Categoría: els papers oblidats
1 Julio 2010
Aurora austral sobre el sud de l'Oceà Índic des de l'Estació Espacial Internacional.
foto de http://news.nationalgeographic.com/news/2010/06/photogalleries/100622-aurora-space-pictures-saturn-moons-100/#space100-aurora-australis-from-space_22168_600x450.jpg.,
per gentilesa d'Albert Solé.
.
*
. el núvol dels Sorreigs.
Cumulus, Cumulonimbus.
“...és un núvol que carrega ( aigua, vent i força ) i va creixent sobre els Sorreigs, i després es fa tempesta. Descarrega amb intensitat i violència sobre la plana d’Osona.”
A Vic, sentencien: “quan carrega als Sorreigs, segur que pedregarà.”
. l’Ombra del castell de Gurb.
Cumulus, Cumulonimbus .
Aquest castell, visible per gairebé tota la plana, és indicador infalible de la pedregada que es prepara quan tot d’una s’enfosqueix i es veu ben ennegrit.
. la Ripollesa.
Cumulus, Cumulonimbus .
Quan la tempesta ve de Ripoll ( NE ), no passa el Ter.
. la Processó d’Arbúcies.
Després de pluges de tempesta, apareixen sobre el Montseny una corrua de Estratocumulus castellatus, talment com una processó de monjos.
“Tramuntana Berguedana, el vent més inclement”. Dita vigatana.
( fruït d’una grata i llarga conversa al cim del turó de l’Home, amb Mn. Manel Serinanell i J.M. Solà-Sala, el dia 8 d’octubre del 1986. )
*
. la Processó de Sant Marçal, o del Montseny.
Estratocumulus vesperalis.
Apareixen a l’estiu, i comencen a sortir pel coll de Sant Marçal escampant-se cap a les Guilleries. Indiquen canvi de temps i possibles pluges en un parell o tres de dies.
( font: Pere Dodes, de Sant Bartomeu del Grau, resident a Vic, picapedrer i tallador en fusta de boix, al turó de l’Home, el dia 24 de juliol de 1986. )
*
. la Lluçanesa, boira.
Estratus.
Banc de boira que vessa del Lluçanés cap a omplir la plana de Vic. És indici de temps estable ( inversió tèrmica, amb anticicló ) de durada.
. de la Riera del Pujol, o de la riera de Picamena, boira.
Estratus .
Cosina germana de l’anterior, puja per la vall de l’Avencó, i salta pel coll de can Coromines cap a la plana.
. els Gatets de la Costa.
Renglera de Cumulus que apareixen al matí, per sobre de Sant Martí i el Moianès. Senyal de canvi de temps cap a pluja.
La Costa és una masia de Sant Martí de Centelles.
. de serps assolellades.
A l’estiu, amb temps sec i calorós, quan les serps es veuen mandrejar al sol a l’era, les roques... o la carretera, assenyalen pluja en dos dies.
( font: Ramón Sala Tanyà, del mas la Sala, del Brull, al turó de l’Home, el dia 18 de febrer del 1988. )
*
. el Barret de Montllugó.
Cumulus.
Núvol pesant i fosc, ben pla de sota, que embolcalla i cobreix el cim del Montnegre, de vegades més alt. Assenyala pluja.
( recollit a Mosqueroles, Fogars de Montclús, 1985. )
. la Processó de Santa Margarita.
Cumulus.
És similar a l’anterior, rengle de torres a sobre del Montnegre que anuncien temps mogut, pluja i tempesta.
( recollit a Gaserans, 1985. )
. el Barret de Santa Bàrbara.
“Quan Santa Bàrbara porta barret, pluja de dret”.
Cumulus.
( Santa Bàrbara és una ermita situada dalt d’un serrat, entre Anglès i Santa Coloma de Farners, sobre la riera d’Arbúcies, a la banda oposada al castell de Montsoriu. )
*
. la Tronca del Pujol.
( acústica ). Fressa mantinguda d’aigua, que es perceptible de molt lluny estant, que es produeix al sot del Pujol. Després de pluges importants, quan tots els sots de Matagalls baixen a vessar.
. mes llunar. El primer dia amb el canvi de lluna ( de vella a nova ), el temps que fagi és bon senyal del que serà dominant durant aquella lluna.
( recollits de Viladrau, 1985. )
*
. el llampegar de Bassaus.
