previsió meteo pel turó de l'Home ( meteoexploration ).

.

*

Previsió per als propers 5 dies:   turó de l'Home, Montseny.

http://www.meteoexploration.com/mountain/readpeaks.php?lang=cat&site=IBP022

by meteoexploration

servido por miquelturo sin comentarios compártelo

dels noms celestials, i d'un blog per estona ( ARRELS ).

.

divendres 20 d’agost de 2010

ELS NOMS POPULARS DE NÚVOLS, BOIRES I VENTS AL BERGUEDÀ ja és a les llibreries des del 14 d'octubre

Els noms populars de núvols, boires i vents al Berguedà.

Maria Estruch

L'objectiu d'aquest llibre és fixar en lletra impresa les paraules que els nostres pares i sobretot avis i padrins empraven habitualment per a referir-se als fenòmens meteorològics que regien les seves collites i les seves vides, quan l'agricultura i la ramaderia eren les activitats fonamentals i quan tota predicció meteorològica els venia de l'observació directa del cel, de l'experiència i dels coneixements transmesos generació rere generació. Aquests coneixements i aquesta experiència han creat un vocabulari i un tou de locucions i dites d'una riquesa excepcional.

· Editorial: L'albí
· Col·lecció: La guita
· Enquadernació: Rústica amb solapes
· Mides: 15,0 x22,5
· EAN: 9788489751828
· PVP: 17,31 /18,00 €.

dijous 25 de març de 2010

"Els noms populars de núvols, boires i vents al Berguedà" ja està en premsa!!

El 1993 Albert Manent començava una enquesta comarca per comarca encaminada a recollir els noms populars dels núvols, les boires i els vents, després de constatar que el Diccionari Català-Valencià-Balear, la magna obra d’Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll, no aplega més que un vint per cent d’aquest vocabulari que constitueix aquest tresor popular encara viu. Tampoc Joan Amades, al seu llibre Astronomia i meteorologia populars (El Mèdol, Tarragona 1993, segona edició), aplega gaire més d’una setantena de noms de núvols i de boires, entremig d’altres fenòmens atmosfèrics. I Antoni Griera, al Butlletí de dialectologia catalana (juliol-setembre del 1914), va recollir uns quatre-cents noms de vents en tot el territori de llengua catalana.

Aquest vocabulari, com també el referit a tants i tants àmbits de la saviesa popular, lentament però inexorable, es va perdent amb el relleu generacional i els nous temps tan “tecnològics i globalitzats” que porten implícit el risc del desarrelament i la despersonalització.

Fins al 2009 Manent ha publicat en llibre les següents comarques: el Baix Ebre, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Camp de Tarragona, la Conca de Barberà, les Garrigues, el Maresme, el Penedès (que comprèn el Garraf), el Priorat, la Ribera d’Ebre, el Solsonès, la Terra Alta, l’Urgell, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i la Segarra. També està recollit el vocabulari de la Selva, juntament amb Joan Cervera i Batariu, amb qui ja ha publicat els darrers títols. A aquesta col•lecció s’hi afegeixen els treballs efectuats per d’altres estudiosos (Josep Riba i Gabarró, Lídia Cruset, Mireia Custey, Sònia Peitiví, Tere Izquierdo, Pili Ibáñez, Maite Moya) en les comarques de l’Alt Empordà, l’Anoia, el Montsià i el Bages (recollit per qui signa el present, durant el 2002). I encara, s’han publicat els reculls d’Eivissa i Formentera i d’una part de Mallorca (M. Bonet Rigo, M.Grimalt Gelabert); i Jordi Manent té enllestit gairebé el d’Andorra. El projecte de Manent, i de tots els que l’ajudem i ens l’hem fet nostre, és acabar el mapa de la Catalunya del sud i fomentar treballs semblants a les comarques del Rosselló, el Capcir, etc., i a tot el País Valencià. Es tracta d’un treball de cultura popular però també de dialectologia, prou ambiciós perquè el temps passa inexorablement i s’emporta mots i persones que són un pou de saviesa, i l’espai geogràfic a enquestar és d’una gran magnitud i això reclama temps i dedicació, però sobretot amor per una tasca ben altruista.

L’objectiu d’aquesta recerca no és altre que fixar en lletra impresa i pels mitjans que les noves tecnologies ens posen a l’abast (fotografia i gravacions de veu digitals, especialment, que tot i que de moment no es publiquin, queden enregistrades per a futurs estudis) les paraules que els nostres pares i sobretot avis i padrins empraven habitualment per a referir-se als fenòmens meteorològics, sovint aclaparadors, que regien les seves collites i les seves vides, quan l’agricultura i la ramaderia eren les activitats fonamentals que els donaven sosteniment; i quan tota predicció meteorològica els venia de l’observació directa del cel, de l’experiència i dels coneixements transmesos generació rere generació. Aquests coneixements i aquesta experiència han creat un vocabulari i un tou de locucions i dites d’una riquesa excepcional.

La preservació d’aquest món i d’aquesta riquesa que se’ns esmuny dels dits mentre s’escolen els dies és la fita d’aquest projecte d’Albert Manent, del qual m’ha fet partícip en confiar-me la recerca dels núvols, boires i vents ara també al Berguedà.

Pel que fa a la metodologia i prenent el criteri cronològic, direm que aquest és un estudi sincrònic d’una realitat lingüística, dut a terme bàsicament durant el quart trimestre de 2009. Quant al criteri geogràfic es tracta d’una monografia referida a una zona concreta: la comarca del Berguedà, considerada com a una unitat dialectològica. Però el criteri que preval en aquest estudi és per força el criteri cultural, perquè vol ser l’estudi del reflex lingüístic del coneixement que posseeixen els individus més grans que han viscut des de joves arrelats al medi, amb les seves maneres de fer i treballar, de pensar i creure, i que han aportat les dades antropològiques i semàntiques d’aquest estudi.

El material bàsic d’estudi i documentació (deixant a part la bibliografia constituïda per la col•lecció endegada per Albert Manent sobre el tema, pel Diccionari català-valencià-balear d’Alcover-Moll i els estudis d’Amades, Sanchis Guarner i Griera) són les fonts orals que s’han recollit. La col•lecta s’ha fet amb gravadora de veu digital i s’han emmagatzemat les entrevistes en DVD de cara a una òptima conservació i anàlisi. Les entrevistes tenen com a base un qüestionari elaborat amb criteris etnolingüístics , i van més enllà de la constatació de l’ús d’unes paraules. Sovint les preguntes s’endinsen en les formes de fer i de viure, les creences i la cultura i pretenen fer fluir tot aquest món de boca dels informadors i constitueixen un guió previ de l’entrevista, que s’ha adaptat a cada cas perquè en resultés una conversa dirigida però on els informadors tinguessin total llibertat i en fossin els únics protagonistes.
Així, visitant poble per poble, i reunint unes quantes persones grans de cada municipi, representants dels diversos nuclis i masies que formen el terme, se’ls ha demanat sobre el temps atmosfèric. Aquesta feina s’ha convertit a cada indret en una conversa entre amics, que duia a parlar d’altres temes igualment interessants (bandolers, màgia, bruixeria, llops, anècdotes viscudes...) i que evidenciaven el doll d’experiència i saviesa, d’aquestes persones, majoritàriament pagesos i pastors. N’han sortit refranys de tota mena, cançons i esquellades, topònims i malnoms... Les generacions que ronden de la setantena en endavant conserven una riquesa lèxica i un doll de dites excepcional que el jovent no podem permetre’ns el luxe de perdre per mor d’una modernitat mal entesa: els nous temps tan tecnològics han de saber encabir aquest tresor popular, a risc de perdre-hi en humanitat si es fa altrament. Així mateix, aquest tresor popular, hauria de poder-se encabir d’alguna manera en els programes escolars, el planter del futur, no ho oblidem.

