petició al Tribunal Suprem.

. ........................................................................................

.

.

.

.

.

.

.

.Volem una educació a Catalunya amb el català com a llengua vehicular.

Actúa ara!

nom
cognoms
correu-e
Cod. Postal
	accepto les normes d'ús i privacitat

Firma la petición

servido por miquelturo sin comentarios compártelo

Eduardo Galeano a Singulars ( canal 33 ).

Qué tal si deliramos un ratito?

Qué tal si clavamos los ojos más allá de la infamia para adivinar otro mundo posible?

El aire estará limpio de todo veneno que no provenga de los miedos humanos y de las humanas pasiones.

En las calles, los automóviles serán aplastados por los perros.

La gente no será manejada por el automóvil, ni será programada por el ordenador, ni será comprada por el supermercado, ni será tampoco mirada por el televisor.

El televisor dejará de ser el miembro más importante de la familia y será tratado como la plancha o el lavarropas.

Se incorporará en los códigos penales el delito de estupidez, que cometen aquellos que viven para competir o ganar, en vez de vivir por vivir, no más.

Como canta el pájaro sin saber que canta. Como juega el niño sin saber que juega.

En ningún país irán presos los muchachos que se nieguen a cumplir el servicio militar, sino los que quieran cumplirlo.

Nadie vivirá para trabajar, pero todos trabajaremos para vivir.

Los economistas no llamarán nivel de vida al nivel de consumo, ni llamarán calidad de vida a la cantidad de cosas.

Los cocineros no creerán que a las langostas les encanta que las hiervan vivas.

Los historiadores no creerán que a los países les encanta ser invadidos.

Los políticos no creerán que a los pobres les encanta comer promesas.

La solemnidad se dejará de creer que es una virtud.

Y nadie, nadie, se tomará en serio nadie, que no sea capaz de tomarse el pelo.

La muerte y el dinero perderán sus mágicos poderes. Y ni por defunción y ni por fortuna se convertirá el canalla en virtuoso caballero.

La comida ya no será una mercancía ni la comunicación, un negocio, porque la comida y la comunicación son derechos humanos.

Nadie morirá de hambre, porque nadie morirá de indigestión.

Los niños de la calle no serán tratados como si fueran basura, porque no habrá niños de la calle.

Los niños ricos no serán tratados como si fueran dinero, porque no habrá niños ricos.

La educación no será el privilegio de quienes puedan pagarla y la policía no será la maldición de quienes no puedan comprarla.

La justicia y la libertad, hermanas siamesas condenadas a vivir separadas, volverán a juntarse, bien pegaditas, espalda contra espalda.

En Argentina, las locas de Plaza de Mayo serán un ejemplo de salud mental, porque ellas se negaron a olvidar en los tiempos de la amnesia obligatoria.

La Santa Madre Iglesia corregirá algunas erratas de las tablas de Moisés y el sexto mandamiento ordenará: "Festejarás el cuerpo".

La Iglesia también dictará otro mandamiento que se le había olvidado al Señor: "Amarás a la naturaleza, de la que formas parte".

Serán reforestados todos los desiertos del mundo… y los desiertos del alma.

Los desesperados serán esperados y los perdidos serán encontrados, porque ellos se desesperaron de tanto esperar y ellos se perdieron por tanto buscar.

Seremos compatriotas y contemporáneos de todos los que tengan voluntad de belleza y voluntad de justicia, hayan nacido cuando hayan nacido y hayan vivido donde hayan vivido, sin que importe ni un poquito las fronteras del mapa ni del tiempo.

Seremos imperfectos, porque la perfección seguirá siendo el aburrido privilegio de los dioses. Pero en este mundo chambón y jodido seremos capaces de vivir cada día como si fuera el primero y cada noche, como si fuera la última.

.

Eduardo Galeano

*****

servido por miquelturo sin comentarios compártelo

Arbres del Guinardó ( Jordi Catalan ).

.

*

Escric amb motiu de la tala indiscriminada  d’arbres que estan fent al carrer Lluís Sagnier del barri del Guinardó.   L’excusa és la millora urbana.   La realitat és que estan posant unes conduccions subterrànies ( possiblement elèctriques ).   En lloc de mirar de fer-ho compatible amb la coexistència d’uns arbres, que segons els vells del barri tenen més de trenta anys i es van plantar amb recollida popular de firmes en el seu moment, ja s’han talat tots els arbres entre els carrers Agregació i Mascaró.