Cumulonimbus.
Quan es veu llampegar de Pobla de Montseny estant per darrera Bassaus, en dos o tres dies arriben les pluges del cap de l’estiu a la muntanya, les que mataven les calors i convocaven als bolets.
El sot de Bassaus és un afluent de la riera de la Castanya i la Tordera que baixa del pla de la Calma. Els núvols de tempesta es situarien cap al Berguedà i la serra del Cadí.
( font: Josep Planas, de Montseny. 16 d’agost del 1987. )
*
. *
servido por miquelturo
sin comentarios
compártelo
4 Diciembre 2008
.
*
*
de vegades, ens cal sortir amunt, ens cal remuntar la negritud
dels abismes que ens envolten i deixar-nos anar, més amunt,
molt més amunt, perseguir el sol fent que el temps s' aturi,
i que els colors de la posta siguin tot un espectacle gairebé etern
al llarg d' uns escassos però verament compensadors minuts.
viure dins un somni de realitat infinita.
per uns instants escassament eterns,
poder acaronar l' infinit sense que aquest se' n resisteixi.
fondir-nos amb el somni en una immensa abraçada.
ens cal volar per tornar a nèixer.
quan el temps ens esclata de cop dins el pit.
*
.
fotos miquel del turó, tot somniant que volava, tot volant que somniava sobre els Alps..., el 24.11.008.
*
servido por miquelturo
sin comentarios
compártelo
6 Noviembre 2008
.
*
de sempre, i aviat farà tres anys - ja ho celebrarem,,, - a l'hora de postejar m'he trobat amb piles de problemos. i d'insondables misteris.
al primer grup hi ha des de no poder pujar una foto, passant per uns botons de funcions d'edició que s'en foten de tú, i que t'ignoren, fins a la pèrdua de molta estona de treball per no haver près la precaució de "copiar" tota la feina feta avans de demanar "publicar" ( a mi ja no em cal prendre'n nota, uf! ).
i de misteris, tres quarts del mateix.
- per quins llamps al contador de visites ( la finestreta que es va quedar muda ja en fa tant ) no surt el nº de visites , o per què no registra cap visita entre les 7:15 del matí i les 15:45 ( hora de pebrotònia ), quan se suposa que és quan hi ha força moviment?...
com és que el país amb més visites és la patria d'Obama?...
i que 8 de cada deu visites no han tingut temps ni per a dir un déuvosguard?...
.
n'hi ha tants, de misteris, dins una coctelera!
*
m.
*
servido por miquelturo
1 comentario
compártelo
2 Octubre 2008
.
*
dins l'immensa quietud de la foscor
tènuement il·luminada,
el quiet mirall de l'aigua
sensible als sons de la tristor
és el sentiment de la meva ànima,
afligida i castigada per mil sangs
.
com la fulla caiguda al mig de l'aigua
màgic centre de concèntrics mig eterns,
que s'allunyen, que s'allunyen...
fins a perdre's en la negra solitud.
.
què tens, oh nit estranya,
que em fas perdre la consciència del que soc?
.
soc terra...?
soc aigua...?
soc fulla...?
.
o potser soc tan sols
el trist reflexe dels meus pensaments?
*
miquel del turó, Lazais, 24.07.1975.
servido por miquelturo
sin comentarios
compártelo
9 Abril 2008
.
*
.
foto miquel del turó, març del 2008.
*
.
*
aquest dissabte, una colla de trescadors impenitents reincidiran per desè any consecutiu en la seva llarga travessa, que de ran de mar els portarà al sostre del Vallès.
ho va començar a fer l’amic Antonio Diaz, sol, i després i un any i un altre s’hi han anat afegint caminants.
*
n’heu trobat de tots colors: pluja...boira...neu...sol...
del portal de la nit, passant per l’alba fins al capdamunt de tot, com el sol que desitjo us acompanyi.
això sí és caminar! .
sortireu a les sis del matí de la Plaça d’Argentona, i arribareu al turó de l’home amb les darreres llums, per fer amb el Sol un digne comiat a un gran dia, sempre que la Boira ens ho permeti, és clar.
aquest cop volia haver fet el camí amb vosaltres, però fets aliens a la meva voluntat ho han impedit per aquest any. Potser l’any vinent? I si bé no caminaré amb vosaltres, tindré la sort que vosaltres caminareu cap a mi, i em fareu present un cop més de la vostra joia de caminar, del vostre coratge i de la vostra força.