Repassant les entrades d’aquest petit diccionari hi trobareu noms que són comuns a totes les comarques: calçada, bassetes, ròdol,... però també hi trobareu noms ben específics de la comarca i fins i tot d’un poble o d’uns pocs pobles en concret (la comiana, la broma de Carol, la broma que porta areny, la misèria, el vent de Gabarrós, la barrufaca...). També hi trobareu noms compartits amb una comarca veïna, com és el cas del Solsonès o del Bages, que tenen en comú vocabulari amb els pobles fronterers. I encara hi trobareu comparacions amb elements similars: noms d’animals (la serp, l’euga del pla de l’Orri o la de la Clusa), del vestit (barret, mantellina), mitjans de transport (la ferroviària, barquetes), estructures i construccions (empedrat), anatomia (forat de la minyona) o personificacions (el tinent de Gósol, la iaia del Putxot)... ben curiosos i descriptius; i la presència d’elements religiosos o mítics (la torre de Sant Jeroni, el bisbe de la Seu) o el nom del personatge que va definir el fenomen (la processó del Periques), etc. Hi ha vacil•lacions entre “broma” i “núvol” -o també “núgol”-, amb predomini del primer mot, la qual cosa fa que hi hagi un alt percentatge de noms de núvols en gènere femení (164 d’un total de 267); noms derivats de topònims comarcals com la berguedana o la bertrana, o topònims relacionats amb l’indret del territori sobre la vertical del qual es troba (la castellera dels Porxos, la comiana), etc. La imaginació popular a l’hora de trobar mecanismes de generació de noms de fenòmens atmosfèrics és tan creativa que, al costat del vocabulari general compartit amb tot el domini català, troba solucions lingüístiques noves i pròpies per a explicar-se el món amb total precisió, o per afectació de la rima d’una sentència o refrany (la burra esquilada amb l’esquena blanca). El fenomen del “ieisme” hi és ben representat (“escabeiats”, “vermeior”) i també multitud de paraules dialectals, així com la incorporació de moltes dites i refranys, i creences, maneres de fer i d’explicar-se el món, amb part dels quals s’ha fet un apartat especial al final del llibre per tal de poder encabir tot aquest tresor popular relacionat amb la meteorologia i el cicle del temps.

No podríem acabar aquesta introducció sense referir una anècdota narrada per la filla d’una fadrina de la casa de Meranges que presencià els fets i que il•lustren la importància del saber popular: Un meteoròleg del segle passat, investigant el temps, va viure tres o quatre dies a l’esmentada casa de Meranges, situada entre Castellar de N’Hug i la Pobla de Lillet. Un dia al capvespre el ruc, que era a l’estable, es posà a bramar. El padrí de la casa, que havia vist tres guerres (la dels carlins, la de Cuba o dels “xipaios” i la guerra civil), anuncià:
- El ruc brama, demà el temps canviat.
- Poc que ho trobo...-contesta el meteoròleg fitant la vista en els seus aparells sofisticats.
L’endemà hi havia un pam de neu. Veient-ho l’home del temps conclogué:
- Ja me’n torno. Saben més els rucs de la muntanya que els savis de Barcelona.

Tot aquest recull no hauria estat possible sense l’ajut indispensable i generós d’aquelles persones que a cada poble heu aplegat i reunit aquest tou de savis meteoròlegs de l’experiència. I per descomptat, no s’hauria pogut fer sense els protagonistes: tots els que heu participat en l’enquesta i heu volgut fer-nos partícips de la vostra saviesa.

A continuació figuren, per pobles i per ordre alfabètic, aquestes persones (265 en total) que han participat en l’enquesta, com a informadors i/o com a organitzadors de la visita, amb la data de les entrevistes, el nom de la casa pairal dels informants i la seva edat entre parèntesi:

A Avià (6 d’octubre de 2009), Dolors Badia i Cirera de cal Teuler (83), Josep Burniol i Fíguls del cal Jepet (89), Lluís Canal i Gonfaus de cal Lluc (74), Ramon Capdevila i Macià de cal Catrau (77), Pere Closa i Capdevila (71), Adelina Costa i Cumellas (72), Josep Costa i Serra (80), Joan Deu i Bagué de cal Deu, Benet Fíguls i Canal de cal Ferrer (73), Josep Gabarró i Gorgas de cal Gabarró (83), Marcel•lí Malé i Corominas (87), Joan Orriols i Santacreu de ca la Quiniela (94), Montserrat Pons i Casòliva (82), Montserrat Pujols i Pagerols de cal Castella (85), Ventura Sabata i Millat de cal Sabata (87), Josep Subirana i Fíguls de la Roca (71), Àngela Suñé i Bars de cal Bep (88), Carme Tarrés i Carol (84), i Rufina Vila i Closa de la Teuleria de Graugés. Han organitzat la trobada mossèn Ramon Viladés i Llorens, i Josep Gabarró i Gorgas.

A Bagà (23 d’octubre de 2009), Josep Badia i Marginet de Malanyeu (88), Mercè Martorell i Torredeflot de cal Tutà (86), Joan Ramon i Cinca de cal Romà (80), i Antonio Silvestre Sanchezmarín (85). Han organitzat la trobada Isabel i Trini de la Fundació Salarich-Calderer.

A Berga (20 de novembre de 2009), Fernando Barniol i Gragés de cal Galta (76), Montserrat Canal i Costa de la Valldan (81), Jaume Comelles i Peypoch (80), Josep Corbera i Ventura (64), Lluís Manel de Ferrer i Fígols (57) que fou entrevistat a Olvan, Pilar Fígols i Bover (85) que fou entrevistada a Olvan, Quirze Grifell i Sala (53) que fou entrevistat a Viver, Montserrat Pujols i Pagerols que fou entrevistada a Olvan, Jaume Riu i Pujantell de la Valldan i fill de la Muntada de la Coma (76), Melcior Tubau i Rota (90), i Genoveva Xandri i Tarrés que nasqué a cal Cameta de la Coma (79). Han preparat la trobada, Maribel Iglésias i Trasserra i Lluís Armengou i Hurtado de cal Rovira de la Valldan. Mossèn Ramon Viladés i Llorens ha fet d’enllaç.

A Borredà (16 de desembre de 2009), Josep Camprubí i Puigcorbé de cal Rovires (76), Joan Cunill i Rota de cal Marxant (82), Joaquima Cunill i Rota de ca la Noia (86), Dolors Fàbregas i Comas de cal Mitjana (89), Maria Freixa i Costa de cal Freixa (63), Romuald Freixa i Costa de cal Freixa (67), Amparo Masegosa i Sánchez de cal Bosoms (68), Carme Pregonas i Planas de cal Domènech (85), Dolors Pregonas i Soler de cal Biel (72), Josep Puig i Sañas de ca l’Ayano de Borredà (76), Rosa Puig i Sañas de cal Sala (77), Dolors Riera i Vilalta de cal Polacro (69), Rosa Riera i Vilalta de la Riera (75), Josep Rota i Bover de la Ribera (68), Rosa M. Rota i Serra de cal Ferrer Nou (60), Carme Rusiñol i Vilalta de cal Rovires (75), Isabel Sala i Puig de cal Roma (55), Núria Tubau i Espelt del Pati (66) i Rosa M. Tubau i Riera de cal Polacro (46). Ha fet d’enllaç Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà, i ha organitzat la reunió Concepció Barniol i Terricabras de Puigcercós, regidora d’ensenyament i noves tecnologies.

A Capolat (4 de desembre de 2009), Leonor Bajona i Tarrés de la Torre de Terrers (75). M. Carme Boixader i Montanyà, alcaldessa de la població, ha fet d’enllaç, i Rosa Espinalt i Bajona ha preparat la reunió.

