.
*
diumenge 20 de desembre de 2009
.
...l'hivern esdevingué primavera.
Avui acaba un cap de setmana on el que tothom tenia clar i ho donava per sabut ha acabat essent evident. A la tercera lluna s'ha dibuixat allà a l'horitzó la porta d'un univers inacabable per on caminar plegats.
Després d'entrar en aquell laberint on els molts camins de la vida poden portar-te a atzucacs i culs de sac de tota faisó el cordill que ens mostrà el camí fou i és sempre present. Un cordill que lliga els més profunds pensaments d'un amb els del l'altre. Un cordill filat amb prou confiança, desig i ànims de fer-lo perdurable al pas de temps tal que ni l'atzarosa estisora de les parques és capaç d'escapçar i occir els fonaments que ara ja s'han estabilitzat.
Un cop la primera pedra és col·locada i les columnes han estat alçades la Veritat, la nostra veritat, és inesborrable.
Enviat per sargantana a 20:57 0 comentaris 
.
del blog: Memòries d'una sargantana
un recull desendreçat de records i pensaments
d'una sargantana trasplantada.
*
servido por miquelturo
1 comentario
compártelo
.
*
.
*
El D. del P. i els toros.
.
Em sembla una gran falta de respecte i una traïció als principis de la institució que el D. del P. anomeni “tontos” al 71,2 per cent dels espanyols que, segons l’última enquesta Gallup, afirmen que no tenen cap interès pels espectacles de toros.
En una societat democràtica, que el DdP es prengui la llibertat de titllar de “tontos” als qui no comparteixen les seves sàdiques aficions és de telecomèdia.
Per això demanem la seva dimissió i les seves disculpes públiques.
.
*
Mònica Isern, Barcelona.
.
carta publicada a l’Avui, 01.12.008, p. 4.
.
servido por miquelturo
1 comentario
compártelo
.Coixi blau de Pastorella (Genciana verna) arrecerat del Vent.
foto Xavier Burcet.
"Peluques al vent", flor que esdeve plumall suau,aprop d'Ull de Ter.
foto Xavier Burcet.
El panical blau contrasta en les praderies amb el verd inmens.
foto Xavier Burcet
*
Estava aprop del refugi d’Ulldeter,
i anava pujant lentament, cercant a les vores del camí
plantes noves, noves formes, paisatges i colors.
I vas passar accelerat, corrent...
sense mirar enlloc, despresa,
et vaig donar un: Bon dia !... però sense resposta.
En la teva precipitada marxa, no vares perdre un segon
Segur que tenies presa, molta presa.
El dia era esplèndid , solei i fresc, el camí pujava, lent i feixuc,
entapissat de neret, gencianes, i el terra d’un verd brillant;
el cel, a primera hora era d’un blau intens, molt net.
Jo hem recreava en mil flors i paisatges,
descobrint a cada pas nous horitzons, i guardant en la memòria
plantes encara per descobrir, estudiar i batejar.
Encara pujava lentament, quan tu ja baixaves, ràpid, suat, ansiós.
un: Adéu!! també sense resposta, i tu corrent muntanya avall,
menjaves una barra energètica, també amb neguit.
Al cim feia un temps màgic: Brisa fresca i núvols creixent,
La vista, imponent, accelerava el cor i feia parar el temps.
Dues àguiles precioses varen voltar sobre el cim del Bastiments,
Exhibint, sense moure una ploma, el domini del cel : seguint el camí del vent.
I mentre menjava dalt del cim un deliciós pa amb tomàquet,
assegut en un tron de pedres, et veia allunyar-te, lluny molt lluny, despresa.
Quan molt mes tard tornava a la Vall, tu devies ser ja camí de casa,
amb el cronòmetre ja guardat , i el record de temps, enregistrat...
Per el camí, has trepitjat sens saber, un grup de Gencianes Alpines blaves,.
Genciana Alpina, a grans alçades: nomes creix a 2500mts o
mes, es preciosa, adora el Fred.
foto Xavier Burcet.
*
que es clar, tu no has pogut veure: com les àguiles, el núvols i el cel, o els isards...
Llàstima !,
t’has perdut el millor del dia, el millor de la vida, com sempre...
Avet_blau
servido por miquelturo
2 comentarios
compártelo
. *
.
.
