Missatgers i transports.

 

Pel que fa als animals que serveixen de transport als déus, l’iconografia hindú hi té un paper preponderant.      Seria impossible citar totes les montures divines, tot i que podem assenyalar com a significatives:

El cigne, on cabalga Brahma, el ratolí que sosté a Ganesh en llurs viatges;     el xacal, on Devi es recolza;  el peix, que duu a Varuna; el gall d'indi, que transporta a Kumura; el burro, que sosté a Naireita; el búfal, que carrega a Yama, i el gat, a Vidali.

Al Japó, l'anguila es considera un missatger diví que reuneix en un sol cos els símbols de la serp i de l'aigua.     Els sintoístes prefereixen al faisà com a portador del llamp i de la llum original.

En llocs tant poc propers entre ells com Xina i Egipte l'oca tenia el mateix significat:     és la missatgera que connecta el cel amb la terra.      Hi ha qui ho associa amb la formació en vol de la migració d'aquestes aus.

Qualsevol au serveix en la mitologia celta per a ésser missatgera dels déus, tot i que el cigne és la forma preferent escollida per els éssers d'altres móns per a presentar-se al davant els humans.

El camaleó assoleix la zona més alta dels arbres.       I no podia ser d'altra manera:     per als pigmeus de l'África equatorial és qui es troba més a la vora de Déu, i pot connectar els homes amb ell.     Aquest rèptil és la divinitat suprema dels yoruba.

Un cavall blanc és la cavalcadura de Buda per a la Gran Partença.     Una mona, Si-yeu-ki, filla del cel i de la terra, formará part dels cercadors dels llibres sagrats del budisme.

Els mogols, molt units als cavalls a la vida terrenal, els consideren també la cavalcadura a utilitzar per als recorreguts celestials;     els esperits dels difunts arriben així als móns superiors.

 

 

Mons Obscurs.

La zoolatria no deixa de banda l'ocasió d'atribuïr a moltes espècies faunístiques un paper sinistre, sovint relacionat amb la defensa dels inferns en la seva diversitat de formes.

Com hem assenyalat avans, el gos obté un consens gairebé general. El gos Cerver és el guardià de la porta de l'Avern.      La seva feina és fer que els qui entren ho fagin de cap, i els que ja hi són a dins no en puguin sortir.     A la mitología grega, aquest gos és tricèfal.

A les creences germàniques, Garm era el gos guardià d'un infern de gels i de tenebres.

Els papus de Nova Guinea creuen que el gos va robar el foc - llum i escalfor - a la seua primera posseidora, la rata.

Al món islàmic, poc generós amb els paral·lelismes faunístics, el propi Mahoma diu que un gos negre amb dues taques blanques és el mateix dimoni.     I a Síria hom assegura que els àngels no entren mai dins una casa on hi hagi gossos, doncs són esperits malèfics.

En contrapartida , Xolotl, el déu-gos dels azteques, ha robat del món fosc les ossamentes amb les quals els déus crearàn una nova raça humana.

La ben poc popular rata pinyada ( muricec, rat penat, ...)  s'associa a la cultura maia amb les forces subterrànies del mal.

Hem pogut comprovar amb nombrosos exemples que identificar-se amb els animals equival a una integració de l'inconscient, a una inmersió dins les fonts de la Vida.

Els animals, dins la psique humana, representen una energia indiferenciada, en contacte amb lo primordial, encara no racionalitzada ni sotmesa a cap voluntat, i és per aquest motiu que comuniquen un fort impuls vital.

 

Quan els animals són simbols.     Glossari breu.

 

Dotzenes d'espècies animals apareixen en les diferents cultures del món relacionades amb la divinitat.     És impossible citar-les totes.      Tot seguit afegim algunes que no han estat recollides dins el cos del text central, però que posseeixen una especial significació cosmogònica.

Abella.     És l'ànima quan ha deixat el cos humà ( Sibèria, i Àsia central ).

Àliga. Ha estat un símbol d'elevació i encarnació del déu Sol.

Alosa. Per laseva rapidesa en emprendre el vol i en deixar-se caure, representa l'unió de la terra amb el cel ( Gàlia ).

Aranya. Naró, creadora de tot el que és viu ( Micronèsia ).     Anansé, la preparadora de la matèria dels primers humans i creadora del sol, la lluna i els estels ( Mali ).     Símbol  dels infidels.      "La casa de l'aranya és la més feble de totes" ( Islam ).     "Teixeix el vel de les il·lusions que és la realitat aparent" ( Índia ).

Balena. Déu marí que guia les barques pels camins de les aigües i les salva del naufragi ( Viet-Nam ).

Boc. El mascle de la cabra és un símbol del pare i de la projecció de la pròpia culpa sobre un altre.

Búfal. És adorat pels pastors bantús ( Àfrica ).

Cabra. ( veure Boc i Quimera. )

Caragol. Tecsiztecatl, déu de la lluna, s'amaga dins l'espiral d'aquest animal              ( cultura azteca ).

Caragola. Lakshmi, deessa de la fortuna i de la bellesa, prèn la seua forma (Índia ).     Llur forma representa l'espiral microcòsmica en la seua acció sobre la matèria ( Egipte ).

Castor. Entre els Tinglit de Canadà el castor és qui transporta als éssers humans a d'altres móns.

Cèrvol. Dels seus crits ( la berrea ) sorgeix la vida ( indis de Nord-Amèrica ).     Ës el símbol de la renovació a la Natura.     És un animal solar, i l'enemic secular de la serp ( Sibèria ).

Colibrí. Les ànimes dels guerrers morts en combat tornen a la terra com a colibrís.     Aquesta au és la regeneradora de l'escalfor del sol ( cultura Azteca ).

Colom. Al segle III aC. a Xina els torreons eren rematats amb coloms per a atraure els esperits benignes.     Generalment, representen l'ànima humana.

Daina. L'ànima humana passava a aquests animals en morir, i per aquest motiu eren considerats tabú ( Panche de Colòmbia ).

Elefant. En alguns mandala budistes, guardià d'un dels quatre punts cardinals ( Tibet ).     Simbolitza els núvols, l'energia més pura.     Ganesha, el déu elefant hindú, simbolitza la potència de la líbido, i posseeix un sol ullal ( Índia ).

Escarabat. Ell és qui fa voltar la bola del sol, el donador de vida.     El déu Txepri es representa com un escarabat piloter ( Egipte ).

Estruç. És l'emblema de la deessa de la Justícia i de la Veritat.     Significa l'ordre universal basat en aquests principis ( Egipte ).

Gall. El seu cant fa sortir Amaterasu, deessa del sol, de la cova on s'amaga.     Als temples sintoístes es mantenen els galls vius ( Japó ).     Mahoma parla del gall com a animal aliat d'Alà, i els seu cant asenyala la presència d'un àngel.      El mateix profeta prohibeix maleir el gall que diàriament crida a la pregària del matí ( Islam ). És emblema de la vetlla i l'activitat ( Cristianisme ).

Gat. La cultura Calusa, que poblava les ribes del Mississipi, venerava al gat. Aquest animal s'ha associat amb la feminitat, la nit, la màgia i la sexualitat.

Gos. Missatger que intercedeix entre els déus i els éssers humans ( indis iroquesos ).

Granota. Deessa que protegeix els nadons, i encarna el poder de les aigües ( Egipte ).

Grulla. Balgala Mukhi, divinitat dels instints destructors ( Índia ).     Era l'au sagrada de Dèmeter, la deessa de la sembra ( antiga Grècia ).

Guilla, guineu. És la missatgera dels inferns ( Sibèria ).

Jaguar. Quatre jaguars mítics són els guardians dels camps de blat de moro, l'aliment més preuat d'Amèrica Central.     Deessa Lluna-Terra ( cultura Maia ).

Lleó. ( Veure Quimera. )

Lleopard. És el déu de la pluja per als nómades ramaders Nuer ( Sudàn ). Assimilat a Argos, expressa els aspectes agressius del lleó, sense correspondre en canvi a llur sentit solar ( Grècia ).

Mona. El déu Hanuman proporciona fertilitat a les dones estèrils que s'abraçen nues a les seues estàtues ( Índia ).     Atorga la salut, l'éxit i la protecció ( Xina ).     Al desert peruà de Nazca es troba dibuixada una mona amb la cúa formant una espiral.     A l'antic Mèxic la mona s'associava amb el vent i amb les periòdiques fins del món.

Mussol. El protector durant la nit.     Els sanadors txerokees es reencarnaven en aquest animal ( Grans Prats, Nord-Amèrica ).     És un dels símbols més antics de Xina, un animal terrible perquè se'l suposa devorador de la seua pròpia mare.

Oreneta. Fand, esposa del déu del mar Mahannan.     Representa l'infidelitat, la fecunditat i l'alternança ( cultura celta ).     Per als bambara el demiurg Faro, senyor de les aigües i del verb, i l'expressió màxima de la puresa ( Mali ).     És l'au consagrada a Isis i a Venus, alegoria de la primavera ( Mediterrània ).

Ós polar. És una de les manifestacions materials de Tuurngasuk, el gran esperit ( Inuït ).     El déu suprem de la cultura nórdica.     Odin apareix en ocasions amb la figura de l'ós ( països nòrdics ).

Peix. Avalokitesvara obté la revelació del ioga després de transformar-se en peix ( Budisme ).     Per als indis d'Amèrica Central és el símbol del déu del blat de moro, llur principal font d'aliment.

Porc. És el salvador sacrificat que obre el camí cap a la vida eterna després de la mort ( cultura Maki, Melanèsia ).

Quimera. La Quimera d'Arezzo ( s. V aC ) combina els caps d'un lleó, una cabra i una serp, representa els desitjos frustrats que causen dolor.

Senglar. El seu ullal en forma de mitja lluna és el signe inequívoc de que es tracta del continuador de la vida després de la mort ( polinesis de Mekalula ).     És vinculat també al poder dels druïdes a la tradició celta.

Serp. ( Veure Cèrvol, i Quimera. )

Termita. El termiter és el clítoris de la Terra erigit en direcció al cel ( Dogon de Mali ).

Vaca. Athor és la protectora de les dones i deessa de l'alegria ( Egipte ).

Vespa.     Senyora del foc, que ha rebut directament de Déu ( Zambia ).

Voltor. Cozcacuauhtli, el primer posseidor del foc de la vida.     Representava també el concepte de longevitat ( cultura maia ).     La deessa voltor Netxbet era la protectora dels naixements i en general de la maternitat ( Egipte ).

Sergi Ramis.

Publicat a la revista integral, nº 207, pp. 16 - 21

."Animales Sagrados".

Barcelona, març 1997.

Traducció, miquel del turó.

foto Woeser, Invisible Tibet.

 

 

 

.

 

 

 

servido por miquelturo sin comentarios compártelo

del Ramaiana, 6: Yuddha kanda ( Valmiki ).

. Ramaiana.

*

post acabat l'01.09.009.

Llibre sisé:     Yuddha kanda.

.

*

*

*

L'exèrcit de Sugriva arriba a la vora del mar.

Quan Rama, Lakshman i Sugriva reberen les noves del valent Hanumat, els cors se'ls van omplir de joia i de coratge.

.

- "El sol, al seu cènit, ha assolit finalment la constelació de la victòria!", clamà Rama, l'heroi de pit de lleó.

.

"Mana, Sugriva, que les tropes emprenguin la marxa, amb una avançada de cent mil guerrers per a eludir les emboscades dels traicioners rakses.    Em tremolen les parpelles per l'imminència de la batalla i del triomf!    Veritablement que aquest és un presagi cert del feliç rescat de Sita i de la mort de l'infame Ravana."

.

I en sentir aquestes paraules, el rei i Lakshman s'inclinaren de tot cor, i donaren ordres per a que el terrible i formidable exèrcit de les mones, com una maror, es posés en moviment.    I com una maror avançaren les tropes de Sugriva, amb alegres cançons i salts i balls i tombarelles, tots jugant i empenyent-se els uns als altres.

.

- "Matarem Ravana, i tots els seus merodejadors nocturns!", clamaven, pletòrics i confiats, avançant amb rapidesa, tot evitant però el pas per les ciutats, per a no arrassar-les.    Ja a la vora del mar, núvols de pols van entelar els estels, i els xacals udolaven amb crits aterradors i sinistres.

.

- "Aquest és un altre presagi", digué Rama, " de que els rakses cobriràn la terra, convertint-la en un bassal de sang i fetge.    Cal que ens afanyem!"

.

Llavors, un presoner raksa va ser dut devant Rama.

- "No soc cap espia", digué, "doncs he vingut a tu voluntàriament.    El meu nom és Vibishana, i reial la meva sang.    Has de saber, oh flagell dels teus enemics, que ja fa molt que patim la tirania de Ravana i els seus servidors.    La seva conducta és innoble, i el rapte de la dolça Sita abominable.    En aquesta guerra, oh Rama, tú enarbores la bandera justa.    Jo, de sang de reis, no combatré contra els meus germans.    Però he vingut a tu segur del teu triomf, per a implorar-te, en justícia, que respectis la vida dels nens, de les dones i dels ancians.    Acarnissa't, oh diví, amb els deformes i multiformes dimonis, però amb ningú més.    I descomfia de les màgiques arts de Ravana el poderós i del seu fill Indrajit, el més traïdor dels guerrers rakses."

.

Rama també va considerar aquest discurs com un bon presagi, i manà que les tropes seguissin avançant sense més demora.

*

Construcció d'un pont sobre l'oceà.

Un cops arribats davant l'oceà, i veient l'immensitat del mar, el tigre dels homes no es va desanimar.

.

- "Construirem un camí als dominis oceànics.    Que les mones més fortes hi comencin a treballar."

.

I al punt, escamots de simis es posaren a dur grans roques i arbres gegantins, amb i sense arrels, cap a la vora del mar.    I les pedres queien a l'aigua fent un gran terrabastall.    Aquells entusiastes colosos, amb immensa energia i ardor febril van construir en set dies un carrer sobre el mar, admirable per la seva perfecció, ample, ben pavimentat, i amb sòlids fonaments contra els que s'estavellaven les impotents onades.