A Casserres (11 d’octubre de 2009), Josep Alsina i Planas de l’Alzina de Sant Pere de l’Esgleiola (84), Jaume Camps i Grané de ca la Talia (73), Lluís Codina i Calveras de cal Segarra (80), Joan Colillas i Codina de cal Celdoni (73), Miquel Costa i Fíguls (75), Fermí Cubinsà i Vilardell de cal Guerris (77), Joan Esteve i Anglill de cal Bisbe de Montmajor (80), Marta Feixas i Estragué del casalot, Pere Freixa i Vendrell de les Cots de Sant Joan de Montdarn (80), Pau Santasusagna i Soler de ca l’Antiguitat (73), Joan Selga i Pey del casalot, Jaume Subirana i Espelt de cal Cirera de Fonollet (69), Joan Subirana i Espelt de cal Sant (81), Lluís Subirana i Espel de cal Cirera de Fonollet (78), Ramon Vancells i Parera de cal Ballús de Sant Pere de l’Esgleiola (68). Ha organitzat la trobada Lluís Subirana i Escaler de ca l’Escaler.

A Castell de l’Areny (13 de novembre de 2009), Pere Massana i Rota de la Torre de Castell de l'Areny i alcalde de la població. Han preparat la trobada M. Rosa Tubau i Boixader i mossèn Josep M. Vila i Gangolells.

A Castellar de n’Hug (28 de novembre de 2009), Josep Armengou i Casals de Fanxicó (79). Han fet d’enllaç Anna Garcia i Armengou, directora del Museu del Ciment i Meritxell Tor i Guitart, de l’Ajuntament de Castellar de n’Hug.

A Castellar del Riu (19 de gener de 2010), Josep M. Marmi i Serra del Riu de Castellar del Riu (60). Ha fet d’enllaç Leonor Bajona i Tarrés de la Torre de Terrers de Capolat.

A Cercs-Sant Jordi (23 d’octubre de 2009), Celsa Blázquez Álvarez (65), Mercè Calderer i Camprubí de cal Cabaler de Sant Salvador de la Vedella (75), Gerónima Cerro Caldera de cal Perdiu (69), Carme Cunill i Dachs de Pujals de la Nou (79), Maria Górriz Villanueva de la Consolació (85), Amparo Grimaldos López de cal Terrisser (74), Ferran Guitart i Pons de Maçaners (66), Encarna Herrero Morillas de cal Barber (65), Rosita Ibars i Latorre de cal Llucià (90), Sofia Jounou i Pons de cal Dido de Fígols (78), Adela Sanaüja i Gil de Peguera (81), Antònia Serrat i Barrera de cal Toi (88), Maria Solà i Noguera de la Tuta (73), Teresa Vilaplana i Gibert (85), i Ángeles Yenes Sáez. Ha organitzat la trobada Carme Górriz Sánchez, dinamitzadora del Casal de la Gent Gran Germanor.

A l’Espunyola (10 de gener de 2010), Josep Altarriba i Argerich del Salt del Colom (57), Ramona Artigas i Pujols dels Quatre Vents (66), M. Àngels Boixadera i Muntada de cal Piu (56), Roser Boixader i Vendrell de Barballó (64), Concepció Casas i Riu de cal Pauet (66), Pere Fígols i Armengou dels Quatre Vents (70), Neus Macià i Armengou de cal Piu (82), Teresina Macià i Pairotó de cal Rossell (70), Lourdes Parera i Pons de la To (80), Carme Plana i Auguets del Salt del Colom (55), Roser Serra i Llaugí del Serrat de cal Pinsa (57), Josep Serra i Parera de la To i Roser Seuba i Gonfaus del Gran Nom (78). Ha fet d’enllaç l’alcalde Rudy Gelinne i Gelinne. Ha organitzat la trobada, sortint de missa als Sants Metges, mossèn Antoni Trasserra i Martí (90).

A Fígols (15 de novembre de 2009), Lluïsa Baño i Sabatés del Tossalet (69), Agustí Cabiscol i Reig de cal Massana (59), Josep Calderer i Saña del Castell (76), Maria Calderer i Saña de cal Bonic, Marcelí Fígols i Calderer de casa Uró (76), Rossend Fígols i Calderer de casa Uró (79), Josep Guixé i Santcliments de cal Catllar (61), Mercè Guixé i Santcliments de cal Catllar (77), Xavier Guixé i Simon de cal Catllar (32), Jesús Lozano i Lorente del Tossalet, àlies Teniente Colombo (72), Maria Rosa Martí i Rubio de la Rectoria, Isabel Martos i Gualba de casa Uró, Cèlia Santcliments i Seuba de cal Massana, Montserrat Santcliments i Seuba de cal Massana, Glòria Simon i Tena de cal Catllar (60), German Zapata Busquets de la Rectoria (67). Ha organitzat la trobada mossèn Gaspar Comellas i Lladó.

A Gironella (9 d’octubre de 2009), Filomena Burgés i Roca (73), Josep Caellas i Pujol (78), Manuel Prat i Melgosa dels Colls (86), Josep Pujol i Reig (68), Josep Rovira i Gríful (83), Antoni Valldeperas i Bertrans (73), i Josep Viñas i Sabata (72). Ha organitzat la trobada mossèn Joan Viladot i Riera. I ha revisat l’original Mercè Prat i Riera.

A Gisclareny (17 de novembre de 2009), Joan Tor i Tomàs de cal Pedrals (55), alcalde de Gisclareny. Ha fet d’enllaç Benigne Rafart i Canals.

A Gósol (27 de novembre de 2009), Maria Alè i Doñate de l’Estel (76), Hermínia Clot i Cardona de cal Nen Xic (85), Rosa Compañó i Solà de ca l’Agustina (68), Agustí Guitart i Solé de cal Serres (82), Margarida Guitart i Solé de cal Serres (81), Ramon Lagé i Martí de l’Estel (78), Montserrat Mahón i Costa de cal Calis (63), Serafina Puig i Riera de cal Fuster (83) i Maria Tort i Guitart de ca l’Andreuet de Sorribes (80). Han preparat la trobada Lluís Campmajó i Puig de cal Pipeta, alcalde de Gósol, i Begonya Montraveta i Navarró del Centre de Muntanya.

A Guardiola de Berguedà (31 d’octubre de 2009), Joan Arocas i Corominas (82), Josep Compañó i Corominas (87) i Jaume Pons i Arnau (86). Ha organitzat la reunió mossèn Miquel Farràs i Farràs (67).

A Montclar, Eduard Barnadas Gassó de can Cavaller (84), Josep Casas i Pajarols de la Vila (72), Jordi de Bolós i Capdevila de la fonda Montclanesa (80), Teresa Domènech i Riba de can Jené (68), Maria Maya i Manubens de l'Hostal de Montclar (82),
Josep Vilar i Tristany del Vilar (57). Han organitzat la trobada, l’alcalde Josep Vilar, Marc Caballol i Conxita Planas.

A Montmajor (25 de novembre de 2009), Josep Algué i Marmi de les Cots de Corrià (68), Joan Capdevila i Rial de cal Llagosta (68), Lluís Jordana i Baraup de cal Cames (75), Llucieta Pià i Boix de cal Cames (74), Ramon Riba i Esquius de can Conill Gros (53), M. Rosa Subirana i Segarra de cal Llagosta (66) i Joan Vila i Travé de casa Vila de Navès (65). Han preparat la trobada Carme Garcia Alarcón, Presidenta del Casal (57) i Joan Torres Redón de can Torres de les Alzines (75), regidor de l’Ajuntament.

A la Nou de Berguedà (24 d’octubre de 2009), Eleuterio Adelantado Vea del Ventós (72), Joan Camprubí i Armengol de cal Boixader (81), Carme Costa i Artigas de Saldes (54), Carme Cunill i Dachs de Pujals (79), Jaume Venturós i Noguera de Cuirols (67), i Lourdes Venturós i Subirà de cal Serquet (81). Ha organitzat la reunió mossèn Camil Viladrich i Casas (70).

A Olvan (18 d’octubre de 2009), Estanislau Anglerill i Vilar de cal Ferreres (69), Ramon Arias i Rota (75), Ramon Fígols i Pons de les Cases (52), Dolors Fígols i Fígols de cal Blau (81), Antònia Fígols i Fígols de cal Magí (78), Pere Fornell i Manubens de cal Verdaguer (79), Dolors Gómez i Hidalgo de cal Muntada (69), Angelina Pons i Tor de les Cases (79), Rosa Pursals i Pujol de cal Valls (82), Josep Simon i Casafont de ca l’Esqueller (89), Lluís Valls i Pursals de ca l’Escolà (65). Ha organitzat la reunió mossèn Urbici Vila i Gilabert (69).

