"les muntanyes són com crits de criatures que aixequen els braços, provant d'abastar les estrelles." R.Tagore, a Ocells Perduts. "Les muntanyes són les rialles de Shiva". dita himalaienca, citada per J.L.Borges.
L’última cançó que va cantar Myriam Makeba abans de morir, rere l’escenari de Castel Volturno, el 9 de novembre de 2008, va ser el seu gran èxit, Pata Pata. Per culpa de les percussions que acompanyen la cantant no és gaire fàcil de sentir com aquesta cançó interpretada en xhosa inclou una de les mostres més fascinants de la diversitat lingüística humana, la que porta el nom de clic. El clic, diu el diccionari, és un so ”que s’articula amb una oclusió principal, que pot ésser palatal, labial o dental, i per una altra oclusió secundària, sempre velar”. Per dir-ho menys científicament, per fer un clic cal fer petar la llengua. Aquests clics, utilitzats com a consonants, existeixen només en algunes llengües del sud i de l’est de l’Àfrica, essencialment en les llengües khoisànides, parlades per les poblacions anomenades boiximans i hotentots pels europeus.
Boiximan ( bushmen en anglès ) ha estat substituït per san, una paraula que tampoc no sembla que convingui del tot ja que ha estat creada pels veïns d’aquest poble, els hotentots, el qual nom, que significa quec en afrikaans, és altament pejoratiu i cau en desús al benefici de khoikhoi. Per contaminació, els clics han estat adoptats per algunes llengües veïnes de la família bantu, en particular el xhosa ( la llengua materna de Nelson Mandela ), el zulu i el swati.
Naturalment, aquests sons tan particulars van intrigar els primers antropòlegs que van entrar en contacte amb aquestes poblacions. En aquells temps de prepotència europea i d’extensió colonial promoguda per la certesa de la superioritat intrínseca de l’home blanc, els clics eren un argument més per rebaixar els africans. Així, el 1892, un famós metge i criminòleg italià, Cesare Lambroso, va publicar un assaig titulat L’uomo bianco e l’huomo di colore: letture su l’origine e la varietà delle razze umane. Aquestes lectures eren de fet una mena de síntesi de la literatura pseudocientífica més banalment racista dels dos segles precedents: “L’home hotentot té un llenguatge que li és ben propi i que porta, com el seu esquelet, l’empremta de la inferioritat d’aquesta raça (...). No pronuncia la s, la f, la c, la t i, al contrari, té alguna estranya consonant, que cloqueja, impossible a la laringe europea (!!) i que Bleek compara al crit del simi hylobate veí, entreveient una nova prova d’un parentiu comú.”
La repugnància que provoquen avui aquestes afirmacions no ha de fer oblidar que, fa un segle, la superioritat genètica dels europeus sobre la resta de la humanitat era una dada considerada com a científicament demostrada i compartida per la gran majoria d’aquests europeus, fins i tot per humanistes i progressistes. Aquesta convicció no va estalviar els catalans que, com a europeus, s’han rabejat si fa no fa en totes les més fosques ideologies. El 1938, l’editorial Dalmau Carles & Pla, de Girona, va publicar una Enciclopèdia escolar catalana, redactada per Josep Dalmau Carles i adreçada als alumnes de grau elemental i mitjà, en la qual es pot llegir, en un apartat dedicat a les “races humanes” que “la raça blanca, a la qual pertanyem nosaltres, és la més civilitzada, i sobresurt entre totes per la seva més desperta intel·ligència”... Repugnància, altre cop, però una repugnància nostrada, que provoca una nàusea, no?...
Per sort , sempre ens quedarà en Xi, l’humil i tossut Xi que va fer descobrir el clic a una bona part del món occidental quan, al film Els déus deuen estar bojos, de Jamie Uys, intentava tornar als déus l’ampolla de coca-cola que havien deixat caure...
*
Joan-Lluís Lluís.
.
publicat a Presència, nº 1962, Girona, 02.10.009, p. 21.
Els pobles indígenes reclamen decidir el seu propi model
11/08/09 02:00 -
Els pobles indígenes segueixen sent un dels grups de població més marginats
Fa quinze anys, l'ONU va instituir el 9 d'agost com el Dia Internacional dels Pobles Indígenes.
Avui es calcula que 370 milions de persones en més de 70 estats pertanyen a nacions o pobles indígenes –segurament són molts més, tenint en compte l'obstruccionisme dels estats que volen negar-ne els drets– i són expressió d'una diversitat i riquesa lingüística i cultural de valor incalculable per a la humanitat.
Són pobles que encara han de lluitar per participar en l'ús, administració i conservació del seu territori, on desenvolupen la seva activitat econòmica, cultural, social i política enfront d'unes lleis que només obliguen a consultar-los i indemnitzar-los «sempre que sigui possible» davant els interessos que generen les extraccions mineres i d'hidrocarburs. I és que els pobles indígenes segueixen sent un dels grups de població més marginats que pateixen desproporcionadament una situació de pobresa i d'accés insuficient a l'ensenyament i a la salut.
Molts s'enfronten quotidianament i des de fa segles a la discriminació i al racisme. Són homes i dones que lluiten per aconseguir mecanismes jurídics que facin efectiva la protecció dels seus drets. Drets com el de l'existència com a col·lectiu, el del reconeixement de la llei consuetudinària com a dret públic, el de la propietat de la terra, el de l'oficialitat de les llengües pròpies, de l'educació en aquestes llengües i, el més elemental de tots, el dret a decidir per determinar lliurement la seva condició política, gaudir d'autogovern i establir les seves pròpies estratègies de desenvolupament.