I en havent-lo acabat, un gran clam va alçar-se entre les mones varanes.    Llavors, amb una fressa immensa, el temible exèrcit va començar a travessar-la, fins a ofegar el brogit de la mar.

Quan l'avantguarda va arribar a l'altra vora, on hi havia abundància de fruits, d'arrels i d'aigua, Rama, amb ímpetu entusiasta, ordenà:

.

- "No ens detindrem ara, avui mateix marxarem contra la ciutat defensada per Ravana, de molt difícil accés."

.

I la seva mirada, plena de mortals amenaces, es dirigia vers les torres de Lanka, mentre un cercle de foc aureolava al sol, agònic i inflamat.

*

Primer dia de batalla.

 

A l'alba, tots els encontorns de Lanka van enfosquir-se per un núvol de mones varanes, que feien brunzir l'aire amb els seus crits ferotges.

La fortalesa era ben defensada per totes bandes, i les seves muralles eren farcides d'estendarts i llances, talment com la pell d'un eriçó.    Llavors, amb la dolça Sita al seu pensament, Rama manà als varanes que exterminessin l'enemic.

Immediatament, en columnes de milers i cridant ferotgement, els valents simis es van llançar a l'assalt de totes les muralles a l'hora.

I, sense importar-los les pròpies baixes, van derrocar nombroses torres i arcades a cops de rocs i de troncs d'arbres gegantins, al mateix temps que d'altres batallons omplien amb sorra i pedres els fossars i estanys del peu de les muralles.

Ravana contemplava estupefacte l'increíble assalt, plè de perplexitat.    Però després d'una llarga reflexió, obrí els ulls, passà revista a les seves ferotges esquadres, i va recobrar la seguretat.    Llavors, ebri de fúria, manà la sortida de totes les seves tropes.

Sonaren els gongs platejats, bramaren les trompes de guerra i un clamor formidable es va alçar dels merodejadors nocturns.    Tan bon punt s'obriren totes les portes de la ciutat les esquadres rakses s'escamparen com un oceà tumultuós.

I es va produir un terrible xoc entre rakses i varanes, talment com antany va ser entre deus i asures.    Amb els seus malls, les seves destrals, i les llances destrossaven els cossos dels àgils simis, tot invocant el nom del seu sobirà, mentre que els varanes s'obriren pas entre els batallons enemics, atacant-los impetuosament amb pals i amb pedres, a cops de puny i a mossegades.

Era una espantosa carnisseria, un batibull d'armes, carros espallats, elefants morts i cossos morts amb els membres mutilats.    La sang amb la terra feia un fang espès, i la seva olor feia embogir als combatents.

Un cop per fí arribada la nit, rakses i varanes seguien combatent amb odi mutu al mig d'una foscor impenetrable.    Només es sentien crits com:    "Ets raksa?"   "Ets varana?"   "Vine!"   "Colpeja!"   "Fereix!"    "Perquè fuigs?", i tots desitjaven que sortís el sol, per millor combatre als seus enemics.

*

Ravana i Indrajit recorren a la màgia.

Veient com amb el poder de les seves indestructibles esquadres no n'hi havia prou per derrotar l'impetu dels exèrcits de Sugriva i de Rama, el dimoni Ravana i el seu fill Indrajit decidiren fer ús de la màgia.

.

- "Si aquesta nit encare no hem vençut" - va dir Indrajit -, celebraré un sacrifici que em convertirà per sempre en un ésser invisible.    De mentre, els nostres mags t'ajudaran, pare, a doblegar la voluntat de la teva adorada Sita, i a mi a derrotar Rama al camp de batalla."

.

Al moment, els mags rakses fabricaren, en virtut dels seus sortilegis, un cap idèntic al del príncep Rama, i li van donar a Ravana.    I també van fer un cos d'una bellesa sense parió, com el de Sita, i el donaren a Indrajit.

El malvat monarca s'afanyà a anar cap al jardí on les guardianes envoltaven a la doguda Sita, tot escarnint-la, i va dir-li amb tò exultant:

.

- "Aquest és el cap d'aquell per qui heu refusat els meus consols.

Això que aquí veus és tot el que resta del teu espós, derrotat en combat.

Què faràs ara, insensata i nècia, amb el teu mort?

Que la teva desgràcia et faci raonar, i et converteixi per fi en la preferida de les meves esposes."

.

La infortunada, en veure que els ulls, el rostre i els cabells eren els del seu espòs, es desfè en uns crits llastimosos, com els d'una gavina.    Però, lluny d'accedir als desitjos de Ravana, es va llançar als seus peus, i el suplicà:

.

- "Concedeix-me un favor suprem:    que l'esposa es reuneixi amb l'espòs!

"Ajunta el meu cap al seu cap, i deixa'm seguir el camí que ha emprès Rama!"

.

Davant aquestes paraules i frustrats els seus desitjos, Ravana tornà als seus quarters per a dirigir la batalla.    Un cop es va allunyar, una de les seves guardianes, entendrida pel dolor de Sita, va dir-li en secret:

- "Si de tu es tracta, princesa dels ulls grans, ni tan sols Ravana em fa por.    Posa fí als teus plors, perquè aquest cap només és un sortilegi.    Rama, en aquest moment, dirigeix un nou atac contra Lanka.    Tingues per segur que Rama ben aviat t'estrenyerà contra el seu ferm pit."

.

Mentre tant, Indrajit havia posat el fals cos de Sita al seu carro de combat, i al davant de les seves tropes, manà sortir a camp descobert.

Veient com s'apropava, les mones van córrer amb fúria, amb rocs a les mans, desitjosos de combat.    Al seu davant anava Hanumat, armat fins a les dents, però en reconèixer a Sita, dreta al carro del fill de Ravana, va quedar estupefacte, i manà que les seves tropes es deturessin.

Indrajit llavors va agafar pels cabells a la falsa Sita que la màgia feia que tots veiessin al seu carro, i posant l'espasa sobre el seu cap, cridà:

.

- "Matant una dona m'omplo de deshonra, però perjudico als meus enemics.    Tremoleu, varanes, al  davant de qui és capaç d'exterminar les dones, preludi del vostre extermini.    Un cop morta Sita, la vostra empresa és estèril."

.

I un cop dit això, va ferir amb el seu esmolat sabre aquella bonica Sita producte de la il·lusió, i deixà al terra el seu cos sangonós.

Un udol d'espant va estremir les files varanes;    els simis, descoratjats, van flaquejar, començant a fugir en desbandada.

I els ferotges rakses els perseguiren, mutilant els seus membres amb llances i espases, infligint-los en poca estona una gran mortandat.

*

Indrajit, invisible, venç a Rama i a Lakshman.

Aviat arribaren notícies del desastre als capitans varanes, i Rama, en creure que Sita era morta, va caure en terra com un arbre tallat de socarrel.    Amb els ulls curulls de llàgrimes, Lakshman l'abraçà, i de la seva boca sortiren els mots més amargants:

.

- Si existís la justícia, a ningú no li plauria la injustícia - deia -, i els virtuosos seríen defensats contra el mal.    El bé no és més que una paraula buida de sentit.    Tan sols el ric és savi i poderòs.    El mòbil del plaer i del dret, de l'alegria i de la dominació és la riquesa.    Oh tigre dels homes!    Per què respectares la teva paraula, i renunciares al tron?

Qui, a Ayodia, t'hauria privat de la dolça Sita?

.

Allà parlà oportunament Vibishana, el virtuòs raksa, i va dir:

.

- Això que Hanumat t'ha dit, oh diví Rama, és tan inverosímil com la dessecació del mar.    Coneixo prou bé a Ravana, i sé que vol a Sita només per a ell,i que no permetria que el seu fill li fes cap mal.    Aquesta suposada Sita és fruit de la bruixeria.    Aneu a l'atac, oh varanes, avans que Indrajit no aconsegueixi desbandar el vostre exèrcit.

.

Al punt, inflamats de furia, Sugriva, Hanumat, Lakshman i l'invencible Rama reorganitzaren els esquadrons, i es llançaren contra les files rakses desitjosos d'enfrontar-se al fill de Ravana.    Un gran clamor s'aixecà d'entre els simis, i amb roques i troncs de grans arbres van entrar en combat, amb ànsia de matar i com si fossin un sol home.    I amb tant d'impetu que destrossaren carros, cavalls i elefants, causant entre els rakses una veritable carnisseria.

Indrajit, en veient el càstig que rebien les seves hosts, va recòrrer a la màgia i es va fer invisible.   I llavors, amb aguts dards fets de serps, començà a delmar les fileres varanes.    Els simis tan sols veien els projectils de punta d'acer que queien del cel com una fosca pluja de tempesta, però no a qui les llençava.    Alguns capitans es feriren als ulls en mirar amunt, i cecs s'entrebancaven i queien per terra.

Introduint-se al mig dels seus enemics Indrajit, plè de vigor, va anar eliminant els millors lluitadors varanes i, en reconèixer Rama i Lakshman, llançà un núvol de dards sobre els dos herois, traspassant els seus òrgans vitals.    Els potents arquers trontollaren, i perdent la sang a raig, es desplomaren en terra, sobre un ver llit de sagetes.

*

Aparició de Garuda.

Els cossos de Rama i Lakshman, plens de sagetes, semblaven dos eriçons batuts, i Sugriva amb prou feina podia posar fre a la fugida de les mones, mentre que Indrajit, victoriòs, corria a donar la bona notícia al seu pare.

El noble Vibishana clamava plè de torbació:

.

- Heus aquí el que la màgia d'Indrajit ha fet amb aquests dos herois virtuosos!    Doneu-me armes, guerrers varanes, i jo mateix posaré fi a les ànimes perverses de Ravana i del seu fill Indrajit!    Però si aquest consuma aquesta nit el seu màgic sacrifici, esdevindrà invisible per a sempre, i ni tan sols els mateixos déus gosaràn a combatre'l.

Mentre tant, cal que guarim les ferides mortals de Rama i els seu germà amb les herbes de virtut que creixen al cim del mont Kailas.

.

En sentir aquestes paraules Hanumat es va inflamar de força i va sortir corrent, potent com un vent de marinada, cap el llunyà cim sagrat.

Un cop arribat, no va poder, en la seva ignorància, reconèixer quines eren les herbes que havia de collir d'entre totes les que amb el seu esplendor il·luminen els més alts espais.    Llençà uns terribles brams de còlera, i agafant amb ràbia la roca del cim, va esqueixar-la de les seves arrels de pedra, amb totes les seves plantes i metalls preciosos, arrencant un enorme tros de la santa muntanya, i carregat amb aquest fato va fer el camí de tornada.

En veure'l arribar els varanes, joiosos l'aclamaren, responent-los ell amb uns alegres crits.    Vibishana va llavors tractar les ferides dels herois amb les poderoses herbes, i al moment va cessar la pèrdua de sang, sense que recobressin encare el seu alè vital.

I just llavors es va aixecar un vent huracanat i una tempesta de llamps, i les muntanyes totes elles s'estremien.    I de sobte, com una teia encesa, l' àliga Garuda, la montura sagrada de Vishnú el diví, va baixar dels aires, mentre els aterroritzats simis fugien i s'amagaven.

Garuda va passar llavors les seves ales gegantines per sobre els cossos sense alè de Rama i Lakshman, i al moment aquests recuperaren el seu esplèndid color, sentint-se doblement farcits de vigor, perspicàcia, memòria, inteligència i demés grans qualitats que poseien.

I Rama digué:

.

- Qui ets tú, el meu benefactor de guarniments divins, i en presència de qui em sento com al costat d'un vell amic?

- Soc Garuda, el teu devot company - , li responguè la gegantina àliga.

- No et neguitegis pels motius de la meva amistat, oh Rama.    Tot ho sabràs arribat el moment, quan hagis fet la teva tasca, i hagis acabat amb els nostres enemics.

.

I va tornar a alçar el vol cap a l'espai, amb la força d'un déu.

Els varanes, veient refets i estalvis els seus herois, sataren d'alegria, remenant les seves cues, tocant flautes i timbals, i llençant brams i crits de lleó, potents com el tro nocturn, omplint d'espant la ciutat de Lanka.

*

Combat d'Indrajit i Lakshman.

Vibishana el prudent va llavors insistir en els seus consells, i va dir a Rama:

.

- En aquests moments Indrajit estarà celebrant el seu màgic sacrifici al bosc de Nikumbila.    Si l arriba a consumar, esdevindrà invencible en la lluita, i tots nosaltres serem perduts.

.

En sentir el noble raksa Lakshman, qui mai havia conegut la por, va agafar la seva cuirassa, l'espasa, les sagetes i un arc immillorable, i freturòs per a combatre demanà a Rama autorització per a anar tot seguit amb una partida ben dotada al bosc sagrat de Lanka i matar a Indrajit.

.

- Avui mateix cosiré el seu cos de sagetes, i destrossaré els seus membres! va dir.

Un cop Rama va aprovar aquest plà, els simis es llançaren a l'atac del bosc de Nikumbila, destrossant les defenses rakses.

El fill de Ravana, veient com els seus exèrcits cedien, va haver d'interrompre, furiós, el sacrifici tot just avans de consumar-lo, i a sobre del seu carro de combat es va dirigir contra Lakshman.    Amb els ulls vermells, el rostre ennegrit i amb el seu temible arc i els seus dards, semblava l' Exterminador.    Però no era menor l'esplendor de Lakshman.

Talment com a gossos rabiosos van adelantar-se als seus homes, i s'enfrontaren en singular combat.

El fill de Ravana tensà el seu arc, i traspassà a Lakshman amb set sagetes, però el germà de Rama, sense inquietar-se i tot rient, va dir:

.

- Ben poca cosa és això! Els teus dards, lleugers i sense força, em fan només pessigolles.

.

I la seva resposta va ser una nova pluja de fletxes.    En un moment, Indrajit va perdre destrossats el seu escut d'or, el seu carro, els seus cavalls i el seu fidel escuder, i la mort d'aquest el va doler més que la de mil dels seus soldats.    Llavors el combat es va generalitzar, i les montures rakses vomitaren dolls de sang sota el pes de les terribles mones.

Veient que l'armadura de Lakshman era impenetrable, Indrajit el va ferir al front amb tres dards alats, a l'hora que ell mateix li arribava al rostre amb cinc de les seves sagetes.