A la Pobla de Lillet (22 de novembre de 2009), Dolors Ferrer i Cunill dels Carbonells (55), Josep Rotllan i Puig del Molí de l’Espelt (63), Ernest Sitjes i Camps dels Carbonells (52). Josep Pons, de l’Ajuntament, i Josep Bober i Camprubí han fet d’enllaç.

A Puig-reig (25 de novembre de 2009 i 17 de desembre de 2009), Lluís Babià i Casafont (67), Carme Busquets i Galera de cal Jep de Borbons (56), M. Gràcia Dolla i Capellas de cal Timó (77), Montserrat Campà i Solà de cal Prat (62), Maria Gonfaus i Reig de cal Santgelis (76), Sònia Guitart i Soler del Serrat (74), Faustí Horta i Santandreu del Cafè Nou (77), Miquel Planas i Santacreu de cal Prat, nascut al Pla de Pinós de Santa Maria de Merlès (77), Rafael Rafart i Busquets de Borbons (68), Maria Santasusana i Puig de les Abelles (76). Ha fet d’enllaç mossèn Josep Solà i Casals, i ha preparat la segona reunió Sònia Guitart i Soler.

A la Quar (7 de desembre de 2009), Josefa Cardona i Anglerill de la Cabanyeta (66), Benet Casals i Serrat de la Tor de Sant Maurici (70) i Lluïsa Tubau i Maseres de la Cabanyeta (90). Ha fet d’enllaç Antoni Franch i Cid, de l’Ajuntament de la Quar i ha organitzat la trobada M. Quar Comellas i Armengol de l’Armengol de Sagàs.

A Sagàs (7 de desembre de 2009), Montserrat Armengol i Comas de l’Armengol, Lluís Comellas i Torrentó de l’Armengol (72) i Joan Pont i Costa de cal Font (62) i alcalde de Sagàs. Pel calendari del Canelles, editat per l’Ajuntament, Antoni Armengol de Canelles. Ha organitzat la trobada M. Quar Comellas i Armengol de l’Armengol (33).

A Saldes (27 de novembre de 2009), Àngel Cardona i Perarnau de cal Calderer (62), Benet Casadesús i Rotllant de cal Xic (55), Josep Coma i Cardona de cal Quel de Feners (58), Àngel Rotllant i Tomàs de cal Minoves (53) i Ramon Tomàs i Fontdevila de ca l’Esquerrà (85). Han organitzat la trobada, des de l’Ajuntament de Saldes, Carme Rodríguez i Àngel Rotllant.

A Sant Jaume de Frontanyà (28 de novembre de 2009), Joan Torner i Pont, nascut a la Teuleria de Montclús (78) i Josep Torner i Pont, nascut a la Teuleria de Montbordó (81). Han fet d’enllaç Ernest Sitjes i Camps de Carbonells de la Pobla de Lillet i l’alcalde de Sant Jaume de Frontanyà, Ramon Vilalta i Clotet.

A Sant Julià de Cerdanyola (31 d’octubre de 2009), Joan Cunill i Rusinyol de cal Joan (82), Manel Espelt i Baldarich de cal Baldarich (81), Ramon Freixa i Cunill de cal Malanyeu (75) i Ramon Portell i Cunill del Solé (77). Ha organitzat la trobada mossèn Miquel Farràs i Farràs (67).

A Santa Maria de Merlès (1 de desembre de 2009), Rafael Bruch i Espelt de la Cortada de Santa Maria de Merlès (73), Pau Costa i Camprubí del Riambau de Sant Martí de Merlès (83), Àngela Font i Costa de cal Ferrer de Santa Maria de Merlès (88), Ramon Muntadas i Barniol de Borralleres de Sant Martí de Merlès (84), Ramon Parés i Fornell de casa Vilalta de Santa Maria de Merlès (82), i Joan Rosanas i Uró de cal Pairó de Sant Martí de Merlès (82). Ha preparat la reunió Sandra Rusiñol i Pujols de cal Miquel de Sant Pau de Pinós, regidora de cultura, festes i joventut de l’Ajuntament de Merlès.

A Vallcebre (24 de novembre de 2009), Joan Grandia i Pons de cal Xic del Sivinal (73), Lluís Guitart i Perarnau de casa Candi (67), Josep Oriola i Casòliva del Roser (55) i Andreu Puig i Traserra de cal Sastre (83). Ha preparat la trobada David Guitart i Simon.

A Vilada (13 de novembre de 2009), Josep Canal i Vilalta de la Serra de Vilada (80), Vicenç Masana i Rota (84), Miquel Pujol i Ambròs de Cal Bover (84), Joan Saña i Bartoló del Prat (83). Han preparat la trobada M. Rosa Tubau i Boixader (67) i mossèn Josep M. Vila i Gangolells.

A Viver i Serrateix (2 de desembre de 2003), Lídia Calmet i Sans de Coromines de Viver, Josep Cots i Parcerisa de les Cots de Sant Joan de Montdarn, Maria Farràs i Rovira de Carmona de Viver, Benvinguda Muxí i Vilardell de les Cots de Serrateix, Carme Prat i Melgosa de Santamaria de Serrateix, Josep Prat i Melgosa de Carmona de Viver, Marcelina Roca i Franch del Soler de Sant Cugat del Racó, Melcior Rovira i Fígols de les Cots de Serrateix, Urbici Santamaria i Cortés de Santamaria de Serrateix, Ramona Simon i Costa de la Rectoria de Viver, Josep Soler i Pladelasala del Soler de Sant Cugat del Racó, Montserrat Soler i Pons de les Cots de Sant Joan de Montdarn, Narcís Torrentó i Esteva de Coromines de Viver. Organitzà la trobada mossèn Climent Forner i Escobet. A la trobada també hi participà Albert Manent i Segimon. Ambdós també han revisat l’original.

dimarts 27 d’octubre de 2009

Els noms populars de núvols, boires i vents

servido por miquelturo 3 comentarios compártelo

valors meteorològics extrems al turó de l’Home 1940-1997 ( miquel meseguer ).

 

.

amb actualitzacions que no hi eren al text original publicat.

*

 

- Les ventades registrades més destacables:

 

el 14 de gener del 1969, >196 km/h, Ponent ( Oest ).

el 19 de març del  matex any, >194 km/h, Ponent ( Oest ).

 

- Presió atmosfèrica mínima:   595,3 hPa, el 14 de gener del 1969.

 

*

 

Alguns extrems de pluviometria...

*

 

- Precipitació horitzontal inusual eòlica de neu ( torb ):

 

8 de febrer 1996:   En el transcurs de la matinada el fort vent de Tramuntana, amb cops superiors als 100 km/h transporta horitzontalment la neu dels cims del Pirineu Oriental, curulls a vessar de neu nova, fins el cim del Montseny, entre d’altres llocs.

En fer la primera observació meteo del dia ( 07 h., negra nit encara ), gaudim d’un insòlit ( i gèlid! ) espectacle...   amb el cel gairebé serè, el torb desbocat ens obsequia amb una neu finíssima, amb consistència de polsim.   La neu vella que hi havia encara als cims del Montseny ja era totalment dura, després d’una setmana d’haver caigut.