assaborireu a petits glops dalt un cim infinitament vostre una estona d’un repòs excels i enlairat, i una certa sensació d’ingravidesa, incomparablement millor que qualsevol simulador astronautil.
si la vostra arribada haurà estat el comiat del dia, el nostre comiat serà la benvinguda de la nit, que davallarà de la vostra mà pel vell corriol sofert i agraït.
i seguireu caminant, i dins la nit enfilareu avall, i acabareu de sentir la història que té només avui per a vosaltres la fageda; i us acabarà d’explicar que sou com la vinguda i el retrocés d’una onada marina que arriba i se’n va amb vosaltres, amb salabror de mar sobre la vostra pell, i llunyans horitzons ancorats dins de les vostres parpelles.
fins a retrobar-nos, benvinguts, ben trobats, ben revinguts, amics.
us desitjo un dolç i un intens caminar. Fins disabte!
*
miquel del turó.
*
servido por miquelturo
sin comentarios
compártelo
3 Febrero 2008
.
*
plora, i plora potser de vergonya per no haver plogut abans, molt abans d'ara.
però ara plou, amb mandra i a batzegades.
va plovent, i a muntanya neva, la dama blanca torna a llançar el seu gèlid alè sobre les crestes, els boscos i els turons.
i amb mandra, amb poques ganes, com si de debó no ho volgués fer.
hi ha set de mesos, per no dir directament d'anys.
que plori, que plori...
*
miquel.
*
servido por miquelturo
1 comentario
compártelo
30 Noviembre 2007
.
*
*
foto miquel del turó.
*
.
*
la pila dels bocinets del montseny,
podia ser un altre títol per a aquest... ( blog? ),
bocinets, enfilats com un ristrell de somnis, que com núvols van passant, canviant sempre de forma.
no hi ha dos núvols iguals, no hi ha dos somnis iguals,
no hi ha dues esperances iguals.
tan sols la Solitud és igual per a tothom,
tanmateix si hom no s'adona.
el montseny és potser una mica això; la muntanya de la Solitud.
no em retreguis que jo també en tingui l'empremta,
és quelcom que ho amara tot: les velles pedres de les cases,
les torrenteres, els vells boscos d'arbres cada cop més joves i més febles...
*
ja és aquí la tardor, i el món es capgira una altra volta.
el pèndol ha arribat a un extrem del seu recorregut,
torna amb força cap enrerra... i de la seva mà, l'hivern,
adormint-ho tot, encalmant el somni, esborrant les petjades
sobre les fulles als camins de bosc, i fins que la lluna es vessi
amb delit sobre la muntanya coronada per la neu.
si el somni es cansa, cal que el deixis dormir.
a tots ens cal sempre una nova albada.
potser el tornarem a perdre.
potser el tornarem a guanyar.
.
*
miquel del turó, no-sé-quant-fa-ja-de-temps.
servido por miquelturo
1 comentario
compártelo
27 Noviembre 2007
.
*
.
*
avui, de nit - ni un bri de vent -
vora del cim del meu palau de l'aire
bastit al capdamunt del petri pedestal
immens pastat amb terra i aigua
i encare plè de foc de vida,
.
m´he trobat en l'indret on dos mussols
n'han fet destí, aire i bosc amunt,
del seu nocturn camí de cim...
.
com a regal, m'han obsequiat
amb la seva aèria dança, al clar
- avui, potser com mai - de llum
.
de lluna grossa, mentre un grapat
d'estels, bocabadats com jo, també
es miraven el seu silent, màgic, i lent
giravoltar, molt a la vora del meu cap
.
amb ales refulgents, de plomes
de cristall, de vidre encès, retallant
un cop i un altre el boreal alè
d'aquest aire net i pur, fred i calm...
.
moment immens, tramuntanal
que llença a l'espai purs crits de llum
d'argent ferits de lluna, sortits
de plomes que hom diria transparents
.
per breus instants, en passar arran,
tot ballant l'un de l'altre ben bé a frec
i a l'hora acaronant les blanques galtes
al rostre d'una impassible lluna blava novembrosa.
.
*
.
miquel del turó, 24 al 27.11.007.
*
:
*
la blanca lluna blava novembrosa... fotos miquel del turó.
*
servido por miquelturo
1 comentario
compártelo