Els dos guerrers, a primera línia de les seves tropes, brillaven amb els membres ensangonats com dos lotus florits, l'un al davant de l'altre.

Altra vegada aprestaren els seus arcs i dispararen les seves potents sagetes amb un soroll ensordidor, i les dues fletxes es trobaren, punta contra punta, en un xoc violent que omplí l'espai de fum, espurnes i un foc terrible.

Lakshman, llavors, concentrà el seu esperit en la meditació, i parlà així a les divinitats protectores dels seu arc i sagetes:

.

- Si és cert que Rama és virtuós i que com a heroi no té rival, ajudeu-me a véncer al fill de Ravana.

.

I després de tensar l'arc fins a l'orella, llançà un dard infalible.

La fletxa va arrencar de les seves espatlles el cap d'Indrajit, amb el seu casc i les brillants arrecades, i va rodolar pel terra com si fos una bola d'or.

Al cel, els déus van llançar crits de joia.     I a la terra, en veure mort al seu cap, l'exèrcit raksa es dispersà amb gran confusió, abandonant en la seva fugida les armes.     Alguns aconseguiren refugiar-se a Lanka, d'altres es dispersaren per les muntanyes, i molts d'ells, en la seva folla cursa, es llançaren al mar, on s'ofegaren.

*

Combat de Ravana i Rama.

En saber pels seus generals de la mort del seu fill Indrajit, dels ulls de Ravana van caure llàgrimes com inflamades gotes d'oli.    Fent petar les dents, la seva boca escopia flames, i cap raksa gosava d'acostar-s'hi.

.

- Prepareu el meu carro! - udolà - Dueu-me el meu arc, i que em segueixin tots els guerrers que siguin encare vius!    Avui els voltors s'atiparàn de la carn dels meus enemics!

.

I al punt es veié envoltat d'innombrables rakses d'aspecte terrible, que llançaven crits terribles tot fent ostentació de llances, piques, malls, arpons, i tota mena d'armes.

Ravana manà obrir les grans portes de Lanka, al davant les quals era acampat Rama, i just en aquell moment el sol s'enfosquí i va caure un meteorit amb un soroll aterridor.     Un corb es va deturar a l'estendard de Ravana, i tremolà la parpella del seu ull esquerre.     Però sense inquietar-se per aquests sinistres presagis, i a sobre el seu carro de ràpids cavalls, va córrer cap a la mort.

El seu atac resultà irresistible, i els simis fugien com gaseles abrandades per un foc de bosc de les seves sagetes.     Per fí, amb els ulls envermellits de furor, cobert de sang enemiga, de suor i d'escuma, el potent Ravana veié Rama, i llançà un diluvi de projectils.     Rama, dret, impassible, agafà una llança, aamb la que desvià les sagetes enverinades amb el verí de terribles serps.

*

Al llarg d'una estona eterna, ambdòs guerrers vàren entaular-se en una lluita inimaginable, titànica, colossal, pròpia només dels déus,  tot traçant meravellosos cercles l'un entorn de l'altre, descarregant-se xàfecs de sagetes bramants i abrumadors....     i restant sempre ferotgement invictes.

I els espais es poblaren de déus i de dimonis, que contemplaven la singular brega i llençaven crits per encoratjarlos, els asures al raksa, i els déus a l'excels Rama.

.

- Els voltors s'abatràn sobre el teu pit, i beuràn la sang que et farè rajar amb els meus esmolats dards!, cridà Rama, i aprestà una de les seves fletxes amb les que ja havia vençut Marika i d'altres dimonis rakses.

Dispara el veloç projectil i un dels dos caps de Ravana, guarnit amb una xarxeta va caure a terra, ben bé al davant l'admirat esguard de tot l'univers.

A l'instant, però, va regenerar un altre cap idèntic.     I com el llamp, Rama el tornà a tallar, i com el trò del llamp caigut ben a la vora, Ravana el tornà a fer rebrotar.

I entenguè Rama llavors que tant sols podria destruir al princep de la nit amb el dard sagrat de Brahma, l'avi de tots els déus, la sageta feta amb l'essència del llamp i la llum del sol, que contenia l'energia tota de tots els èssers.     Només muntar-la, la terra va trontollar, i un cop ja a l'aire la mortífera sageta i inevitable com el destí va esquinçar el cel, deixant al seu darrere una estela de foc, just fins al mateix cor de l'endimoniat Ravana.

Mort Ravana, tota sola, ella mateixa, va tornar presta al seu sarrò.

I l'espai es va omplir amb el sò melodiòs del timbal dels trenta déus.     S'alçà llavors una brisa suau, carregada de feliços aromes.     Un diluvi de flors va anar caient arreu, fins a deixar Rama i els seus fidels coberts d'un acolorit mantell de tots els colors i els perfums.

*

 

Retrobada de Rama i Sita.

Immediatament Rama manà que Sita fos aconduida davant la seva presència, i Hannumat s’afanyà a trobar-la al jardinet que havia estat la seva presó.

.

- Virtuosa Sita, que el vostre cor ja no pateixi més, doncs Rama ha assolit un gran triomf, i plè de joia i d’impaciència ja vé de camí.

.

La divina Sita, ennuegada pels plors d’immensa alegria, havia perdut la veu, i no reeixia a parlar. Lluenta com l’alba, la jove de negres i brillants cabells, tota engarlandada i vestida amb robes vermelles amb brodats d’or fi s’afanyà en sortir corrent per trobar-lo.

Vibishana parlà, dient:

- Jo soc testimoni, oh Rama, de que aquesta bella i virtuosa dona, en cap moment s’ha fet indigne dels teus nobles sentiments, ni de paraula, ni dins el seu cor, ni en el seu esperit.

.

I Rama volgué afegir tot seguit, amb veu forta per a que tothom ho sentís:

.

- A l’arem de Ravana, l’únic mal que ha patit aquesta dona és el que li hagi fet la llum del sol!

.

I corrent va anar a abraçar-se amb la seva estimada, per a fruir d’una felicitat merescudament guanyada.

*

Retorn A Ayòdia.

Un cop pacificada Lanka, i alliberat el seu regne dels mags i els errants nocturns, Vibishana va estar proclamat sobirà raksa. Digué aquest a Rama:

- M’has honrat, heroi, amb la més gran de les amistats. Que Hannumat surti ara mateix, veloç com el vent, a informar al teu germà Bharata que un cop passat el temps de catorze anys d’exili i desterrament, tornes triomfant per a dur la corona dels kosales. I, com a prova de la meva amistat i estimació, et demano humilment que acceptis aquest carro màgic, que es diu Puspaka, que llueix com un núvol a l’ocàs, i que et conduirà pels aires a la ciutat d’Ayòdia.

I Rama el respongué:

.

- Res no em serà més agradable que el fet que tú i els teus fidels rakses, així com Sugriva i tots els varanes, siguin rebuts amb tots els honors a Ayòdia durant les festes de la meva entronització, i on us ompliré de joies i riqueses sense parió.

.

I un cop enllestit Puspaka, el carro volador, tot ell completament cobert de flors, els esposos s’acomiadaren dels seus aliats, tot inclinant-se amb les mans juntes, i es llençàren a l’espai emmig d’un brogit ensordidor.

Al llarg del dolç vol, Rama mostrava a la seva enamorada els llocs que anàven travessant i els fets que hi havien tingut lloc al seu llarg periple amb Lakshman vers el sud.

I ja a les envistes dels blancs palaus d’Ayòdia, exclamà:

.

- Postrem-nos, oh Sita, doncs ja es veu la règia residència del meu pare, i el meu desterrament ja ha arribat a la fi!.

Havien transcorregut cinc dies, catorze llunes i catorze anys.

*

 

*

 

aquest és

, al venerable Ramaiana,

el primer entre els poemes,

obra de Valmiki, el sant,

el seu sisé llibre, anomenat 

Yuddha kanda .

*

 

( fí del llibre sisé )

.

*

 

*

.

Ramaiana,

llibre primer: Bala kanda., amb una  Introducció de José Luís Gimenez-Frontín.

llibre segon: Ayodhya kanda.

llibre tercer: Aranya kanda.

llibre quart: Kishkindha kanda.

llibre cinquè: Sundara kanda.

llibre sisé: Yuddha kanda.

*

llibre seté: Uttara kanda.

 

*

versió de José Luís Gimenez-Frontín.

Gràfiques Instar.  L' Hospitalet.

Editorial Lumen. Barcelona, 1984.

.

traducció al català, miquel del turó.

 

.

servido por miquelturo sin comentarios compártelo

del Ramaiana, 5: Sundara kanda ( Valmiki ).

.

.

*

imatge de

http://home.att.net/~s-prasad/ramimage.htm

 

*

 

. Ramaiana.

.

 

Llibre cinqué:     Sundarakanda.

*

*

*

Arribada de Hannumat a Lanka.

.

Al seu salt prodigiós Hannumat arrossegava una estela de núvols de tots els colors, i la seva ombra veloç refulgia al damunt les onades, tot espantant a les serps de mar.    Un cop ja a arribat a l'illa, va veure la ciutat de Ravana al capdamunt d'un turó.     Estava envoltada per un mur infranquejable d'or massís i els seus palaus i cases de fins a set terrasses superposades irradiaven una blancor enlluernadora.     Ningú no podia apoderar-se per la força d'una ciutat com aquesta.

.

- "M'esperaré a que sigui de nit", -  es va dir el valent simi, - "i reduiré el tamany del meu cos fins al d'un gat, i  desapercebut podré explorar la ciutat."

.

I així ho va fer, però en el moment en que anava a travessar les seves portes, li sortí al pas el fantasma de Lanka, el guardià de la ciutat.

.

- "Enrera!" -, va manar.    - "Jo soc l'esperit de la ciutat de Lanka!    Declareu les vostres intencions, petit habitant del bosc, o no entrareu sense el meu consentiment a la ciutat, doncs amb les meves formes espantoses n'hi ha prou per a fer tornar enrrera a qualsevol intrús."

.

Com a sola resposta, la mona, sense desanimar-se, va escometre'l amb força mesurada i el va tombar per terra.    Lanka gemegà:

.

- "Aquest és un molt mal averany per al regne del raksa Ravana, doncs no he aconseguit aterroritzar ni a un petit intrús.    Entreu doncs, oh príncep de les mones, a aquesta ciutat maleïda, i acompliu els vostres desitjos, siguin els que siguin."

.

Un cop travessat el portal, va recórrer tota la ciutat buscant la presó de Sita.    Els carrers i les places brillaven sota la llum del clar de lluna.    Als patis de les grans mansions, els grans elefants de guerra cridaven sorollosament, mentre els seus cuidadors, ben beguts, feien discursos incoherents, tot presumint d'haver realitzat les bestieses més inconfessables.    Nombrosos grups de guerrers rakses patrullaven els carrers.    N'hi havia que eren homes, d'altres que eren dimonis, molts deformes i també multiformes, però tots ells fiers i esplendorosos, amb tota classe d'insignies lluents, banderes i domassos.    Hi havia molts adoradors del dimoni Ravana, dedicats a la oració i a l'estudi dels textes sagrats, i espantoses raksasis d'un sol ull, un sol pit i una sola orella, barrejades amb dones bellíssimes que s'empolainaven tot esperant els seus amants, i a Hannumat li semblaven plenes de tendresa.

.

Tot ho va observar Hannumat, però en no trobar cap rastre de l'esplendent Sita, la que era com l'or, com un cervató enjogassat de la selva, es sentí abatut, i a punt de defallir.

.   

 

Hannumat troba a Sita.

 .

Llavors va entrar al palau més esplèndid, la residència del terrible Ravana, on feia ben poc que s'havia celebrat un bon tiberi.    Arreu es trobaven copes d'or, algunes encara plenes, d'altres abocades, barrejades amb menjars de tota classe, i licors just començats.    Al gineceu dormien les dones, vençudes per l'embriaguesa o la son.

.

- "És realment innoble contemplar quan dormen aquestes dones, que no són meves!", - va pensar, temorós de comportar-se amb baixesa, "però el cor és el nucli de tots els sentits, i el meu no serà travessat per cap pensament que m'allunyi de Sita. Però on més cercar-la, sinó al mateig gineceu?"

.

La dolça Sita, però, no va trobar-la amb les dones que dormien.

Va anar llavors cap als jardins del Palau.    Era un lloc d'un perfum tan intens que feia voltar el cap, amb estols d'aus i escamots de gaseles.

Meravellat, Hannumat va veure un llac de fresques aigües, amb les vores encatifades de lluminoses perles, tot envoltat de plantes enfiladisses i terrasses d'or esgraonades.    I en aquell precís moment va veure una dona vestida de groc, molt pansida i enfangada i sense cap guarniment, envoltada de ferotges raksasis, abrumada pel seu infortuni, plorosa, enflaquida pel dejuni, però delicada i bonica com la lluna quan fa el quart que creix.

Patia el seu infortuni i no deixava de suspirar, semblava talment una deesa envoltada per feres.

.

- "Aquesta és la infortunada Sita", es digué Hannumat, i el seu pensament va volar prest ben lluny, cap al de Rama, per a felicitar-lo.

 

Conversa de Sita i Hannumat.

 

En trobar-se sola sense les seves guardianes, sita va exclamar:

.

- "Oh Rama, oh Lakshman, oh mare de Rama, que desitjaves que mai jo fos allunyada del meu espòs, oh vosaltres, les meves altres mares, veieu com m'enfonso miserablement, com un vaixell vençut per la tempesta!"

.

Llavors Hannumat, que era amagat entre els arbres, li va dir:

.

- "Soc un fidel servidor de Sugriva, rei de les mones, a qui Rama l'esplendent va retornar el seu tron.    Fidels al seu desig, els seus súbdits hem recorregut a milers totes les comarques, tot cercant una deesa, l'esposa de Rama.   I jo, per fí ara he pogut trobar-la!"

.

Davant aquestes paraules Sita es va espantar.

.

- "Dec ser somniant", es va dir.  -  "Em parla un mico.   Sens dubte deu ser Ravana, que torna per tormentar-me amb una nova disfressa, per augmentar el meu dolor.    I malgrat això, només sentir de sa boca el dolç nom de Rama el meu cor s'omple de felicitat."