Al pluviòmetre es mesuren 4,6 mm. de precipitació, la quantitat més gran recollida deguda al torb, i amb un desplaçament horitzontal de força kilòmetres.   En anar afluixant el vent, al llarg del matí, es retira la cortina ( penell? ) de precipitació horitzontal, descobrint les muntanyes i els boscos de les Guilleries també ben blancs d’aquesta “nevada” anormal. La temperatura a les 07 h. era de -7º    En indrets relativament distants recullen aquell mateix matí aquestes quantitats de precipitació:

 

10,0 mm. a Sant Bartomeu del Grau, i a Cantonigròs ( gruix de neu nova, 6 cm )

8,2 mm a Sant Boi de Lluçanès ( 4 cm de neu )

10,0 a Rupit ( 3 cm de neu ), 1,4 mm a Viladrau ( 1 cm de neu ), 7 mm a Sabt Hipòlit de Voltregà, 5 mm a Prats de Lluçanès, 4,1 mm a la Guixa, i inapreciable ( < 0,1 mm ) a l’Esquirol.

( De la bitàcola de l’observador celest )

 

* * *

 

 

 

- El dia 14 de març 1984, va fer la nevada més important caiguda en 1 dia:

199,0 l/m2 , aprox. 2 metres de gruix, en 24 h., i 125,0 en 5 h.

 

 

- Gruixos máxims de neu acumulada sobre el terra:

 

- 18 de març 1984:   2 m. 86 cm.

- 24 de gener 1992:  2 m. 50 cm.

 

- Gruixos de pedra ( acumulada sobre el terra ):

 

o 16 d’agost del 1984:   10 cm.

o 14 de setembre del 1972:   4 cm.

 

 

- Tamany de la calamarsa ( o neu rodona, neu granulada, calabruix, ...):

 

 

-   27 de març 1996:   34 mm.

 

Cap a les 15:10 TU descarrega una intensa tempesta elèctrica acompanyada primer de pluja, i més tard de neu granulada o calamarsa;   un xàfec de curta durada, però amb els grànuls més grossos d’aquest meteor que hi hagi notícia al cim del Montseny.   Deixa un gruix sobre el terra de 3 cm.

 

- De la neu:

 

- Nevada més primerenca:    14 de setembre del 1972,   40 cm.

 

- Nevada més tardana:   11 de juny del 1956, 10 cm.

 

- L’hivern amb el terreny cobert de neu durant més dies va ser el de 1971-1972, amb 163 dies ( neu cobrint més del 50 % del sol ).

 

- I el que menys, el 1965-1966, amb només 30 dies.

 

- Els tres anys més plujosos ( total anual de precipitació. valors en litres/ m2  = milímetres ):

 

1996, amb 1718,6 litres;   1977, 1709,7;    i 1971, amb 1670,2.

 

- Els xàfecs més importants en 24 hores:

 

- El 20 de setembre 1971, 183,0 .

- El 28 de novembre 1968, 171,1.

 

...i els ruixats en 12 h.:

 

- el 28 de novembre 1968, 129,8.

- El 24 d’octubre 1967, 128,0.

 

- Els mesos sencers més plujosos ( total de precipitació mensual ):

 

gener 1979, 418,7   febrer 1982, 309,2   març 1984, 269,4

abril 1969, 348,4   maig 1977, 338,4   juny 1992, 222,8

juliol 1977, 199,8   agost 1947, 245,1   setembre 1959, 302,8

octubre 1965, 571,1 novembre 1983, 404,0   desembre 1971, 544,7

 

El mes més plujós, doncs, l’octubre del 1965, que van caure més de la mitat del que de mitjana ho fa en tot un any, seguit per ben poc pel desembre del 1971.

 

-    Si mirem els máxims de pluja sumant el total de dos mesos consecutius, trobem:

 

- desembre 1971 i  gener 1972, 770,8

- gener i febrer 1982, 677,5

- setembre i octubre 1965, 638,1

- setembre i octubre 1959, 609,2

- març i abril 1969, 592,3.

- novembre i desembre 1996, 571,9

 

- I en tres mesos:

 

- desembre 1971 a febrer 1972, 953,7

- gener a març 1982, 821,3.

- desembre 1981 a febrer 1982, 789,8

- novembre 1996 a gener 1997, 783,5

 

- Els 3 anys més secs:

 

- 1985, amb 668,0

- 1945,         677,2

- 1978,         678,1

 

- L’any més emboirat:

 

o El 1982, amb 289 dies de boira.

.

 

 

Períodes eixuts ( sequeres ):

 

- Mesos sense precipitació ( = 0,0 mm., ni una gota, vaja! ):

 

o gener 1944,    gener 1983,

o novembre 1940,    i novembre 1981.

 

-   Períodes més llargs sense precipitació:

 

- 45 dies, entre el 22 d’octubre i el 5 de desembre 1981

- 44 dies, del 21 de desembre 1982 al 2 de febrer 1983

- 31 dies, del 15 de febrer al 18 de març 1997

 

 

- Precipitacions més petites per a cada mes:

 

o gener 1953, 0,5   febrer 1961, 0,3   març 1997, 2,1

o abril  1947, 4,3   maig 1958, 22,7   juny 1947, 2,6

o juliol 1983, 0,4   agost 1962, 13,2   setembre 1945, 5,8

o octubre 1968, 3,1   novembre 1947, 1,4   desembre 1974, 1,3

 

- id. en dos mesos consecutius:

 

o novembre i desembre 1940, 3,6

o febrer i març 1997, 4,6

o desembre 1982 i gener 1983, 6,0

o desembre 1941 i gener 1942, 7,0

 

- ...i en tres mesos:

 

o febrer a abril 1961, 33,7

o febrer a abril 1945, 43,4

o desembre 1941 a febrer 1942, 48,0

o

 

 

***

...i d’altres de termometria.

 

-    Temperatura máxima absoluta:

 

31,8º   15 d’agost 1987.

 

-    ...i la mínima:

 

-19,7º   2 de febrer 1956.

 

Entre aquests dos valors extrems per aquest període tenim una diferència ( oscil·lació ) de 51,6º.   L’interval ( temps transcorregut entre l’una i l’altra ) ha estat de 31 anys, 6 mesos, i 13 dies...

 

-    Oscil·lacions extremes destacades:

 

- en un mes: 25,7º   agost 1987;     25,2º   febrer 1956.

 

- en un any:  44,3º   el 1987;      43,8º  el 1956.

 

-    Els mesos més freds ( temperatura mitjana mensual ):

 

gener 1985, -3,5º     febrer 1956, -6,8     març 1984, -1,3

abril 1978, 0,6º     maig 1984, 3,4º     juny 1992, 7,9º

juliol 1966, 12,2º     agost 1977, 11,5º     setembre 1972, 7,6º

octubre 1974, 2,4º     novembre 1966, 0,6º     desembre 1960, -2,2º

 

-    Els mesos més càl·lids:

 

gener 1983, 5,6º     febrer 1990, 6,8º     març 1994, 7,4º

abril 1992, 7,8º     maig 1986, 11,4º     juny 1952, 14,5º

juliol 1983, 19,0º     agost 1994, 18,8º     setembre 1987, 16,6º

octubre 1968, 11,4º     novembre 1992 i 1994, 8,2º ( empat tècnic! ),

i desembre 1987, 5,0º.

 

-    Els anys més freds ( temperatura mitjana de l’any ):

 

1972,   5,1º     1956 i 1963, 5,5º     1969, 5,6º

 

-    ...i els més càl·lids:

 

1994, 8,7º     1983, 8,0º     1990, 7,9º

 

-   El deceni més fred:     1971 a 1980, 5,1º

 

-    ... i el més càl·lid:     1981 a 1990, 7,4º *

( aquest valor ha estat superat pel deceni 1991 a 2000, tanmateix com aquest ho estarà pel 2001 – 2010...  i és que quan una planeta agafa febres, no se li curen si no és en uns quants segles, i la única medicina és una humanitat que fagi bondat, però de debó... ! )

 

*

 

 

.

Miquel Meseguer

 

Dins:   “L’Observatori Meteorològic del turó de l’Home. Un fill de la Renaixença que va veure la llum tard.”. article publicat a Penell, nº 6, hivern 1998, pp. 7 a 11.   Barcelona. Revista de l’Associació Catalana d’Observadors Meteorològics ( ACOM ).

 

.

*

servido por miquelturo 2 comentarios compártelo

des del cel ( ytb ).

.