El barri del Guinardó ja ha patit altres agressions importants contra l’arbrat.   A la plaça Maragall es van talar totes les alzines per construir-hi un pàrquing i per a les obres de la línia 9 del metro.   En molts altres carrers del barri talen els vells arbres venerables i els substitueixen per esquifits tarongers, que ni creixen, ni fan ombra.   E més sorprenent és que el districte està governat per Iniciativa per Catalunya que, en teoria, hauria d’ésser sensible al tema de l’arbrat.

El Guinardó ja ha absorbit una fenomenal onada migratòria i a més, al carrer Mascaró hi ha un centre d’assistència a toxicòmans.   Estem convençuts que paguem més que altres parts de Barcelona la nostra quota de solidaritat.   Salvar els arbres ( que en alguns llocs arriben fins al tercer pis ) és frenar la degradació d’aquesta part de la Barcelona popular.   Encara som a temps de salvar els vells arbres des de Mascaró fins a Amílcar.   La intenció és talar fins i tot els que estan col·locats en els xamfrans.

Pot un diari de la seva volada i tradició ocupar-se d’aquest tema?

Tornaran a pesar més els interessos d’elèctriques i constructores que els ciutadans?

.

Jordi Catalan

.

carta a la bústia de l’AVUI, 29.03.011, p. 22.

.

fotos d'avui al matí, des de la cantonada dels carrers de Caldes

( Marquesa de Caldes de Montbui ), i Lluís Sagnier.

servido por miquelturo 2 comentarios compártelo

La faula d’en Kiku Kaixa ( Jordi Acero ).

.

*

En Kiku Kaixa era un senyor moooolt gran, feia gairebé tres metres d’alçada i tenia unes mans enormes i molts cabells i molta barba grisa. Era tan gran que feia, fins i tot, una mica de por. Un dia va arribar al poble de Cardalunya, juntament amb la seva família. No entenia què deien els seus habitants perquè tots parlaven molt fluixet. Fins que un dia va anar a veure al batlle i li va dir cridant:

“Senyor batlle, ordeni als habitants del seu poble que parlin fort, que jo i la meva família sordegem i no els entenem”.

El senyor batlle cridant tant com va poder li va dir que això no podia fer-ho perquè trencaria la concòrdia del poble. Li va explicar que el seu poble portava més de mil anys instal•lats allí i que sempre havien parlat de la mateixa manera. El senyor Kaixa es va enfadar molt i va contestar que per cada habitant que parlés fluixet es menjaria la llengua de tres nens i nenes. El senyor batlle espantat va reunir tot el poble i els ho va explicar. Sabeu quina va ser la resposta del poble? Van anar tots plegats a casa del senyor Kaixa i cridant com mai havien fet li van dir:

“Fora del nostre poble!”.

El senyor Kaixa, que mai havia rebut una resposta tan contundent, es va espantar molt i va arreplegar la seva família i no van tornar mai més per Cardalunya.

.

Jordi Acero, Vilassar de Mar.

Publicat a l’Avui, 28.12.2010, p. 28.

servido por miquelturo 1 comentario compártelo

70 anys, Companys...

. http://www.vilaweb.cat/editorial/3789438/spain-is-different.html

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

servido por miquelturo sin comentarios compártelo

res a celebrar ( David Minoves ).

12 d'octubre: res a celebrar

“Sense biodiversitat no se'n sortirà el planeta, sense diversitat cultural no se'n sortirà l'espècie humana.”

Ara fa més de 500 anys, l'arribada de la flota dels Reis Catòlics al continent americà va significar l'inici d'un genocidi que va provocar la mort de 20 milions d'indígenes, la desaparició de centenars de civilitzacions, el saqueig de les seves riqueses i la destrucció de les seves cultures. Però el 12 d'octubre també marcaria el punt de partida de la resistència indígena que, malgrat ser sufocada a sang i foc, culminaria tres segles després amb una rebel·lió independentista que s'estengué per tot el continent americà i que sepultaria per sempre l'imperi espanyol.

De la mateixa manera que el nostre Onze de Setembre ha servit per transformar una derrota en un catalitzador del nostre alliberament nacional, fa temps que s'aixequen veus del continent americà perquè el 12 d'octubre deixi de representar l'anacrònic Día de la Raza o de la Hispanidad, o el més modern i ensucrat encuentro de civilizaciones, per convertir-se en un revulsiu de l'exercici del dret a l'autodeterminació de milers i milers de pobles que veuen vulnerats els seus drets individuals i col·lectius.