Llegint els seus pensaments, Hannumat el prudent digué:

- "Soc el missatger de Rama, i aquí teniu aquest anell amb el seu nom gravat, per a que el pogueu reconèixer vos mateixa."

.

Sita va examinar amb atenció la joia, i es va sentir trasbalsada d'alegria, roboritzada de plaer al contacte de l'anell, catalitzador de tants i tants records...

.

- "Oh tu, que has fet que l'oceà sigui petit com una rasa!    Digues, és veritat que el cor de Rama pateix per mi?   

Ha fet plans per a alliberar-me?    No hauràn ocupat el seu cor d'altres dones?"

.

- "Rama no dorm des que et raptaren.    Tan bon punt comença a fer-ho, exclama amb dolça veu: - "Oh Sita!" -, i llavors es desperta.   Quan veu un fruit o una flor, comença a sospirar i a dir: - "Oh estimada!", i et crida amb un plany adolorit."

.

- "Tant de bó jo visqui prou per a tornar a veure al meu estimat!", sospirà Sita amb els ulls negats de llàgrimes.    - "Doncs has de saber, valent missatger, que Ravana ha jurat que es beurà la meva sang si en el plaç d'un any no m'he donat a ell."

.

- "Llavors cal que t'escapis amb mi ara mateix.    Jo et duré sobre les espatlles.    Comfia en mi i no et deixis enganyar pel meu aspecte fràgil, doncs de la mateixa manera que m'he fet petit em puc fer gran segons la meva voluntat, i llavors la meva força no té límits."

.

- "No seria prudent", contestà Sita.    "Si en la nostra fugida ets atacat pels alats raksas no podràs defensar-te, i si ho fessis, jo podria caure a l'oceà, o fins i tot tornar a ser capturada.    Tots els teus esforços haurien llavors estat en fals.    En canvi, si condueixes fins aquí Rama i els seus aliats, les probabilitats de sortir amb éxit seràn majors.    Però no et demoris, noble missatger, i torna'm amb el meu espòs la felicitat, doncs ja fa massa temps que pateixo la seva absència."

.

I en dir això, va treure de sota els seus vestits un passador de perles amb el que solia guarnir els seus negres cabells, afegint:

.

- "Rama el reconeixerà.    I talment com si fos jo, digues-li:   - Estimat, quan rebis aquesta joia jo ja no podré viure gaire temps allunyada de tu!"

.

I altre vegada es desfé en un amarg plor.

.

- "Aviat veuràs a Rama", exclamà Hannumat com a comiat.    "No desesperis, princesa, perquè els teus mals ja tenen les hores contades."

.

I empès per les paraules de la dolça Sita, i amb l'ànima enfortida, es disposà per emprendre la seva carrera vers el nord, on el seu pensament ja havia arribat.   Abans, però, amb la velocitat d'una centella, plè de fúria contra els raptors de Sita, Hannumat va devastar els boscos del Palau, va incendiar el temple de Lanka, i a cops del seu puny poderós va acabar amb cinc generals raksa i als seus servidors.    L'incendi es va estendre, voraç, per tota la ciutat, i els seus habitants en fugien espantats, presagiant que era l'anunci de mals encara pitjors.

Per fi la mona, freturosa per creuar el mar, es va llançar a l'espai.

.

*

 

*

 

aquest és, al venerable Ramaiana, el primer entre els poemes, obra de Valmiki, el sant, el seu cinqué llibre, anomenat Sundara kanda.

  

*

 

 

( fí del llibre cinqué )

.

 

*

 

*

.

Ramaiana,

 

llibre primer: Bala kanda., amb una  Introducció de José Luís Gimenez-Frontín.

llibre segon: Ayodhya kanda.

llibre tercer: Aranya kanda.

llibre quart: Kishkindha kanda.

llibre cinquè: Sundara kanda.

*

llibre sisé: Yuddha kanda.

llibre seté: Uttara kanda.

 

*

versió de José Luís Gimenez-Frontín.

Gràfiques Instar.  L' Hospitalet.

Editorial Lumen.    Barcelona, 1984.

.

traducció al català, miquel del turó.     

 

 

servido por miquelturo 1 comentario compártelo

del Ramaiana, 4: Kishkindha kanda ( Valmiki ).

. Valmiki, l' autor del Ramaiana.

*

 

*

 

 

 

 

*

.

*

.

Llibre quart:    Kishkindha kanda.

 

*

Trobada amb Hanumat i Sugriva.

.

Innombrables van ser els dies que necessitàren Rama i Lakshman per arribar a les selves del riu Pampa, eternament cobertes de lotus.

Un cop arribats, Rama exclamà:

.

Quanta bellesa hi ha, germà, en aquests boscos extensos, que escampen una pluja de flors com els núvols l' aigua!   La nova primavera augmenta el meu dolor.   Guaita, Lakshman, com els paons ferèstecs s' aparellen amb passió, mentre jo pateixo l' absència de la meva estimada...

.

No tots els animals, però, es lliuràven en dolces moixaines a les benéfiques vores del Pampa. Les mones, estretament agrupades, mostràven desconcert, i en veure aparèixer els dos guerrers, fugiren espaordides.   Al cap de poca estona Rama i Lakshman veièren a una d' elles acostar-se, amb un posat i un aspecte excel·lents, qui amb actitud modesta i dolça veu es vinclà al davant seu.

.

Oh valents i traçuts com lleons! - va dir.    - Jo sóc Hanumat, fidel servidor de Sugriva, el meu senyor.   I en llur nom us prego que seguiu el vostre camí sense fer-nos cap mal ni agreujar més encara la nostra penalitat.   Doncs heu de saver que el prudent Sugriva, rei de les mones, ha estat destronat pel seu cruel germà, i exiliat amb tots els seus lleials.

.

En sentir aquestes paraules, Rama, plè de joia, recordà el consell del noble Jatayus, i resolgué tancar una aliança amb el destronat rei, doncs només amb l' ajut d' algú que com ell hagués descendit els graons amargants de l' escala del dolor podria recuperar a la seva estimada Sita.   I amb cortesia, demanà ser portat fins a Sugriva.

 

I Sugriva li digué:

.

Hanumat, el millor i més fidel conseller meu, ja m´ha posat al corrent i coneixo, oh Rama, el teu nom i el motiu de la teva aflicció.   I has de saver que la meva és semblant a la teva, ja que amb el tron he perdut també la meva esposa, ara en poder del meu cruel germà.

.

Si acceptes de bon grat la meva amistat - respongué Rama, l' irreductible - posa la meva mà dins de la teva, i tanquem un sagrat pacte.   Jo mataré el teu germà, doncs les meves sagetes mai erren el tret.   I així, un cop recuperat el teu legítim regne, els teus, tan innombrables com les estrelles, m' ajudaràn a trobar a la perduda Sita.

I al mateix instant en que Rama i Sugriva tancàven la seva amistosa aliança, lluny d' aquell indret, el cor de Sita, semblant a l' or, i el de Ravana, el merodejador nocturn, es van estremir a l' hora, frapats per presagis oposats.

*

Rama i Sugriva acompleixen la paraula donada.

      

.

En fileres apretades i amb renovat valor avançaven els lleials a Sugriva cap al seu antic regne, fent trontollar les capçades dels arbres, seguits de la vora per Rama i Lakshman, amb les seves armes llestes per al combat.

A les envistes del palau de la ciutat de les mones, s' aturaren, i Sugriva, amb un posat fer, s' avançà.

.

Aquest puny clos, pujant, de closos dits - cridà a l' usurpador - apagarà l' alé vital del teu crani!

.

Valin, però, no es va espantar gens ni mica. Tot deixant enrera les seves tropes, també es va avançar per a lluitar amb el rei per ell destronat.

.

Serà el meu puny, embriagat de ràbia, el que et destrossarà! - , va xisclar.

.

I s' enfrontaren violentament com dues muntanyes, com temibles gegants dotats de vigor i agilitat immensos.   A puntades de peu, a genollades, fent servir arbres enormes arrencats de soca com a garrots lluitaven les temibles mones.   Rama va copsar, però, que Valin, de tan salvatge com era superava en crueltat i feresa al rei Sugriva, qui ja començava a donar senyals de cansament, sense deixar però de lluitar amb ardor.   I. Tot tement que el seu aliat quedès fora de combat, Rama, el plè de glòria, escollí una fletxa i traspassà amb ella el cor pervers de Valin.

En veure mort el seu germà, el noble cor de Sugriva es va omplir de remordiment i d' aflicció.

.

Quin germà, oh Rama, aprovaria la mort d' un germà, tot i que hagi estat mancat de virtut i de noblesa? - exclamà -.   Millor hagués estat que restés per a sempre al meu exili!   Un dolor immens em té corprès.   Sóc indigne del tron.   Però governaré el meu poble amb prudència, fins que el fill de Valin tingui prou edat per a dur la corona.   Ara és la meva voluntat que el meu germà sigui honrat amb funerals dignes d' un rei, i que es cobreixi el seu cos amb sàndal, garlandes de flors i tota mena de guarniments.

Després, cal que pacifiqui el regne, i en arribar l' estació de les pluges, convocaré a les mones que viuen als boscos, a les que viuen a les muntanyes, i a les que viuen escampades arreu del món.   Els meus missatgers, centenars, milers, exhortaràn a totes les mones a ajudar al meu aliat Rama.

.

La partença dels simis.

.

Un cop arribada l' estació de les pluges, es congregaren per milers els súbdits de Sugriva, i els manà anar els uns cap a l' orient, els altres cap a l' occident, i d' altres més al nord, i encara d' altres al sud, a la recerca de notícies sobre el regne de Lanka, enllà del mar.

.

Partiu per a aquesta heroica empresa - els va dir -, i que no us aturin ni les feres, ni els rius, ni la fam.   Arribeu fins als països més llunyans.   I qui en tornar pugui dir el primer: "He vist a la princesa Sita!" -, aquest serà el meu igual en autoritat i en comoditats.

.

Llavors, Rama s' acostà a Hanumat, que manava un dels grups exploradors, i li va dir:

.

En tu rauen l' habilitat, la inteligència, la força i el valor.   Tot presagia que asoliràs l' éxit.   Pren, doncs, aquest anell amb el meu nom, que Sita reconeixerà com a senyal de fortuna.

.

I les mones, cobrint la terra en grups tan nombrosos com les llagostes, finalment es van posar en marxa.  

.

*

Hanumat arriba a l' oceà.

.

Tot seguint les ordres de Sugriva, les mones, en innombrables grups creuaren muntanyes, florestes, rius i espessures inextricables, sense trobar mai notícies del regne de Lanka i de la bella Sita.

Novament arribà l' estació de les pluges, i tornàren, abatuts, alguns dels expedicionaris.   D' altres, però, continuaren la recerca, i encara haurien de seguir-la per uns llargs anys.

Hanumat seguia la seva exploració cap al sud.

Tan afamats, cansats i abatuts eren els simis que comandaba Hanumat que s' adonaren de la presència d' un gran voltor, el menjador de despulles.

En veure´l les mones pensaren que era arribada ja la seva darrera hora, i es disposaren a ben morir, amb serenor d' ánim.   Als seus precs fúnebres invocàren els noms de Sugriva, de Rama, de Sita i de Lakshman, i també el del noble Jatayus, mort per gosar atacar al carro volador de Ravana.

Aquests nobles noms d' herois invocaren.   I el gran voltor, en sentir el nom de Jatayus, així els digué:

.

Ja fa molt temps que res no he sentit del meu noble germà Jatayus.   No tingueu cap por, i doneu-me notícies seves.

.

Hanumat, llavors, li explicà la noble mort del seu germà Jatayus, i els motius de l' expedició de les mones.

.

La crueltat de Ravana clama venjança - va dir l' enorme voltor -, i jo us duré al regne de Lanka, perque la meva natura m' ha donat un poder visual digne dels déus, i puc veure amb claretat distàncies de fins a cent jornades!

.

I l' au magestuosa els va dur directament a la vora de l' oceà, al davant la visió del qual els simis quedaren perplexos i meravellats.   Era el primer cop que contemplaven l' immens mirall de tot l' univers, cobert d' onades gegantines, i es desencoratjaren.   Què farem?, es deien.   "Lanka és a l' altre banda d' aquest espai infranquejable, com ho farem per travessar?

.

Hanumat, el valerós, digué llavors als seus companys:

.

Cal que no us deixeu arrossegar pel descoratjament, el més funest exterminador de mortals.   Què potser us heu oblidat del que puc fer?   Amb els meus salts i cabrioles he esquerdat muntanyes, i la meva fogositat és irresistible.   Jo travessaré l' oceà.   Jo creuaré els aires ràpidament en una cursa prodigiosa.   Amb el meu impuls, franquejaré la mar talment un llamp.   Aquesta és la meva convicció, i també la meva paraula.

.

I després d' enfilar-se als penya-segats per a fer-los servir com a trampolí i concentrar tot el seu esperit en la seva carrera, Hanumat va fer un salt prodigiós, alat com si fos el pensament mateix.    I tan lleuger i ràpid creuava l' espai, que dins del seu noble cor s' imaginava que ja era arribat.

*

.

.

*

 

.     

 

       

.

*

*

.

 

*

 

aquest és, al venerable Ramaiana, el primer entre els poemes, obra de Valmiki, el sant, el seu quart llibre, anomenat Kishkindha kanda.

 

*

 

 

( fí del llibre quart )

.

 

*

 

*

.

Ramaiana,

 

llibre primer: Bala kanda.

llibre segon: Ayodhya kanda.

llibre tercer: Aranya kanda.

llibre quart: Kishkindha kanda.

*

llibre cinquè: Sundara kanda.

llibre sisé: Yuddha kanda.

llibre seté: Uttara kanda.

 

*

versió de José Luís Gimenez-Frontín.

Gràfiques Instar.  L' Hospitalet.

Editorial Lumen.    Barcelona, 1984.

.

traducció al català, miquel del turó.     

 

 

 

*

 

 

servido por miquelturo sin comentarios compártelo

A Monk in Ngaba ( Woeser ).

.

.