*

servido por miquelturo 1 comentario compártelo

El tripartit referma la seva intenció d'enderrocar l'edifici de l'observatori del Turó de l'Home ( AdBM ).

.

*

El tripartit referma la seva intenció d'enderrocar l'edifici de l'observatori del Turó de l'Home

Amb els vots contraris de PSC, ERC i ICV i el suport de CiU i PP, el Parlament de Catalunya va rebutjar, a la Comissió de Medi Ambient, la proposta presentada pel grup Popular per recuperar les instal·lacions de l'observatori meteorològic del Turó de l'Home per a activitats culturals i divulgatives relacionades amb el Medi Ambient. La proposta la va defensar la diputada popular Eva Garcia que va incidir en el fet que l'equipament, traspassat a la Generalitat l'1 de gener d'enguany, "rebia visites de les persones i d'escoles que pujaven al Turó de l'Home, i des de fa uns anys aquest observatori està tancat i les instal·lacions s'han anat deteriorant progressivament". Per aquest motiu la diputada va plantejar la recuperació de l'espai per a ús meteorològic i per a activitats culturals i divulgatives relacionades amb el Medi Ambient i la meteorologia.

L'únic suport a la iniciativa va arribar de la mà del grup parlamentari de CiU. El diputat Josep Rull va assenyalar que la proposta de resolució "és un reconeixement exprés que qui ha de gestionar això és la Generalitat de Catalunya a través del seu servei meteorològic" i va aplaudir la voluntat de dotar l'espai, al marge de funcions meteorològiques a partir d'altres tipus d'activitats i fent una aposta per regenerar l'espai. Per Rull, la iniciativa hauria permès, a més, "recuperar aquest element de memòria històrica".

Per la seva banda, la diputada d'ERC Laura Vilagrà va reconèixer la cessió de l'espai a la Generalitat i va assenyalar que el govern de la Generalitat preveu dues actuacions diferents al Turó de l'Home. D'una banda, va ressenyar, establir una estació meteorològica automàtica al Puig Sesolles perquè, va defensar, "en aquesta zona queda més protegida i vigilada i tindrà un impacte visual inferior". En relació a l'edifici de l'antic edifici, Vilagrà va apuntar que la Generalitat ja ha iniciat els tràmits per situar "una fita visual al cim com a record de la instal·lació de l'antic observatori meteorològic". En aquests dos elements va basar el rebuig del govern a la proposta.

.

l'article amb la notícia, publicat al gener:

http://actualitatdelbaixmontseny.blogspot.com/2010/01/plantegen-aterrar-lobservatori-del-turo.html

*

tornem cinc anys enrera. ( article a lamalla.cat )

servido por miquelturo 4 comentarios compártelo

de núvols, boires i vents ( Albert Manent ).

*

L’atapaïment urbanístic de les ciutats, els fums industrials i automobilístics, la manca de cultura popular i la sensació de viure encofurnat han fet que a les grans urbs el cel net, estrellat i amb núvols retallats i boires senyaleres sigui una excepció i que costi de resseguir-lo perquè les façanes, els terrats o els estris que s’hi encimbellin no el deixen veure amb netedat. Per això és tant cert allò que diu Jaume Sabaté i Alentorn, historiador del Lloar, al Priorat, que cada vegada queda menys gent que miri al cel.

 

No obstant això, als pobles i viles encara hi ha una minoria que guaita el cel i que n’endevina els signes, per bé que considerin que els senyals meteorològics no són tan segurs com abans. N’he tingut durant més de quatre anys una experiència, que, bé que discontínua ( una o dues enquestes al mes ), m’ha alliçonat profundament i, encara més, m’ha sorprès agradablement. En aquest període he estat recollint, en alguns casos a través de corresponsals, els noms populars dels núvols i de les boires, i darrerament dels vents, , al Camp de Tarragona, el Priorat, la Conca de Barberà, la Terra Alta, la Ribera d’Ebre i el Maresme. En cada poble m’he reunit, doncs, amb dues, tres, quatre o més persones grans, experts com a pagesos, pastors, pescadors, boscaters, etc. I, dins la llarga conversa, he fet alçaprem amb una llista de noms per complertar aquells que no havien sortit tot parlant. D’antuvi, alguns deien que no en sabien gairebé cap i, al capdavall, resultava que n’havien recordat almenys una vintena. És clar que n’hi ha de tan corrents – calitja, boirina, calçada, bassetes, boira pixanera... – que són els únics que d’entrada vénen a la memòria.

 

La collita final ha estat molt abundosa, ja que, d’un total de 1.100, potser uns 700 no es repeteixen ( en la redacció d’aquest pròleg he aprofitat trossos del meu article Noms populars de núvols i boires, Revista Serra d’Or, abril de 1993 ).

 

Furgant en la bibliografia em vaig adonar que no hi havia cap treball específic sobre la matèria i que potser solament Joan Amades, en un recull ( reeditat el 1993 per l’Editorial El Mèdol, de Tarragona ) de meteorologia popular, publicat al Butlletí de Dialectologia Catalana el 1930, en feia esment, entremig d’un gavadal de refranys, corrandes, trsadicions, etc. Sobre pluges, vent, calamarsades... Però en total els noms populars de núvols i de boires que citava no passaven gaire de setanta. Per això els meus quatre reculls ( he aplegat junts la Terra Alta i la Ribera d’Ebre ) constitueixen ja un modest corpus de meteo popular i de dialectologia en aquesta matèria, i el vuitanta per cent dels noms no figuren al Diccionari català-valencià-balear ( DCVB ) d’Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll.

 

Algunes dotzenes d’aquests mots populars figuren en el recull d’Emerencià Roig i Joan Amades Vocabulari de la pesca, Butlletí de Dialectologia Catalana, Barcelona, gener-desembre de 1926, pp. 1 – 88. (...)

 

La imaginació popular, tan fèrtil, en aquest recull del Maresme ha donat a núvols i boires noms relacionats amb l’home, els animals, les plantes i els fruits: barret, capa, capell, caputxa, cames, ceies, ceioles, llegany, caps de be, gats, mosquits, banyes, teranyines, bou, perdigot, perdiu, coní, palmera, llentia.

 

O també referits a objectes o edificis: enclusa, rems, guardiola, sac, timbalet, tap, murada, castell, castellada, torres, torroguer.

 

La Lluna i l’halo que la volta ha donat noms diferents: cèrcol, galdufa, rotllo, ruedu, tana, etc.

 

El refrany “cel a cabretes, aigua a bassetes”, ha donat unes quantes variants: auvelletes, cabassets, canterets, rajoletes...

 

En altres indrets uns núvols mòbils i seguits prenen el nom de processó ( pronunciat: “professó” ) que hem trobat al diccionari Alcover-Moll, com la Processó de Tossa i la Processó d’Arbúcies. Al Priorat vaig recollir la Processó de Cabassers. I ara, al Maresme, la de Sant Agustí, Sant Bartomeu, Sant Grau i Sant Llorenç.

 

Fixem-nos que alguns noms només són freqüents en una zona del Maresme. Per exemple, calçada, tan estesa per tot Catalunya, es troba solament en els pobles entre el Barcelonès i Mataró.

 

Un cas especial són els pescadors que empren uns noms propis que sovint són desconeguts a terra i llur vocabulari és molt antic i tradicional. El lector descobrirà quins noms són de la gent de mar perquè la majoria no surten en pobles de muntanya.

 

També hi trobareu alguns núvols o boires que tenen una referència toponímica coneguda: Mallorca, el Montseny, Montserrat, el Vallès, o molt local: Boira a Burriac, Boira de la Tordera, etc.

 

Les abundoses menes de boires són també potser una de les sorpreses d’aquest recull. I algun element molt poètic com la Mare de Déu fa coques, que ho diuen quan el sol es pon amb núvols rogents i sembla un forn on es podrien coure. O bé la Bandera Flamenca, tan coneguda entre els pescadors.