Per aquesta raó, a proposta dels moviments indígenes, el Fòrum Social Mundial va decidir establir el 12 d'octubre com al Dia de la Resistència Indígena, en just homenatge a aquells que es van enfrontar a l'invasor i a la religió, a la llengua i cultura que els fou imposades per les armes. Són els pobles indígenes que lluiten pel reconeixement de les seves identitats i formes de vida, i que defensen els seus territoris i recursos naturals.

L'Assemblea de Nacions Unides va aprovar ja fa tres anys la Declaració Universal dels Drets dels Pobles Indígenes, i la comunitat internacional per al desenvolupament ha girat els ulls cap aquesta realitat. Des de Catalunya, per coherència amb la pròpia història, hem fet bandera de la defensa i protecció de la diversitat cultural i lingüística. Per aquesta raó, el govern de la Generalitat està desplegant polítiques públiques per preservar la diversitat a nivell global. Ja sigui a casa nostra, a través de Linguamón-Casa de les Llengües, ja sigui internacionalment, mitjançant les polítiques públiques de cooperació al desenvolupament que executa l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

En aquest sentit, el pla director de cooperació al desenvolupament 2011-2014 de la Generalitat de Catalunya aprovat recentment estableix com una prioritat de la cooperació catalana la promoció, el reconeixement, l'exigibilitat i l'exercici efectiu dels drets col·lectius –que inclouen els drets dels pobles indígenes i minoritzats– i l'enfortiment de capacitats de les institucions, organitzacions i moviments encarregats de la seva promoció i garantia. No podria ser de cap altra manera, ja que la societat catalana identifica plenament la preservació de la identitat catalana amb la continuïtat de la diversitat cultural arreu del planeta.

Mentre la comunitat internacional veu com s'incompleixen els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni pel sistemàtic incompliment dels governs estatals a l'hora de dedicar-hi els recursos compromesos, els pobles indígenes proposen modificar el paradigma de desenvolupament productivista sense fi, imposat per les antigues metròpolis, pel tradicional Sumak Kawsay o Suma Qamaña: el bon viure. Un concepte que reinterpreta la noció del desenvolupament d'acord amb les cosmovisions locals. Potser faríem be d'escoltar-los. Sense biodiversitat no se'n sortirà el planeta, sense diversitat cultural no se'n sortirà l'espècie humana.

David Minoves

12/10/10 02:00 - l'AVUI digital.

( article publicat al Punt i l'AVUI, )

servido por miquelturo sin comentarios compártelo

diagroc

servido por miquelturo sin comentarios compártelo

Festa Estellés ( Martí Crespo ).

.

*

L’escriptor Josep Lozano vol convertir Vicent Andrés Estellés ( Burjassot, l’Horta, 1924 – València, 1993 ) en un símbol cultural i, a través seu, reivindicar la cultura i la llengua del País Valencià.

Cada 4 de setembre, dia del naixement del poeta , Lozano proposa de celebrar la Festa Estellés amb un dinar o un sopar populars, en què els assistents recitin poemes seus tot degustant plats típics valencians.

La iniciativa s’inspira i imita el Burns Supper escocès  , una celebració escocesa que es fa cada 25 de gener per commemorar el naixement del poeta nacional Robert Burns ( 1759 – 1796 ).   La Festa Estellés, a la qual s’han sumat uns quants municipis, copia també el ritual del Burns Supper ( www.robertburns.org/suppers ) en tres detalls bàsics:   s’hi ha de cuinar un plat típic valencià, regat amb beguda de la terra;   cal llegir –hi com a mínim un poema representatiu d’Estellés, i s’hi ha de cantar poemes i cançons d’altres autors.

Per l’escriptor Josep Lozano, autor de Crim de Germania ( Bromera ), la cultura valenciana passa un moment molt difícil i cal “ adoptar actituds que ens reforcen i que ens donen cohesió en defensa d’allò que és consubstancial amb nosaltres, allò que estimem:   la nostra cultura, la nostra llengua, el nostre país”.

.

Martí Crespo.

.

publicat a Presència, 03.09.010, p. 41.

.

foto Woeser

.

servido por miquelturo 2 comentarios compártelo