*

A Monk In Ngaba

A monk in Ngaba set himself on fire today
That is in Tibet, you see
His name was Tabey
I hope you remember his name
He cried for freedom in his land
And the return of his beloved king
And carrying a picture of his guru
He set ablaze his frame

In a time when monks have to fight
And die for our sins
In a time when nuns are raped behind bars
with electric cattle prods
In a time when cowards shoot little girls in the back
as they ran for a better life
And the world kept quiet and did not see
And we could only draw blood in our fists

Firty years we clutched at the hem of humanity
Fifty years we watched him beg for our sovereignity
Still Tibetans bleed and cry on every street
And our bosoms are empty and our gums black*
Now all we have left are tears, rage and despair
Now all we have become are slaves in our own land
Yet the songs of our ancestors still linger on our lips
And the blood of our sacred Mother* still runs through our veins

One day the sword of Tsongzen will come alive
And the warriors of Shambhala will ride again
One day there won't be the One
Whose heart we dare not break
Then a noble race will make a desperate stand
And fight for the right to be a human being
Then the land of the snow will burst in flames
And the price of freedom shall be paid in full

A monk in Ngaba set himself on fire today
That is in Tibet, you see
His name was Tabey
I hope you remember his name
He cried for Freedom in his land
And the return of his beloved king
And carrying a picture of his guru
He set ablaze his frame

.

Woeser

*

*gums black =  Chinese jailors put electric cattle prods in the mouth and that burns the inside of the mouth, the wall, the tongue, the gums and the lips.
*Mother=  the primordial mother of Tibet, an orgress who mates with a Monkey (Enlightened being) and formed the first six tribes of Tibet. The legendary ferocity of Tibetan warriors are attributed to her.
*Shambhala =  a legendary kingdom of Tibet from where the good will wage the final war against the evil

.

de "invisible tibet".

.

 

servido por miquelturo sin comentarios compártelo

sos tibet.

 

.

*

.

.

Pequín vol al Tibet una "Gran Muralla contra el separatisme"

.

La Xina desplega tropes a les regions tibetanes pel temor a una nova onada de protestes.

.

La vigília del 50 aniversari de la gran revolta tibetana contra la invasió xinesa i el posterior exili del Dalai-lama, el president de la Xina, Hu Jintao, va demanar ahir al govern regional del Tibet, tutelat per Pequín, que aixequi una "Gran Muralla" per combatre el "separatisme" i preservar la unitat nacional.

"Heu de mantenir la seguretat nacional i l'estabilitat social del Tibet", va demanar el president xinès als delegats tibetans presents a Pequín amb motiu de l'Assemblea Popular Nacional (APN), les sessions legislatives anuals. "Hem de protegir la unitat de la mare pàtria i assegurar l'ordre i l'estabilitat permanents per al Tibet", va concloure Hu, líder del Partit Comunista Xinès (PCX) al Tibet durant la dècada dels vuitanta, anys de fortes protestes a la regió.
Conscient de la importància que el dia d'avui té per a la comunitat tibetana, les autoritats xineses han reforçat la seguretat de tot l'altiplà davant el temor a un esclat de protestes contra la presència xinesa similars a les de l'any passat.

Pequín ha desplegat milers de soldats i membres de les forces de seguretat a les regions al Tibet i a les regions veïnes. El govern ha reforçat, a més, els controls fronterers en aquestes àrees davant "les possibles activitats de sabotatge de la banda del Dalai-lama".

Ahir dos vehicles policials xinesos van resultar afectats per l'explosió de dues bombes casolanes de baixa intensitat. L'incident es va produir de matinada a la localitat de Golog, a la província xinesa de Qinghai, veïna del Tibet, on es van registrar diversos enfrontaments sense víctimes entre la policia forestal i la minoria tibetana local.

"Autonomia plena"
Les comunitats tibetanes d'arreu del món recordaran avui el 50 aniversari de la gran revolta tibetana amb manifestacions i actes de protesta. En el seu discurs habitual del 10 de març, el Dalai-lama es reafirmarà en la "legítima lluita per una autonomia plena per al Tibet".

.

Articles relacionats

• El Dalai-lama adverteix que la comunitat tibetana es troba en perill per manca d'estratègia
• Detenen vuit activistes i un periodista en una protesta protibetana a Pequín
• La inauguració dels Jocs Olímpics desencadenen protestes arreu del món per la falta de drets...
• Pressió al Dalai-lama

. 

font:    AVUI.CAT

.

.

.

 

DIMARTS, 10/03/2009 - 06:00h El govern xinès tanca les fronteres del Tíbet * Avui fa cinquanta anys de la revolta contra l'ocupació xinesa. El Dalai Lama reclama des de l'Índia una autonomia legítima 'dins la República popular de la Xina'. * L'exèrcit xinès ha fet un desplegament extraordinari a Lhasa, la capital del Tíbet, a tots els controls d'entrada i a les fronteres internacionals. Tot per temor que no es repeteixin les protestes contra l'ocupació xinesa de l'any passat, que van saldar-se amb dotzenes de morts. L'aniversari d'avui és dels més significatius d'aquests últims temps, car fa cinquanta anys que començà la primera gran revolta dels tibetans contra l'ocupació xinesa. L'any passat, en un dia com avui, van encendre's les protestes antixineses més importants de les últimes dècades. Les fotografies dels monjos budistes alçant-se contra l'ocupació varen fer la volta al món. Segons fonts acostades a la dissidència tibetana, la capital i una bona part del territori es troben sota la queda, i la presència de l'exèrcit al carrer és considerable. Així mateix, les autoritats xineses han detingut aquests últims mesos alguns membres de la dissidència tibetana. La Xina diu que són delinqüents ordinaris, però entre els detinguts hi ha sospitosos d'activitats 'antigovernamentals', segons el New York Times. Grups de tibetans exiliats a l'Índia han anunciat que commemorarien l'aniversari amb manifestacions, tot i que el Dalai Lama, exiliat a Dharamsala des del 1959 (el 17 de març farà cinquanta anys), ha fet una crida a recordar l'aniversari amb pregàries i prou. En una cerimònia celebrada avui, el Dalai Lama ha demanat una autonomia autèntica per al Tibet que els permeti viure en pau dins la república popular de la Xina. L'aniversari a Barcelona La Fundació Casa del Tíbet de Barcelona ha programat per a avui un seguit d'activitats. A la plaça Catalunya es farà, de les vuit del matí a les vuit del vespre, una jornada de dejuni per la pau. A dos quarts de vuit, una manifestació sortirà de la Casa del Tíbet (Rosselló 181) i anirà a la plaça de Sant Jaume, on es llegirà un manifest, es cantaran cançons de protesta i l'himne del país. EXILI DIGITAL El 10 de març de 1959, posteriorment convertit en Dia de Solidaritat amb el Tíbet, van començar les primeres grans manifestacions de tibetans a la capital, Lhassa, contra la invasió, consumada el 1950. La repressió consegüent, que va causar no pas menys de vuitanta mil morts, va forçar el Dalai Lama (cap espiritual i polític del poble tibetà), Tenzin Gyatso, a fugir amb milers de seguidors cap a l'Índia, on es van establir a la ciutat de Dharamsala. A la 'petita Lhasa', hi viuen actualment unes vint mil persones i el mateix Dalai Lama. A la resta de l'Índia hi ha 100.000 exiliats més i al Nepal, 60.000. La diàspora també s'estén a Europa i l'Amèrica del Nord. El govern tibetà a l'exili i les organitzacions que hi donen suport fa anys que usen internet per reivindicar un Tíbet independent i democràtic. La mateixa Administració Central Tibetana, amb pàgina activa des de 1996, disposa de webs específiques per a les oficines de Ginebra, Nova York i Sud-àfrica, i manté les de l'Oficina de Coordinació Índia-Tíbet, aquesta sobre el govern tibetà en xinès i la del Dalai Lama. La darrera novetat és el canal de televisió en línia Tibet.tv. DILLUNS, 09/03/2009 - 20:00h Exili digital El Tíbet continua reclamant la independència, també a internet, cinquanta anys després de la fugida del Dalai Lama a l'Índia · El govern xinès ha reforçat els controls a les fronteres i ha augmentat la presència militar a la regió tibetana  El Tíbet és situat a l'Àsia central, a l'altiplà més elevat del món (altituds de 4.000-5.000 m), envoltat de serralades impressionants: Kunlun, Karakoram i Himàlaia, on hi ha l'Everest. Els tibetans tenen llengua pròpia (tibetà) i professen una branca distintiva de la fe budista (budisme tibetà, també anomenat lamaisme). El país, històricament cobejat per mongols i xinesos, va ser ocupat per la Xina el 1950. Al cap de quinze anys, el 1965, aquest país va establir l'anomenada Regió Autònoma del Tíbet, però sense gens d'autonomia. A més a més, els tibetans expliquen que aquesta regió amb prou feines si abasta la meitat del Tíbet històric. Els anys 1960-1970 la Xina va portar a terme una política encaminada a anorrear la identitat nacional del Tíbet amb la destrucció d'un gran nombre de monestirs budistes. Els tibetans creuen que aquest mateix propòsit té l'arribada en massa de xinesos han, els grans beneficiaris del creixement econòmic d'aquestes últimes dècades. Contra aquesta situació, s'ha aixecat la veu a l'exili del Dalai Lama Tenzin Gyatso, símbol de la resistència pacífica del Tíbet i premi Nobel de la Pau el 1989. + Webs relacionades a Nosaltres.cat: Solidaritat amb el poble tibetà i Budisme. + Diari de l'Escola: El Tíbet i l'ocupació xinesa / El budisme / Tibet (en anglès) / The Olympics and politics (en anglès). + VilaWeb: xat i entrevista amb el tibetòleg Josep Lluís Alay. + VilaWeb Nit: Banderes de protesta. Aquesta setmana es commemoren cinquanta anys de la revolta tibetana contra l'ocupació xinesa. El 10 de març de 1959, posteriorment convertit en Dia de Solidaritat amb el Tíbet, van començar les primeres grans manifestacions de tibetans a la capital, Lhassa, contra la invasió, consumada el 1950. La repressió consegüent, que va causar no pas menys de vuitanta mil morts, va forçar el Dalai Lama (cap espiritual i polític del poble tibetà), Tenzin Gyatso, a fugir amb milers de seguidors cap a l'Índia, on es van establir a la ciutat de Dharamsala. A la 'petita Lhasa', hi viuen actualment unes vint mil persones i el mateix Dalai Lama. A la resta de l'Índia hi ha 100.000 exiliats més i al Nepal, 60.000. La diàspora també s'estén a Europa i l'Amèrica del Nord. El govern tibetà a l'exili i les organitzacions que hi donen suport fa anys que usen internet per reivindicar un Tíbet independent i democràtic. La mateixa Administració Central Tibetana, amb pàgina activa des de 1996, disposa de webs específiques per a les oficines de Ginebra, Nova York i Sud-àfrica, i manté les de l'Oficina de Coordinació Índia-Tíbet, aquesta sobre el govern tibetà en xinès i la del Dalai Lama. La darrera novetat és el canal de televisió en línia Tibet.tv. Mitjans de comunicació Tibet.tv és una de les últimes incorporacions als mitjans digitals tibetans. Més antics són el diari Phayul.com (amb emissora en línia inclosa), l'agència de notícies TibetInfoNet, la ràdio Voice of Tibet i la televisió per IP FreeTibet2008.tv. Solidaritat La solidaritat amb el Tíbet també s'expressa àmpliament a la xarxa, amb pàgines tan veteranes com Free Tibet i Tibet Online, la International Campaign for Tibet, el Tibetan Solidarity Committee, l'International Tibet Independence Movement, Students for a Free Tibet (amb bloc en català) i la jove Tibet Europe. I específicament referida a la defensa dels drets humans hi ha el potent Tibetan Centre for Human Rights and Democracy, amb mapa interactiu de les protestes d'ara fa un any. Trobareu més pàgines relacionades amb la lluita tibetana en aquest apartat de Tibet.cat. Posició xinesa Així com la comunitat tibetana commemora aquests dies els cinquanta anys de la revolta contra l'ocupant a Lhassa, les autoritats xineses celebren enguany mig segle de 'reforma democràtica' al Tíbet. Hi ho fa també amb pàgines web, la majoria traduïdes a l'anglès, com Tibet.cn i TibetCulture.net, o la novíssima Tibet Human Rights, acabada d'activar per la Societat Xinesa d'Estudis sobre els Drets Humans amb l'objectiu d'exposar el punt de vista oficial xinès sobre els cinquanta anys de 'l'alliberament pacífic del Tíbet', que va permetre el pas 'de la foscor a la claror, de la pobresa a la prosperitat, de la dictadura a la democràcia i de la reclusió a l'obertura'. Tibet.cat En català hi ha força recursos interessants sobre el Tíbet: Tibet.cat, l'Observatori del Tibet i l'Àsia Central, la Fundació Casa del Tibet de Barcelona i les campanyes SOS Tibet i Tanquem la presó de Draptxi, d'AI Tarragona. A Nosaltres.cat n'hi ha una secció específica.     EL TIBET TRENCA EL SILENCI. . Aquest és el títol de l' obra (Pagès editors) de Tsering Woeser (Lhasa, 1966), un dels símbols de la resistència tibetana contra l'ocupació xinesa del seu país. Llicenciada en literatura xinesa i poetessa, va treballar en una editorial tibetana de Sixuan i en una revista literària de Lhasa fins el 2004, quan la'n van despatxar per haver escrit el llibre 'Notes sobre el Tíbet', prohibit a la Xina. El seu bloc, en xinès, ha estat clausurat una vegada i una altra pel govern de Pequín. Pertany a una generació de tibetans que, tot i haver estat educats per les autoritats comunistes xineses, no s'estan de reivindicar la llibertat del Tíbet. Ni els arrests domiciliaris, ni les detencions, ni les amenaces no els han fet callar. La primera traducció del llibre de Woeser fou la catalana.Tibet.cat, portal d'nformació i reflexió sobre el Tibet. + Pàgina del govern tibetà a l'exili. + Free Tibet, moviment que treballa per la llibertat del Tíbet des del 1987. + Phayul.com (notícies sobre el Tibet). + Radio Free Asia: Timeline: China-Tibet relations. + Josep Lluís Alay: 'Malgrat el que digui el Dalai Lama, la majoria de tibetans desitgen la independència'.