 

A través de l’enquesta hem pogut confirmar que el ieisme o iodització, o sigui la conversió de la “ll” en “i”, és encara un fenòmen viu, bé que en regressió. Així hem trobat: cagaions, escabeiats, cremaiots, coní, i algun altre.

 

Uns pocs castellanismes – i encara algun de ben antic – ens asseguren la puresa del llenguatge recollit a l’enquesta. Només cinc n’he aplegat: esparramat, llames, manto, monyo i ruedo. En conjunt he recollit 239 noms diferents de núvols i boires.

 

(...) del pròleg al llibre del Maresme.

 

*

 

La secció televisiva del temps està de moda. És de les més vistes i molts dels qui surten en cap de setmana o per raons de feina la tenen en compte. Fa mig segle algunes ràdios informaven del temps, però els meteoròlegs, prou entesos en la matèria, no tenien els poderosos mitjans d’avui, sobretot amb els satèl·lits.

 

Antigament la gent del camp endevinava què passaria pels núvols o per la conducta estranya de les ovelles, d’alguns insectes o rèptils. Els pagesos, quan veien un núvol que consideraven amenaçador, calculaven amb força exactitud l’estona que trigaria a ploure. La calçada o el rotllo de la Lluna anunciaven el canvi de temps al cap de tres dies. (...)

 

El 1992 vaig interessar-me per la meteorologia popular, concretada en els noms populars de núvols i boires. Aviat hi vaig afegir els vents. I, repassant l’estudi de Joan Amades Astronomia i meteorologia populars, em vaig adonar que l’autor, expert a recollir materials populars, de la temàtica que m’interessava, en les dues-centes planes, només n’hi esmentava setanta casos! Em va estranyar molt i vaig començar pel Camp de Tarragona, pensant que aplegaria mig centenar de noms i, tot i la meva inexperiència, van ésser 260!

 

(...) Sobre aquesta qüestió hi ha ben poca bibliografia. Cal esmentar un altre llibre, on núvols i boires no són majoritaris: Meteorologia i agricultura populars, del 1888 de Cels Gomis, reeditat el 1998 per Altafulla.

 

El 2004 vaig publicar, amb Joan Cervera, el recull del Vallès Occidental, amb vint-i-tres poblacions. I ja vam notar les dificultats que patiem quan calia trobar algun antic pagès a ciutats com Sabadell o Terrassa. Però ens en vam sortir i el resultat va donar 161 núvols i boires i 36 vents. En l’aplec del Vallès Oriental, amb 46 nuclis visitats, han sortit 215 núvols i boires i 45 vents. No hi figura Caldes de Montbui perquè la vaig incorporar al Vallès Occidental al qual havia pertangut fa uns quants anys. Hem volgut anar a tots els pobles habitats, encara que no fossin municipis. Tal és el cas de la Batllòria. I a les Franqueses hem enquestat els quatre nuclis: Corró d’Amunt, Corró d’Avall, Llerona i Marata.

 

L’excés d’indústria, de vegades sense respectar el medi ambient, ha fet minvar molt el sòl agrícola i ha exigit als pagesos lluitar contra l’especulació i fer-se més militants de la terra. Molts treballen el seu tros de conreu amb amor i encara amb il·lusió.

 

El punt més difícil no ha estat aplegar uns quants pagesos, jubilats o no, o algun pastor, sinó trobar a cada poble l’enllaç que els convoqués. En alguns llocs, ha calgut insistir-hi perquè no acabaven de copsar el valor i l’abast de l’enquesta. I en nuclis molt despoblats, o desfigurats per la indústria o la sobreurbanització, només hem pogut consultar una sola persona, per exemple a Granera i la Llagosta.

 

El resultat, tanmateix, ha estat molt satisfactori i confesso que de vegades he tingut la sensació que arribàvem just a temps de recollir la saviesa popular dels darrers representants d’una generació. (...)

 

Cal subratllar que el 80 per cent de les paraules o accepcions de caràcter meteorològic que hem recollit no figuren al DCVB Alcover-Moll. Remarco que l’enquesta s’ha fet poble per poble i vull destacar alguns noms relacionats amb l’home o la seva indumentària: barret, barretina, barret de capellà, capa, capell, caputxa, ceia, gegant, llegany, mantell, pubilla, serrell...

També amb objectes o bé construccions: cabdells, cargol, castell, cèrcol, corona, enclusa, orinal, pipa, rotllana, rotllo, sac o serralada.

Finalment hi ha els relacionats amb la flora i la fauna: anguila, bolets, bou, burra, bròquil, coliflor, gats, guilla, llop, moltons, ovelletes, palmeres, patates...

 

La Calçada, que marca el canvi de temps a posta de sol, només té una sola entrada al Vallès Oriental, mentre que a l’Occidental en tenia quatre: foradada, negra, trencada i vermella.

 

Al Vallès Oriental hem comptabilitzat 43 menes de boires i el fet que molts d’aquests núvols o boires tenen com a referent muntanyes emblemàtiques com el Montseny o el Montnegre.

 

Un altre aspecte que destaco és la presència de formes dialectals de l’anomenat ieisme, o sigui d’aquells mots en els quals la “ll” es transforma en “i”, per exemple núvols escabeiats o la canaia d’en Pona. Lamentablement la gent tendeix a parlar com a Barcelona i de vegades s’avergonyeix d’usar les formes locals. D’altra banda, només hi he trobat tres castellanismes: aro, manto i ruedo.

 

Les enquestes al final sempre derivaven cap a una conversa general en la qual jo procurava preguntar també el nom popular de la libèl·lula, dels ocells nocturns, dels pous de glaç o de gel. I de vegades qüestions sobre la Guerra Civil o d’història local.

 

(...) del pròleg al llibre del Vallès Oriental.

 

Albert Manent.

 

 

***

- Llibres publicats sobre

els noms populars de núvols, boires i vents

als Països Catalans.

.

*

Manent, Albert. Els noms populars dels núvols i boires: Camp de Tarragona, el Priorat. Centre d’Estudis Riudomencs “Arnau de Palomar”, col·lecció “Quaderns de divulgació cultural” nº 21. Reus, 1994. 65 pp. 2ª ed., Sant Sadurní d’Anoia, 1995.

 

Manent, Albert. Els noms populars de núvols i de boires a la Conca de Barberà.

Revista Espitllera – Editorial La Sallida, col·lecció “Monografies Espitllera” nº 1. Montblanc, juny de 1995. 40 pp.

 

Manent, Albert. Els noms populars de núvols, boires i vents del Maresme. Oikos-tau, col·lecció “Estudis Maresmencs”. Vilassar de Mar, desembre de 1996. 72 pp.

 

Manent, Albert. Els noms populars dels núvols, boires i vents: Ribera d’Ebre i Terra Alta. Centre d’Estudis Riudomencs “Arnau de Palomar”, col·lecció “Quaderns de divulgació cultural” nº 23. Barcelona, 1997. 63 pp.

 

Verdera, Nito. Els noms populars dels nuvolats, boires i altres fenòmens atmosfèrics, astronòmics i oceanogràfics: Eivissa i Formentera. Consell Insular d’Eivissa i Formentera, col·lecció “Quaderns d’Etnologia” nº 2. Eivissa, 1997. 59 pp., in folio.

 

Manent, Albert. Els noms populars de núvols, boires i vents del Penedès ( Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf ). Oikos-tau, col·lecció “Estudis Comarcals”. Vilassar de Mar, gener de 1998. 83 pp.

 

Manent, Albert. Els noms populars de núvols, boires i vents del Barcelonès i Solsonès. Oikos-tau, col·lecció “Estudis Comarcals”. Vilassar de Mar, abril de 1999. 76 pp.

 

Cruset i Vilar, Lidia; Mireia Custey i Bassach; Sònia Peitiví i Algans. Els noms populars de núvols, boires i vents de l’Alt Empordà. Oikos-tau, col·lecció “Estudis Comarcals”. Vilassar de Mar, març de 2000. 116 pp.

 

Riba i Gabarró, Josep. Els noms populars de boires, núvols i vents de l’Anoia. Oikos-tau, col·lecció “Estudis Comarcals”. Vilassar de Mar, març de 2000. 125 pp.