Per això, ara que a Amèrica del Sud se celebren els bicentenaris de la independència, recordem que a l'anomenada Amèrica Llatina hi viuen més de 55 milions de persones de 400 pobles indígenes diferents. Són pobles molt anteriors als estats actuals, que han resistit més de 500 anys des de la invasió espanyola. I les repúbliques criolles nascudes fa 200 anys no han fet més que agreujar la seva situació, en imposar un model de desenvolupament que els ha deixat de banda.
Davant aquesta realitat, la cooperació catalana fa temps que treballa per enfortir i generar lideratges democràtics amb capacitat de transformació social entre les persones indígenes. Perquè han de ser elles les que decideixin el seu futur i el seu model de desenvolupament.
david minoves
Director general de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària de la Generalitat
Darrera actualització ( Dimarts, 11 d'agost del 2009 02:00 )
*Els dos grups es posen d'acord per vetar la ILP sobre > transgènics* > > * > * > > Benvolguts/des, ens adreçem a vosaltres per informar-vos de > l'estat de la Campanya Som Lo Que Sembrem per aturar els > cultius transgènics a Catalunya. > > El febrer del 2008, es va crear la Plataforma Som Lo Que > Sembrem, per donar suport a una Iniciativa Legislativa Popular > que aturés els cultius i aliments transgènics a Catalunya. La > Plataforma, formada per un gran nombre de persones i entitats, > va aconseguir el suport de 105.000 persones, més del doble que > es demana per llei. La Proposta de Llei va entrar a tramit el > febrer del 2009. > > El passat dimecres 6 Maig els grups parlamentaris de CiU i PSC > van presentar una esmena a la totalitat de la ILP sobre > Transgènics presentada per ‘Som lo que Sembrem' i que ha > contat amb el suport de 105.000 persones. > > Això pot suposar que la proposta sigui rebutjada en el pròxim > Ple del Parlament i que no arribi ni tan sols a poder-se > discutir en la ponència corresponent. En els contactes > preliminars, membres dels dos partits s'havien mostrat > favorables a que la llei pogués passar aquest pas preliminar i > discutir-se en una comissió parlamentària. > > Si això s'acaba confirmant s'avortarà el procés de > participació que ‘Som lo que Sembrem' ha iniciat l'any 2007 > amb la presentació de la llei i la recollida de signatures. > > Us demanem que estigueu atents a les informacions que la > plataforma us farà arribar en els pròxims dies. A la vegada, > fem una crida a la vostra participació activa per donar > resposta al missatge que ens envien aquests partits. > > Ara més que mai! > > *Som lo que Sembrem* http://www.somloquesembrem.org/
A monk in Ngaba set himself on fire today That is in Tibet, you see His name was Tabey I hope you remember his name He cried for freedom in his land And the return of his beloved king And carrying a picture of his guru He set ablaze his frame
In a time when monks have to fight And die for our sins In a time when nuns are raped behind bars with electric cattle prods In a time when cowards shoot little girls in the back as they ran for a better life And the world kept quiet and did not see And we could only draw blood in our fists
Firty years we clutched at the hem of humanity Fifty years we watched him beg for our sovereignity Still Tibetans bleed and cry on every street And our bosoms are empty and our gums black* Now all we have left are tears, rage and despair Now all we have become are slaves in our own land Yet the songs of our ancestors still linger on our lips And the blood of our sacred Mother* still runs through our veins
One day the sword of Tsongzen will come alive And the warriors of Shambhala will ride again One day there won't be the One Whose heart we dare not break Then a noble race will make a desperate stand And fight for the right to be a human being Then the land of the snow will burst in flames And the price of freedom shall be paid in full
A monk in Ngaba set himself on fire today That is in Tibet, you see His name was Tabey I hope you remember his name He cried for Freedom in his land And the return of his beloved king And carrying a picture of his guru He set ablaze his frame
.
Woeser
*
*gums black = Chinese jailors put electric cattle prods in the mouth and that burns the inside of the mouth, the wall, the tongue, the gums and the lips. *Mother= the primordial mother of Tibet, an orgress who mates with a Monkey (Enlightened being) and formed the first six tribes of Tibet. The legendary ferocity of Tibetan warriors are attributed to her. *Shambhala = a legendary kingdom of Tibet from where the good will wage the final war against the evil
***"...sans doute, je dormais sûr une feuille, et l´autumne m´'a surpris..." (Francis Cabrel) "...corre, afanya't, vine abans que l'aigua em colgui els ulls. Reflexa't un instant en el mirall del mar en calma per saber si seras tú qui trobaré a l'altre costat de l'aigua!" * ho cantava en Pau Riba, in illo tempore, si la memòria no em traeix... * * * * * * * * * * * * * *
EXISTEIX LA VIDA PER SOBRE ELS 1700 metres! Des de l´alta illa on pots gratar la panxa dels avions, ...des d'on es troben el cel i la terra, just allà on l´horitzó té força més de 361 graus, i la vida encare escriu amb MAJUSCULES!
doncs ara és el meu 'jobi' , tot i que durant molts anys va ser la meva feina. A mi em van aparcar, i a l'observatori el van 'jubilar' avans d'hora, als 72 anys de servei...diuen que es veu que diuen que això és el progrés.
ara tot ho fan joguinetes força cares, radars que veuen els pèls amb que les bruixes farceixen les pedres de les tempestes, i satèlits que ens veuen des del cel i ens conten el nombre de pigues per cm. que duem sobre la pell. ara, però, segueixo mirant al cel, sense cap obligació de fer-ho.
volien desballestar un vaixell; i no s'avenen a acceptar que el vaixell fa ja anys que ha trencat amarres, que solca més que mai els cims i les valls espurnejants de la seva mar d'aire.
...si voleu contactar amb mi, el meu correu és miqueldelturo-@-yahoo.es, sense els guions.
.
.
.