.

*

font:   Vilaweb.

.

 

servido por miquelturo sin comentarios compártelo

del Ramaiana, 3 : Aranya kanda ( Valmiki ).

.

*

.

Llibre tercer: Aranya kanda.

*

L’ amor d’ una princesa raksasi.

.

Després de molts de dies, els nostres viatgers arribaren a les secretes ribes del riu Godavari, mai abans habitades per cap humà mortal.

En aquest lloc van fer una senzilla cabana, al mig d’ un indret que no tenia res a envejar a la bellesa de les sonores muntanyes de Xitracuta.

La terra els oferia els seus fruits més deliciosos, que Sita collia amb una cançó d’ agraïment als seus llavis.

Rama i Lakshman, que no erraven mai el blanc amb les sagetes, anàven per torn a caçar dins de la selva, per a no deixar mai sola i desprotegida a la dolça princesa. Allà foren feliços.

I allà haguessin pogut ser completament i plena feliços, fins el dia en que el plaç de catorze anys fos vençut, de no haver estat pels disortats i tristos aconteixements que varen succeir, i que cal que siguin narrats.

.

Resulta que les selves de Panxavi eren el domini d’ una princesa raksasi, lletja com un pecat i fastigosa com només un raksa ( fem.: raksasi, pl.: raksas ó raksasas : dimoni, ó humà súbdit de Ravana i ciutadà de Lanka. )

ho pugui ser. Hom deia que la seva sang s’ havia barrejat amb la dels poderosos dimonis de la nit...

Era la princesa raksasi Nurpa-Narka, que podia canviar la seva forma segons el seu desig i voluntat, i sempre amb un posat esfereïdor.

Disoluta, vella, mancada de cap elegància al seu cos, i de cor agre i repelent.

.

Un capvespre es va trobar casualment amb Rama, Sita i Lakshman, quan tornàven de fer les seves ablucions a la vora del riu. Va contemplar la princesa raksasi a l’ esplendent Rama, i li va semblar un déu.

En aquell mateix instant va prendre la decisió de convertir-lo en el seu espòs, i se li adreçà amb aquestes paraules:

.

“Què pretens tú, que dins el meu bosc, amb hàbit d’ asceta i armat amb un arc i sagetes et refugies? Qui ets, en realitat? T’ ordeno que parlis.”

.

El lluminós Rama va respondre a les preguntes amb veu harmoniosa, amabilitat i bon ànim, mentre la raksasi li llançava aturmentades mirades d’ amor enfollit.

.

“Jo sóc Nurpa-Narka i la meva voluntat és totpoderosa. va dir.

El meu germà és el celebre Ravana, temut pels déus i pels mortals.

I haig de confessar-te què en veure’ t de seguida m’ he sentit enamorada del primer d’ entre els homes, i és per tant el meu desig convertir-te en el meu espòs. Què potser mereixes el matrimoni amb una fràgil dona?

Per la seva deformitat i manca de gràcia, Sita no és digna de tú.

Mira’ m a mí, en canvi. Mai no vaig enfeblir els meus llavis amb cançons, ni vaig embrutar les meves mans amb feines d’ esclau. Sóc valenta i agosarada. Si t’ uneixes a mí, podràs reseguir al meu costat els cims de les muntanyes, i les selves sense fi, i podràs omplir de temor a tots els éssers.”

.

Rama, amb un somrís als llavis i una veu lleugerament burleta, respongué:

.

“Ho trobo un projecte imprudent, noble princesa, perquè la vida em resultaria insoportable davant la rivalitat entre dues esposes tan semblants. El meu germà, però, és solter i de caràcter benigne, però plè de valentia. Pel seu agradable posat faria un bon espòs per a tú.”

.

Nurpa-Narka, ofuscada pel desig, es va apropar a Laksman.

.

“Serè una digna esposa teva, noi – va dir -. Observa la meva bellesa,i anem feliços a recòrrer els meus dominis a les selves de Panxavi.”

.

Davant aquestes paraules, Lakshman, amagant una rialla li respon:

.

“Com pots pretendre per espòs a un esclau com jo, què depenc del meu noble germà? Tú, agradable i immaculada, exemple de perfecció, cal que siguis l’ esposa d’ un gran heroi, com ho és el meu germà Rama. Ell, per tú, dona de rostre meravellós i gràcils malucs, abandonarà de seguida aquesta dona seva, dolenta, lletja, aspre, de cos deforme i de cor innoble.

Qui no renunciaria a la vulgaritat per a enamorar-se de la teva bellesa?”

.

I llavors Nurpa-Narka, plena d’ odi i d’ arrogància, exclamà:

.

“I per aquesta dona lletja i desagradable, oh bellíssim Rama,em fas tan poc cas? Doncs ara contemplaràs els meus poders, perquè ara mateix i al teu davant penso devorar-la!”

.

I amb les pupiles enceses com brases es va abraonar sobre Sita, la del dolç mirar, com un meteorit gegantí. Rama però, d’ un salt, va refrenar el seu impuls, esdevenint un escut protector del cos de Sita, a l’ hora que Lakshman, no menys veloç que la malvada raksasi, l’ atacava amb l’ espasa, i amb tres cops precisos li tallava el nas i les orelles.

.

La sorpresa va immovilitzar a la paorosa raksasi, per què mai s’ havia enfrontat a un guerrer amb tanta traça i decissió. Llavors, en sentir-se sense orelles i sense nas, va fer un udol de dolor que es va escampar per la selva, i es va perdre deixant un sangonós rastre al seu darrera. Era con un gran núvol de tempesta quan arriba l’ estació de les pluges, i tota la selva s’ estremía.

.

*

La venjança de Nurpa-Narka.

.

De seguida Nurpa-Narka va organitzar les seves hosts d’ esclaus, i els va llançar contra el campament dels exiliats. Eren catorze mil rakses al devant de dos ascetes armats amb espasa i arc, i tot i això l’ enfrontament seria desigual, doncs les sagetes del diví Rama, enlluernadores com els llamps, i la veloç espasa del valeròs Lakshman devastaven les files dels rakses com un incendi que consumís en un instant el bosc resec.

Però els guerrers rakses, enfurismats, atacaren amb renovat furor.

.

Rama, llavors, llançà un crit terrible, i envià contra els raksases la sageta del déus celests. I de l’ arc sortíren milers de sagetes que van enfosquir la llum del sol. I els raksases, ferits, travessats, aplastats, esparracats, immòbils, jeien al terra a munts, i cobrien la terra.

.

Quan Nurpa-Narka, incrèdula, va conèixer la gran matança, comprengué que aquell home-lleó, l’ invicte Rama, mai no podria ser derrotat per un exèrcit de mortals, i va volar pels aires fins al regne de Lanka, per sol·licitar l’ ajut del seu germà Ravana, el temible dimoni de vint braços, ferotge i implacable, que es complau en fer patir els éssers i matador de brahmans. Així era Ravana, objecte de l’ espant universal.

.

Va mostrar-li a Ravana la princesa el seu rostre mutilat, i el seu rostre es va omplir de còlera, parlant-li amb llenguatge ferotge.

.

“Sumit als teus plaers – exclamà – ignores que ha sorgit un perill terrible.

T’ envolten ministres incapaços, que no t’ han informat de la destrucció que han patit els teus. Segueix així, per a que Rama pugui arrasar el teu regne i llançar-te al femer com roba vella o com una garlanda de flors marcides.”

.

“I és aquest Rama qui ha derrotat al teu feroç exèrcit?” – bramà al seu tron el destructor Ravana, el dels deu colls i vint braços.

.

“És ell, encantadora Nurpa-Narka, qui t’ ha desfigurat?”

.

“Sí – respongué la raksasi - . Rama, que és fill del rei Dasarata, viu al Panxavi amb la seva tendra esposa, de grans ulls i de gest magestuós.

Jo em vaug atansar a Rama cortesment, per a sol·licitar la mà de la seva bella esposa per al gran Ravana, doncs vaig pensar que cap altra dona et podria oferir carícies més dolces i omplir-te de felicitat més gran.

Rama, però, en comptes de mostrar-se honrat i agraït, permeté que el seu germà em desfigurés amb la seva espasa. Segueix el meu consell, oh valent rei dels rakses, i venja els teus súbdits privant Rama de la seva felicitat. Apodera’ t de Sita, la del cos sense màcula, i fes d’ ella la teva esposa. A què esperes, germà? Si poguessis contemplar-la, no en dubtaries ni un instant.”

.

Llavors Ravana, amb els cabells eriçats de plaer, va acomiadar els seus ministres, i es va lliurar a les seves maquinacions...

.

*

El plà de Ravana i Marika.

.

El dimoni Ravana manà preparar el seu carro reial i s’ en va anar a visitar l’ il·lustre raksa Marika, que vivia solitari dins la selva.

.

“Tan sols tú, il·lustre Marika, pots ajudar-me amb el meu pla, doncs hi tens la mà trencada en les màgies superiors. Presta’ m el teu ajut, amic meu, per a venjar la mort de catorze mil rakses. Tú, que pots fer-ho, transforma’ t en daurada daina de dolcíssim mirar i fes que Sita, l’ esposa del nostre enemic, el príncep Rama, et vegi. Sens dubte ordenarà a Rama i son germà que et capturin, doncs quedarà extasiada de la teva bellesa, i quan s’ allunyin per a satisfer el seu desig, la raptaré sense dificultat.

Rama morirà de tristor, i la meva ànima restarà satisfeta.”

.

En sentir aquest discurs, el rostre de Marika es va omplir de por, i amb l’ ànim alterat va narrar a Ravana com el príncep Rama ja l’ havia derrotat un cop amb l’ ajut de les seves sagetes celests.

.

“No convé pas que Sita sigui la causa d’ una gran desgràcia – afegí –

Molt em temo que la meva segona trobada amb l’ heroi Rama em sigui fatal, mentre tú, esclau del teu desig, et pots perdre amb el teu poble i el teu imperi.”

.

Ravana, en sentir aquestes prudents paraules, s’ abrandà d’ ira, i va omplir d’ insults i d’ amenaces a l’ infortunat Marika. I aquest, aterrorit, s’ avingué als plans del nocturn sobirà raksa.

.

“Obeiré el meu rei. Sortim tot seguit.”

.

I sense perdre temps sortiren en el carro volador del dimoni Ravana.

En arribar a la vora del refugi de Rama, Marika va esdevenir una meravellosa daina, dolça, elegant, de fines potes, peus de maragda i gropa lluent amb tots els colors de l’ arc de sant Martí. El seu musell semblava un lotus vermell ara, blau després. L’ extrem de les seves banyes era guarnit amb pedres precioses, i el seu pelatge il·luminava la floresta amb reflexes argentats... Així, la daina anava i venia, juganera, feia cabrioles o s’ ajeia al terra, i s’ allunyava a tota pressa per tornar a l’ instant.

.

Quan la bella Sita la va veure, mentre collia flors, va restar enlluernada per la visió d’ aquella daina d’ or i argent, i meravellada va llançar sospirs d’ entusiasme.

.

“Quina, bellesa, esplendor i harmonia! Si la poguessis caçar viva, espós meu, la duriem amb nosaltres a palau a la tornada; i si així no fos possible, i no tens més remei que matar-la, la seva valuosa pell serà el més preuat record dels dies del nostre exili.”

.

Rama, igualment meravellat, va acceptar anar a caçar-la per a la dolça Sita, però tement alguna trampa, ordenà a Lakshman que no es separi d’ ella ni un sol instant.

.

“A cap lloc del món hi ha una daina com aquesta, lluminosa com la Via Làctia. Molt em temo que sigui una disfressa del mag Marika. Estigues doncs previngut en tot moment, Lakshman, mentre jo la persegueixo.”

.

*

La mort de Marika.

.

Marika, pèrfidament, va obligar Rama a allunyar-se més i més del seu refugi. Semblava que anava a deixar-se agafar, però al darrer moment es feia invisible, omplint Rama de frustració i de cólera. Quan aquest per fi va entendre que estava perseguint un encanteri, va parar el seu arc, disposat a acabar amb la vida del raksa Marika. Va llençar la seva sageta com un llamp diví, i la daina va caure ferida de mort. I a l’ instant l’ enlluernadora daina, lluenta com l’ albada, va revelar la seva autèntica forma, el repugnant cos del mag Marika, qui en la seva agonia va saver tramar els seus plans per servir al seu senyor i rei.

Llavors, amb el cos plè de sang, va imitar la veu de Rama, i va llançar crits desesperats d’ auxili.

Entenent les seves intencions, a Rama se li van posar de punxa tots els pels de l’ ensurt.

.

“Què farà Lakshman en sentir aquests crits d’ auxili?, es demanava.

I sense esperar a tenir per certa la mort del seu enemic, arrencà a córrer cap a la seva cabana.

.

Mentre, Sita deia a Lakshman:

.

“Corre, afanya’ t a salvar el teu germà! Què potser no has conegut la seva veu?”

.

Lakshman però, fidel a les ordres rebudes de Rama, es negà a deixar sola a la dolguda Sita, que tremolava com un cèrvol.

.

“No pateixis, Sita, que el teu espòs és invulnerable, i aviat tornarà a ser aquí.”

.

“Ah, malvat! – replicà la princesa, transtornada pel dolor – Què és el que vols? I què pretens? Què potser desitges la mort del teu germà per a fer de mi la teva esposa? Doncs sàpigues, infidel Lakshman, que avans em llançaré per un estimberi que no tocar a un altre home que no sigui Rama.”

.

I els seus ulls es desfeien en encesos plors.

El cor de Lakshman, dolgut per una tan injusta acusació, i per demostrar-li la seva falsetat, va decidir sotmetre’s al desig de Sita.

.

“Que totes les divinitats de la selva et protegeixin! – diguè – Així et trobi sana i salva quan torni amb Rama!”

.

I tot i que dubtós, girant-se sovint a mirar a Sita, marxà a trobar Rama, deixant-la a ella a l’ abast de Ravana.

.

*

Ravana rapta a Sita.

.