 

Manent, Albert. Els noms populars de núvols, boires i vents del Baix Ebre i Baix Llobregat. Katelani, col·lecció “Cultura Popular” nº 1. Vilassar de Mar, maig de 2002. 79 pp.

 

Bonet Vidal, Maria; Miquel Grimalt Gelabert. Els noms dels níguls a Mallorca (Migjorn i Llevant). Edicions Documenta Balear. Col·lecció “Menjavents” nº 53. Palma de Mallorca, juliol del 2004. 174 pp.

 

Manent, Albert. ...al Vallès Occidental.   2004.

 

Manent, Albert. ...a l’Urgell.   2006.

 

Manent, Albert; Cervera, Joan. Els noms populars de núvols, boires i vents al Vallès Oriental. Ajuntament de Llinars del Vallès, Fundació Caixa de Sabadell. Barcelona, novembre de 2008. 79 pp.

 

Crivillé, __. Els noms populars de núvols, boires i vents del Ripollès.

 

Izquierdo, Tere; et alii. Els noms populars de núvols, boires i vents del Montsià.

 

*

 

L’any 2003 hom treballava en diverses recopilacions comarcals, desconeixent si alguna ha estat publicada...

 

? ...del Baix Empordà.

 

? ...d’Osona.

 

? ...de les Garrigues.

 

? ...del Bages.

 

*

 

- Adreces d’editorials.

 

Katelani. Apartat correus nº 7 08340 Vilassar de Mar.

 

Oikos-tau. C/ Montserrat, 12-14. 08340 Vilassar de Mar.

Ap. correus nº 5347 – 08080 Barcelona.

 

Edicions Documenta Balear. Pas d’en Quint, 5. entresol, 3 – 07001 Palma de Mallorca.

www.documentabalear.com

tel/fax 971 718 123

 

Consell Insular d’Eivissa i Formentera. Conselleria de Cultura, Educació i Patrimoni.

C/ Comte de Rosselló, 3. 07800 Eivissa.

*

 

servido por miquelturo 1 comentario compártelo

de nuvolaines montsenyenques.

Aurora austral sobre el sud de l'Oceà Índic des de l'Estació Espacial Internacional.

foto de  http://news.nationalgeographic.com/news/2010/06/photogalleries/100622-aurora-space-pictures-saturn-moons-100/#space100-aurora-australis-from-space_22168_600x450.jpg.,

per gentilesa d'Albert Solé.

 

.

*

 

. el núvol dels Sorreigs.

Cumulus, Cumulonimbus.

“...és un núvol que carrega ( aigua, vent i força ) i va creixent sobre els Sorreigs, i després es fa tempesta. Descarrega amb intensitat i violència sobre la plana d’Osona.”

A Vic, sentencien: “quan carrega als Sorreigs, segur que pedregarà.”

. l’Ombra del castell de Gurb.

Cumulus, Cumulonimbus .

Aquest castell, visible per gairebé tota la plana, és indicador infalible de la pedregada que es prepara quan tot d’una s’enfosqueix i es veu ben ennegrit.

 

. la Ripollesa.

Cumulus, Cumulonimbus .

Quan la tempesta ve de Ripoll ( NE ), no passa el Ter.

 

. la Processó d’Arbúcies.

Després de pluges de tempesta, apareixen sobre el Montseny una corrua de Estratocumulus castellatus, talment com una processó de monjos.

“Tramuntana Berguedana, el vent més inclement”. Dita vigatana.

 

( fruït d’una grata i llarga conversa al cim del turó de l’Home, amb Mn. Manel Serinanell i J.M. Solà-Sala, el dia 8 d’octubre del 1986. )

 

*

. la Processó de Sant Marçal, o del Montseny.

Estratocumulus vesperalis.

Apareixen a l’estiu, i comencen a sortir pel coll de Sant Marçal escampant-se cap a les Guilleries. Indiquen canvi de temps i possibles pluges en un parell o tres de dies.

 

( font: Pere Dodes, de Sant Bartomeu del Grau, resident a Vic, picapedrer i tallador en fusta de boix, al turó de l’Home, el dia 24 de juliol de 1986. )

 

*

. la Lluçanesa, boira.

Estratus.

Banc de boira que vessa del Lluçanés cap a omplir la plana de Vic. És indici de temps estable ( inversió tèrmica, amb anticicló ) de durada.

 

. de la Riera del Pujol, o de la riera de Picamena, boira.

Estratus .

Cosina germana de l’anterior, puja per la vall de l’Avencó, i salta pel coll de can Coromines cap a la plana.

 

. els Gatets de la Costa.

Renglera de Cumulus que apareixen al matí, per sobre de Sant Martí i el Moianès. Senyal de canvi de temps cap a pluja.

La Costa és una masia de Sant Martí de Centelles.

 

. de serps assolellades.

A l’estiu, amb temps sec i calorós, quan les serps es veuen mandrejar al sol a l’era, les roques... o la carretera, assenyalen pluja en dos dies.

 

( font: Ramón Sala Tanyà, del mas la Sala, del Brull, al turó de l’Home, el dia 18 de febrer del 1988. )

*

 

. el Barret de Montllugó.

Cumulus.

Núvol pesant i fosc, ben pla de sota, que embolcalla i cobreix el cim del Montnegre, de vegades més alt. Assenyala pluja.

 

( recollit a Mosqueroles, Fogars de Montclús, 1985. )

 

. la Processó de Santa Margarita.

Cumulus.

És similar a l’anterior, rengle de torres a sobre del Montnegre que anuncien temps mogut, pluja i tempesta.

 

( recollit a Gaserans, 1985. )

 

. el Barret de Santa Bàrbara.

“Quan Santa Bàrbara porta barret, pluja de dret”.

Cumulus.

( Santa Bàrbara és una ermita situada dalt d’un serrat, entre Anglès i Santa Coloma de Farners, sobre la riera d’Arbúcies, a la banda oposada al castell de Montsoriu. )

*

 

. la Tronca del Pujol.

( acústica ). Fressa mantinguda d’aigua, que es perceptible de molt lluny estant, que es produeix al sot del Pujol. Després de pluges importants, quan tots els sots de Matagalls baixen a vessar.

 

. mes llunar. El primer dia amb el canvi de lluna ( de vella a nova ), el temps que fagi és bon senyal del que serà dominant durant aquella lluna.

 

( recollits de Viladrau, 1985. )

 

*

. el llampegar de Bassaus.

Cumulonimbus.

Quan es veu llampegar de Pobla de Montseny estant per darrera Bassaus, en dos o tres dies arriben les pluges del cap de l’estiu a la muntanya, les que mataven les calors i convocaven als bolets.

 

El sot de Bassaus és un afluent de la riera de la Castanya i la Tordera que baixa del pla de la Calma. Els núvols de tempesta es situarien cap al Berguedà i la serra del Cadí.

 

( font: Josep Planas, de Montseny. 16 d’agost del 1987. )

 

*

 

 

. *

servido por miquelturo sin comentarios compártelo

d'un cop de maig.

.

.

*

 

.

fotos  de Gerardo Labat

Mira quin regal, Miquel,

http://gerardo.madteam.net/galerias/2010-05/5965-neu-de-maig-a-la-fageda/

*

de vegades, un cop de maig ens pot deixar gelats de cop.

el maig de màgia, abrilejat de març !!

els narcisos tornen a escampar la seva dolça flaire per la fageda,

curulla de cants aeris i emplomallats.

i l'embolcall de la boira s'hi amara.

els cims tornen a lluir el seu blanc mantell...

ja ho té, això, el maig; dansa a cavall de l'hivern i la primavera.   els com-fòn.

manllevant dies al febrer...

 

.

Gruixos de neu:   40 - 45 cm. neu primavera al turó del'Home.

( la neu ha quallat per sobre els 1400 m. )

Accès per carretera, tallat a Penyacans.

.

servido por miquelturo 1 comentario compártelo