Llavors Ravana, disfressat de benigne brahman, s’ acostà a la perla de les dones, que amb la seva negra cabellera, les seves joies i les seves llàgrimes lluía com un sol dolgut. I ella, enganyada per la seva apariència de santetat, va confiar entre plors la causa de la seva pena a Ravana.

.

“I tú, noble brahman, qui ets?”

.

Davant aquestes paraules, el totpoderós Ravana respongué amb orgull:

.

“Jo sóc aquell al davant de qui tremolen de temor els mons. Sóc Ravana, rei dels rakses, i el meu regne, Lanka, està envoltat tot ell pels mars. No enyoris més aquesta humil cabana, oh Sita, i sigues la meva reina. Cinc mil servents t’ obeiràn quan siguis la meva esposa.”

.

“Què potser delires, desgraciat? – exclamà Sita, indignada – La meva fidelitat a Rama és tan inquebrantable com la dura roca, i com l’ oceà, immutable.”

.

I havent dit això, tremolava tota ella de còlera.

Ravana volgué llavors aterroritzar a Sita mostrant-li la seva veritable natura i forma, i va aparèixer amb la seva gegantina talla, tots els seus rostres, els seus vint braços, els ulls flamejants de ferotgia i veus paoroses.

.

“Ja veig que no has sentit parlar de mi. Puc assolir el sol amb els meus aguts raigs i perforar la terra. Puc canviar de forma i viatjar pels aires.

Jo sóc el gloriòs marit que et convé.”

.

I dient això, cridà el seu carro alat, i agafant a Sita pels cabells, la va aixecar enlaire com si fos una ploma.

Veient-se raptada pels aires pel rei dels rakses, Sita, enfollida pel dolor, començà afer grans veus tot dient:

.

“Oh tú, riu Godavari! A tú t’ imploro que li diguis prest a Rama: Sita ha estat presa per força per Ravana! Aviseu el meu espós que la seva tendra dona li ha estat presa! No li amagueu res!”

.

I plorava el seu immens dolor.

.

*

Lamentacions de Rama.

.

Mentre tant, en veure Rama tornar sol i trist el seu germà Lakshman, li va fer retrets amargs. I amb Sita la dels ulls de lotus al pensament, es precipitàren cap a la cabana, i en trobar-la deserta varen sentir-se enfollir.

.

“Torna a la cabana, estimada meva! – clamava Rama. – No t’ amaguis més enmig dels arbres! Oh noble, dolça, bella esposa meva! On has anat? Miserable de mi, sense Sita no seguiré vivint! On és la de les belles formes?

.

Llavors van veure les petjades gegants dels peus de Ravana, i es van omplir de dol.

.

“La meva esposa, atacada per un guerrer raksa! La meva esposa, devorada per un maligne raksa! Ah, la meva venjança no tindrà mai fi!

L’ Univers sencer, desquiciat, coneixerà la meva còlera i serà destruït! - cridà Rama amb els lavis tremolosos de ràbia. – Si no trobo a Sita, aniquilaré homes, serps i muntanyes!”

.

Lakshman, abrumat també per l’ aflicció, va saver però aconsolar i reconfortar a Rama.

.

“De què et serviria aniquilar l’ Univers, oh tigre dels homes? Més val que busquem el teu pèrfid enemic i el destruim.”

.

“I on anirem, Lakshman? – responguè Rama, que recuperava a poc a poc la seva energia. Qui és, el nostre enemic? Quines selves inaccessibles ens caldrà explorar? I com podrem trobar a Sita?

.

*

Trobada amb Jatayus.

.

Iniciada la recerca, Rama i Lakshman trobaren no gaire lluny del lloc el cos sangonós del gran ocell Jatayus, el noble i ancià rei dels voltors, que agonitzava lentament a terra.

“Tú deus ser el desgraciat Rama – digué Jatayus amb els ulls velats per la mort. – Has de saver que quan era descansant a la selva panxavi, he vist una dona divina, raptada per l’ omnipotent Ravana. La floresta sencera es compadia dels seus clams. Els lleons, els tigres, els cèrvols corrien impotents rera l’ombra de Sita. El sol s’ entristia, empa·lidint el seu disc.

I jo, en veure tant dolor, vaig alçar el vol i osar atacar el carro de Ravana.

Vaig matar d’ una aletada al seu escuder, vaig destrossar l’ arc de combat del temible raksa, però no vaig poder, ai, lliurar a la perfecta Sita.

Ravana em va tallar les ales i vaig caure al terra, on ja només espero la mort. Però tú, tigre dels homes, si es que vols recuperar la teva esposa, ves cap al sud, al llunyà regne de Lanka, mar enllà. I escolta’ m bé, oh infortunat Rama: has descendit els graons de l’ amarga escala, fins a l’ ultim graó del pou del teu dolor, i tan sols serà aliat teu qui es trobi com tú a la mateixa escala dolorosa. Amb el seu ajut recuperaràs a Sita, qui per a tú és més estimada que la teva vida.

.

“Qui és, aquest aliat nostre? Parla’ m més!” – suplicà Rama.

.

Però l’ alè vital del rei dels voltors, deixant el seu il·lustre cos, es va perdre en l’ espai.

.

Rama i Lakshman honràren la despulla de Jayatus amb el mateix dolor que si fos per a ells un pare. Desprès, l’ incineraren en una pira funerària, i seguint els seus consells, es van llançar cap al sud.

.

*

.

.

*

*

.

*

aquest és, al venerable Ramaiana, el primer entre els poemes, obra de Valmiki, el sant, el seu tercer llibre, anomenat Aranya kanda.

*

( fí del llibre tercer )

.

*

*

versió de José Luís Gimenez-Frontín.

Gràfiques Instar. L’ Hospitalet.

Editorial Lumen. Barcelona, 1984.

.

traducció al català, miquel del turó.

servido por miquelturo sin comentarios compártelo

del Ramaiana, 2 : Ayodhya kanda ( Valmiki ).

.

.

.

*

.llibre primer: Bala kanda.

.

Llibre segon: Ayodhya kanda.

*

Rama, desheredat.

.

En ben poc temps el rei Dasarata va pensar que ja era el moment d’associar al seu fill com a regent al govern del regne, tal era la devoció dels kosalas pel seu jove príncep. Va convocar els ministres, els brahmans eminents i els principals de pobles i ciutats, i els va mostrar el seu decrèpit cos.

.

“ És el meu desig, va dir, assistir quant avans millor a la consagració del meu primogènit. El meu cos està cansat, i desitjo veure’ l governar essent en vida.”

.

Tothom coincidí aprovant amb goig el projecte, i Desarata va manar que s’ iniciessin sense dilació els preparatius per a la coronació del príncep Rama, els dels lluents raigs.

Va anar a trobar a Kaikey, la preferida entre les seves esposes, però no hi era al gineceu, i el seu llit era buit. No podía ser completa la seva felicitat sense la seva reina més jove, la bella Kailey, amb qui havia tingut al príncep Bharata. Núa de joies i garlandes, amb la seva opulenta cabellera recollida en una trena de trista pidolaire, amb la roba aparracada i enfosquida per violenta cólera, la reina semblava un cel sense estrelles.

Llançava encesos i llargs sospirs en un mont funerari proper, i el rei hi va fer cap. Davant del trist espectacle, Dasarata va evocar els dies feliços d’ amor i de passió al seu costat, i el seu cor esva entendrir.

.

“Per què aquest dolor, bonica meva? Alça’ t i explica’ m les teves penes. Jo les disiparé com ho fa el sol amb la rosada.”

.

Kaikey s’ animà, però malgrat tot va seguir torturant al rei:

.

“Potser és la teva voluntat que posi fí a la meva vida amb les meves pròpies mans?”

.

“Mai!”- respongué Dasarata.

.

“I digues, és sagrada la paraula d’ un rei?”

.

“I és clar, la seva paraula és sagrada.”

.

“Doncs et juro que em mataré si no compleixes la teva. Recorda, rei meu, el que va passar a la guerra dels asuras. Atacat a traició, de nit i per sorpresa, un enemic va derribar-te i et deixà gairebé sense alè de vida.

Jo et vaig recollir inconscient, i ferit per les sagetes, i et vaig dur lluny del camp de la batalla. Els meus esforços et salvaren la vida. En agraïment, em vas concedir llavors el poder de demanar-te dos favors, que ara et reclamo en justa demanda.

El primer és que el príncep Rama, fill de la teva primera esposa, no sigui proclamat regent, perquè aquesta proclamació ha de ser per al príncep Bharata, el nostre fill. I el segon, per assegurar la pau interna de l’ imperi, és que el prudent Rama s’ exilii a la selva per catorze anys, a partir d’ avui.”

.

Davant aquestes paraules, el rei va caure en una profunda i dolorosa estupefacció. I el seu ánim es va ensombrir, plè de disgust, doncs savia que mai faltaría a la paraula donada.

.

“Oh, dona malvada, que només mires pels teus roïns interessos! Oh tú, a qui per a la meva desgràcia vaig introduir al palau! Es fará com desitges...”

.

I al moment va fer cridar davant la seva presència al noble Rama, el seu fill estimat. El princep acudí a la sala del tron, i es va inclinar amb respecte davant Dasarata i la reina Kaikei.

.

“Oh, Rama!”,

digué el rei amb els ulls entelats de llàgrimes, sense poder en la seva aficció mirar-lo ni dir res més.

El noble príncep, confús, va pensar que havía succeit alguna terrible desgràcia, o que potser ell havía ofès al seu pare sense saver-ho. Finalment, la reina Kaikei va prendre la paraula:

.

“Et plagui o no l’ ordre del rei, jo te la diré, si promets executar-la.”

.

“No cal que em parlis així, reina, respongué el noble Rama, doncs al foc em llançaria si així m’ ho manés el meu pare.”

.

Quan el príncep va saver la voluntat de Dasarata, es va omplir d’ aflicció, però amb serenitat va prometre acomplir fidelment el desig del rei.

La infausta notícia ja s’ havia estés pel palau i la ciutat d’ Ayodia, i arreu es deixava sentir un clam de plors i lamentacions.

Rama va anar a aconsolar i a acomiadar-se de la seva mare, la reina Kausalya, qui entre llàgrimes el va beneir i abraçar amb tendresa un cop i un altre. Després es va anar a acomiadar del seu germà Lakshman, que li va dir:

.

“Una sóla paraula teva, i la meva espasa et coronará rei avui mateix,doncs sense la teva companyia la vida s’ em farà massa amarga.”

.

“Això no ho faràs, digué Rama, doncs estic decidit a obeir el rei. Però si ho desitges, pots honrar-me amb la teva companyia a l’ exili.”

.

Finalment, Rama es presentà davant la plorosa Sita, a qui va voler aconsolar amb paraules prudents. La noble Sita, però, va dir:

.

“Del meu pare vaig aprendre quina és l’ obligació d’ una esposa fidel, i sé quin és el meu deure. T’ acompanyaré a la selva avui mateix, i ningú, estimat espòs, em podra impedir fer allò que he decidit. Viuré amb tú, el dels ulls grans, plena de felicitat i alegria, per què només tú omples el meu cor i els meus pensaments.”

.

Així va parlar la virtuosa Sita, i Rama, conmogut, va accedir a dur-la amb ell a un exili de catorze anys, perquè lluny de Sita, la bella, fins i tot el cel li resultaria un lloc desolat.

I Rama, Sita i Lakshman es van preparar per a un comiat dolorós i una llarga partença.

.

*

La partença dels exiliats.

.

Va ser un dia funest, i els kosalas de tota condició no van ocultar el seu plany per la partida a l’ exili de Rama i Sita. Un ai! universal s’ escampava per Ayodia. I la gent es deia:

.

“Marxem tots! Imitem Lakshman, i amb les nostres famílies seguim a Rama. Que quedin les nostres llars buides, abandonades pels déus, sense foc, sense escombrar, i habitades per rates. Convertim la selva en la nostra ciutat, acompanyant l’ excels Rama.”

.

I efectivament, la ciutat anava a quedar-se buida, de tanta gent que els anava a acompanyar amb les seves lamentacions, per tres dies i tres nits, fins a la frontera del riu Masala.

Rama va volguer acomiadar-se del seu pare, qui plè de dolor, li va implorar el seu perdó.

.

“Eixuga les teves llàgrimes, oh rei!, exclamà Rama. Posa fí a la teva pena, pare de paraula impecable, sense retrets, doncs passats catorze anys em veuràs retornar. Jo només desitjo obeir el teu desig, doncs així és com un fill cal que acati els designis de la divinitat, i vull rebre la teva benedicció de pare.”

.

El rei, abrumat per l’ infortuni, el va beneir.

Rama va partir, i només sortir de palau, Dasarata va caure al terra sense sentit.

.

Al tercer dia de marxa, la multitud va acampar a les vores del riu Masala.

Ningú no es va adonar que de nit, quan tothom dormia, tres figures furtives pujaven a una barca, creuaven el riu i es perdien dins les sonores ombres de la selva, més enllà de les fronteres del regne. Eren Rama, Sita i Lakshman, que indicàven d’ aquesta manera als seus seguidors que era arribat el moment de que tothom tornés a les seves llars a Ayodia. Només a ells tres els calía afrontar els riscos de la selva i emprendre un exili de catorze anys.

.

*

Rama accepta l’ hospitalitat d’ un fantasma.

.

Al cap de pocs dies, els viatgers arribàren a la vora del sagrat riu Ganges, fill de l’ Himalaia, i a les seves sorres practicàren meditació, fins que els seus esperits es reconfortàren i els seus cossos es van enfortir.

.

Després, travessàren les aigües del riu sagrat i s’ endinsàren en les pregones selves que emmarquen, com un do excessiu, la confluència del Ganges amb el Juma. Allà van ser sorpresos a la nit per una gran tempesta.

Fins i tot la sort de les bestioles era millor que no la seva, doncs no van conèixer mai l’ esplendor dels palaus i trobàven el seu refugi natural als seus caus secrets, mentre que Rama, Sita i Lakshman veien els seus cossos exposats a la fúria dels elements.

.

Arribàren a la cabana d’ un ermitá. El lloc, desert, es trobava en perfecte ordre, net i polit, amb un acollidor foc que semblava esperar-los, i sencills però apetitosos aliments.

.

“Entrem i mengem, proposà Rakshman. Sens dubte, el bon asceta que ha trobat refugi en aquesta solitud no trigarà en tornar, i veurà amb bons ulls la nostra iniciativa, doncs no hi ha cap eremita que mai li hagi negat hospitalitat als caminants.”

.

“No – digué Sita -, perquè aquesta cabana no és habitada per homes, sino per fantasmes.”

.

Llavors es va sentir com un sospir dolgut.

.

“Oh, esperit dolorós!, va dir l’ excels Rama. Potser ens vols causar algún mal? Digues, qui ets?”

.

Una veu de dona, d’ invisible cos, el respongué:

.

“No temeu res, viatgers de divina hermosura i posat. Entre i reconforteu-vos. Encare que no em pogueu veure, de genolls us prego que accepteu la meva hospitalitat. Heu de saver que durant mil anys he alimentat aquest foc i pastat cada dia el pa, per a acollir als viatgers perduts. Sapigueu que ben pocs han arribat a la porta de la meva humil cabana, però ningú, ai làs!, ha volgut acceptar l’ hospitalitat d’ un ésser invisible. ¿Potser també vosaltres fugireu, atemorits?”

.

“No, digué Rama, l’ inexpugnable. Nosaltres acceptem la teva benèfica hospitalitat.”

.

Així doncs, entràren i es reconfortaren. I mentre eren asseguts al caliu de la llar, van veure meravellats com es materialitzava el cos d’ una bella sacerdotesa amb els ulls curulls de llàgrimes.

.

“Tú ets el noble Rama, el tigre de les cases reials - exclamà mentre es postrava als seus peus, i besava amb reverència les seves sandàlies – perquè tan sols el virtuós Rama, en acceptar la meva hospitalitat, em podia retornar a la meva forma carnal, posant així fi a un càstig que ha durat mil anys.”

.

I llavors, amb veu emocionada, els va narrar la seguent història.

.

*

Història d’ Ajalya.

.

El meu nom és Ajalya, esposa de l’ asceta Gautama, de qui la fama de llur saviesa es mantindrà viva per a sempre entre els mortals.

Aquí, a aquesta cabana, vam viure tots dos innombrables anys, practicant l’ ascetisme, vestits amb escorces d’ arbre, preservant la joventut dels nostres cossos i la serenor dels nostres esperits. Tant i tant era el poder de Gautama, i tanta la meva bellesa, que despertàrem, ai, l’ atenció d’ Indra, el déu dels mil ulls, el rei de déus.

.

Un dissortat matí, el meu noble espòs va anar a fer les seves ablucions rituals a les gèlides aigües d’ un rierol proper. Al cap de ben poc, però, ja era de tornada...

Però, en un sobtat cop de clarividència ho vaig comprendre: no estava davant la presència d’ un sant, sinó que era el poderós Indra, que havia adoptat la forma carnal de l’ asceta Gautama.

.

I em va dir, el déu dels mil ulls:

.

“Benéfica dona, has de saver que quan els homes senten desvetllat el seu desig, no esperen per a satisfer-lo a la primavera, ans ho consumen d’ immediat. I tú, Ajalya, la de la fina cintura, has despertat el meu.”

.

I jo que, ben boja, i capaç per a suportar les tentacions de tots els dimonis, vaig caure a la seducció d’ Indra, que parlava amb la veu i amb el cos de Gautama, i vaig decidir lliurar-li el meu cos i el meu cor.

Després, quan el rei dels déus va haver satisfet el seu desig, li vaig dir:

.

“Orgullòs senyor, ara que ja sou satisfet en el vostre desig, marxeu de pressa, i protegiu-me de l’ ira del meu espòs, el virtuòs Gautama.”

.

Indra va riure.

.

“Ajalya, dels bonics malucs, res no has de témer. El meu desig és satisfet, i m’ en torno al lloc d’ on procedeixo”.

.

Però en aquell moment, Indra veié al gran asceta, enlluernador com una flamarada, i es va omplir de neguit. Gautama tornava encare xop d’ aigua del seu bany sagrat, i era plè a vessar del poder del seu ascetisme.

I quan el sant veié al déu Indra, disfressat amb el seu cos i la seva roba, va entrendre a l’ instant el que havia succeït, i es va omplir d’ ira.

.

“Déu de ment maligna! exclamà, en asumir la meva forma humana has fet allò que mai s’ hagués hagut de fer. A partir d’ ara i en el futur seràs impotent”.

.

I un cop dites aquestes paraules, els testicles del déu van caure a terra.

Indra, esfereït de paor, va fugir al cel, i va convocar la resta dels déus.

.

I els va dir:

.

“En provocar l’ ira de l’ excels Gautama, mentre feia les seves pràctiques ascètiques, he actuat en benefici de tots els déus. Perquè, amb el seu rampell ha perdut tot el poder que havia acumulat al llarg d’ una vida de treball i meditació. Ara és tan feble com qualsevol dels mortals. Però jo he estat castigat amb la meva impotència. Ajudeu-me vosaltres, doncs he actuat en el vostre interès, oh déus suprems!, i torneu-me la meva virilitat.

.

I els déus vàren respondre:

.

“Heus ací aquest cabró de grossos testicles. Prenem-los-hi, i donem-los a Indra, el deu dels mil ulls i els cent sacrificis, per a que així recuperi la seva virilitat. I en l’ esdevenidor, els homes caparàn els cabrons, per a que el nostre rei no torni a patir d’ impotència mai més.”

.

Mentre tant, a la terra, Gautama castigava la meva infidelitat.

.

“Ajalya exclamà, romandràs en aquest lloc, dormiràs sobre les cendres, i el teu aliment serà tan sols el vent. Seràs invisible per a totes les criatures. I tan sols quan l’ inexpugnable Rama penetri dins aquesta selva perillosa i hagi acceptat la teva hospitalitat, quedaràs purificada.

Serà llavors quan quedaràs lliure de la teva invisibilitat i retornaràs a la teva forma mortal. Tan sols llavors podràs tornar a ser amb mí.”

.

Dit això, Gautama va sortir cap a l’ Himalaia, on romàn a un dels seus cims des de llavors, portant una vida ascètica i recuperant dia a dia tot el seu poder perdut.

.

I ara, mercès a tú, oh virtuós Rama, jo podrè tornar a gaudir de la companyia del meu dolç senyor.

.

I dit això, Ajalya alliberada va sortir volant cap a l’ Himalaia, tot deixant els viatgers abstrets dins d’ un silenci meravellat i reverent.

.

*

A les muntanyes de Xitrakuta.

.

A l’ endemà, els exiliats seguiren el seu camí cap a les muntanyes de Xitrakuta, on el virtuòs Valmiki, qui això us explica, els va oferir hospitalitat a la seva ermita.

.

Era un lloc meravellòs. Els cims propers lluïen com les pedres precioses, i ls seus vessants eren atapeïts d’ arbres amb flors i amb fruits, i beneficiats per les seves obagues ombres. Al terra, per parelles, dançàven animalons de tota mena amb docilitat. Tant de dia com de nit, la selva al seu voltant era un clam divers i harmoniòs. El ressó del cant de les aus es repetia rebotint pels cingles, dels paons, la crida de les dolces daines, i els brams mil vegades portentosos dels elefants, ebris d’ amor.

.

Valmiki va trenar garlandes amb boniques flors de lotus per a donar la benvinguda als seus visitants, i els proposà que restessin uns dies d’ assossec, tot compartint la seva companyia.

.

“Heu de saver, prínceps, que viure a la selva va ser proclamat pels meus avantpassats com l’ elixir que et proporciona una digna i autèntica existència.”

.

Aixì és com la fidel i dolça Sita, l’ inexpugnable Rama i el seu germà Lakshman passaren vàries setmanes a les paradisíaques muntanyes de Xitrakuta, tot fent ablucions a les afortunades aigües dels saltants, menjant fruites sucoses i perfumades, curulls d’ alegria, sense cap rastre del dolor pel desterrament de la seva estimada Ayodia. I enfortíen els seus cossos i les seves ments per al llarg viatge que, com a consell de l’ ermità ancià, haurien de emprendre cap al sud.

.

Un matí, la selva es va desvetllar de bon matí com estremida per un gran terratrèmol, i el seu creixent rebombori foratgitava en totes direccions els espantats animals.

Un núvol de polç es veia avançar des de l’ horitzó. Era el poderòs exèrcit del regent Bharata, que feia temps que travessava les selves tot cercant els tres desterrats.

El príncep viatjava amb tot el seu esplendor, acompanyat per deu mil elefants, setanta mil carros i cent mil genets.

I, quan els escamots avançats del terrible exèrcit divisàren la cabana on s’ havien arrecerat els exiliats, s’ afanyaren en anar a donar-li la notícia a Bharata. Aquest es va avançar, i en reconèixer al seu germà Rama, vestit humilment amb unes pells i escorces d’ arbre, i al costat de Sita i Lakshman, es va precipitar contra ell, ofuscat pel dolor, i va exclamar amb la veu entretallada pels gemecs:

.

“Per culpa meva, Rama, avans sempre feliç, ha caigut en l’ infortuni.

Maleïda sía la meva funesta existència, per tothom reprobada!

.

Rama, acompadit, el va besar el front, i el va estrènyer entre els seus braços.

.

“Què t’ ha dut fins aquí, noble germà? Per què has vingut? I com està el rei?”

.

Bharata, més dolgut encare, respongué vinclant-se amb les mans devotament juntes:

.

“El nostre pare ha sucumbit pel disgust de perdre el seu primogènit.

El seu noble esperit no ha pogut resistir la teva absència. Dins la seva agonía, implorava el perdó d’ un monjo, el fill seu l’ havia mort per error ja fa molts anys anant de cacera, i l’ anomenava germà seu en el dolor.

I finalment va morir, el gran Dasarata, omplint de dol els nostres cors.

I ara em trobo als teus peus, germà meu, per a que en la teva calitat de primogènit acceptis el tron que Kaikey et va prendre, i accedeixis als desitjos dels teus familiars i amics. Accepta allò que et correspòn de dret, i posa fi al plany de la terra tota.”

.

Rama va tornar a abraçar-lo, i va dir:

.

“Davant els meus ulls no ets culpable de res, oh tigre dels prínceps kosalas, ni has de culpar de maldat a la teva mare.

Però un home com jo, fidel als seus compromisos, potser per un tron traïria la seva paraula?

I ara que el pare ha emprès el camí fatal, com podria jo canviar la seva voluntat respecte a la corona?

El que Dasarata ha manat, cal que sigui per a tots dos la llei.”

.

I llàgrimes de dol queien per les seves galtes en recordant el seu pare, el magnànim guia dels seus anys feliços de joventut a la seva estimada Ayodia.

.

*

Les sandàlies de Rama.

.

Exclamacions i lamentacions de la comitiva acompanyan s’ alçaren en reacció als mots del príncep Rama. Es van descòrrer les cortines d’ un suntuós carruatge, i d’ ell va aparèixer la reina Kausalya, i al davant la qual es va entendrir d’ amor. Però la reina, en havent abraçat el seu fill, va anar a llançar-se als peus de la dolça Sita.

.

“Com és que tú, nora de Dasarata i dona de Rama, pots acceptar de viure dins la floresta? Què potser no ho entens, que viure com ara sense els honors de reina et fa ser com un lotus marcit, com l’ or entre la sorra, com la lluna amagada per negres nuvolades? , exclamà.

“Acompadeix-te del meu dolor, i fes que Rama acabi el seu exili, doncs fins i tot allò impossible ho pot aconseguir l’ amor d’ una jove esposa.”

.

La dolça Sita la va abraçar, sense poder contenir les llàgrimes.

.

“Besaré els teus peus, excelsa entre les dones, però has de saver que la meva voluntat ja no em pertany. Només quan el meu dolç senyor ho decideixi, podré retornar amb ell del dolorós exili.

.

Quan els presents entengueren que res no torçaria la paraula donada pel príncep Rama, es desferen de cop en plors.

.

Llavors Bharata va dir:

.

“Jo no em veig amb prou força per a dirigir l’extens imperi tot sol.

Llevat les sandàlies, oh noble entre els nobles, i elles presidiràn el tron buït del regne. I recordaràn a tot elpoble kosala que el seu es troba ausent, però tornarà per a dur la corona un cop acabat el plaç de temps. I de mentres jo seré el teu virrei i ton fidel esclau.”

.

I des d’ aquell dia, les sandàlies de Rama van ser reverenciades a la sala del tron, guarnides amb or i amb tots els honors d’ un rei.

.

*

Atri acomiada als exiliats.

.

Va arribar finalment l’ hora en que els exiliats decidiren marxar cap a les selves de Panxavi, regades pel riu Godavari, cap al sud llunyà.

.

A les vespres del seu complert exili, van rebre la visita del venerable asceta Atri i la seva santa esposa, que de molt lluny i només per a reverenciar-los havien vingut. La virtuosa Anasuya, esposa d’ Atri, va banyar i ungir amb olis preciosos el cos perfecte de Sita, i va vesar perfum sobre el seu cap. I el va cobrir de guarniments i collars de fins metalls i de flors multicolors.

.

“Veure’ t així empolainada amb joies divines, nina meva, talment com la filla d’ un déu, m’ omple de reverent goig.”

.

Sita acotà el cap fins als peus d’ Anasuya, esposa d’ Atri, i llavors, coronada amb flors, va anar a desplegar els seus seductors dons davant Rama, per a fer-lo feliç la nit avans del seu complert exili.

.

A l’ alba següent, van rebre la benedicció d’ Atri, i el lluminós Rama i la seva esposa i Lakshman es vàren endinsar dins la floresta, talment com un sol que s’ esmorteís emmig de la foscor dels núvols...

.

*

*

.

*

aquest és, al venerable Ramaiana, el primer entre els poemes, obra de Valmiki, el sant, el seu segon llibre, anomenat Ayodhya kanda.

*

( fí del llibre segon )

.

*

*

versió de José Luís Gimenez-Frontín.

Gràfiques Instar. L’ Hospitalet.

Editorial Lumen. Barcelona, 1984.

.

traducció al català, miquel del turó.

*

servido por miquelturo 1 comentario compártelo