liberté / llibertat ( Paul Éluard ).

Éluard par Fernand Léger, qui illustrait le poème Liberté.

 

.

.

*

Liberté

Sur mes cahiers d'écolier
Sur mon pupitre et les arbres
Sur le sable sur la neige
J'écris ton nom

Sur toutes les pages lues
Sur toutes les pages blanches
Pierre sang papier ou cendre
J'écris ton nom

Sur les images dorées
Sur les armes des guerriers
Sur la couronne des rois
J'écris ton nom

Sur la jungle et le désert
Sur les nids sur les genêts
Sur l'écho de mon enfance
J'écris ton nom

Sur les merveilles des nuits
Sur le pain blanc des journées
Sur les saisons fiancées
J'écris ton nom

Sur tous mes chiffons d'azur
Sur l'étang soleil moisi
Sur le lac lune vivante
J'écris ton nom

Sur les champs sur l'horizon
Sur les ailes des oiseaux
Et sur le moulin des ombres
J'écris ton nom

Sur chaque bouffée d'aurore
Sur la mer sur les bateaux
Sur la montagne démente
J'écris ton nom

Sur la mousse des nuages
Sur les sueurs de l'orage
Sur la pluie épaisse et fade
J'écris ton nom

Sur la vitre des surprises
Sur les lèvres attentives
Bien au-dessus du silence
J'écris ton nom

Sur mes refuges détruits
Sur mes phares écroulés
Sur les murs de mon ennui
J'écris ton nom

Sur l'absence sans désirs
Sur la solitude nue
Sur les marches de la mort
J'écris ton nom

Sur la santé revenue
Sur le risque disparu
Sur l'espoir sans souvenir
J'écris ton nom

Et par le pouvoir d'un mot
Je recommence ma vie
Je suis né pour te connaître
Pour te nommer

Liberté.

- 1942 -

Ce poème provient du recueil intitulé " Poésie et vérité 42 "

*

 

.

Llibertat.

 

*

Als meus quaderns escolars,

al meu pupitre i als arbres,

sobre la sorra i la neu,

escric ton nom.

 

A les pàgines llegides

a d’altres encara blanques,

pedra, sang, paper o cendra,

escric ton nom.

 

A les imatges daurades,

a les armes dels guerrers,

a la corona dels reis,

escric ton nom.

 

A la jungla i al desert,

sobre els nius i a les ginestes,

al ressò de ma infantesa,

escric ton nom.

 

Als encisos de les nits,

Al pa blanc de les jornades,

a les estacions nuvials,

escric ton nom.

 

Als meus esquinçalls de cel,

a l’estany sol rovellat,

sobre el llac lluna vivent,

escric ton nom.

 

Sobre els camps i a l’horitzó,

a les ales dels ocells,

sobre el molí de les ombres,

escric ton nom.

 

A cada xarrup d’aurora,

damunt el mar, als vaixells,

a la muntanya dement,

escric ton nom.

 

Sobre la molsa dels núvols,

sobre les suors de l’oratge,

a la pluja espessa i fada,

escric ton nom.

 

A les formes espurnants,

als esquellots de colors,

a la veritat tangible,

escric ton nom.

 

Sobre els viaranys desvetllats,

Sobre rutes desplegades,

a les places sobreixides,

escric ton nom.

 

Damunt el llum que s’encén,

damunt el llum que s’apaga,

a les meves llars reunides,

escric ton nom.

 

Sobre el fruit tallat en dos,

del mirall i de ma cambra,

al meu llit petxina buida,

escric ton nom.

 

Al meu gos gourmand i tendre,

a ses orelles dreçades,

a sa pota maldestre,

escric ton nom.

 

Al trampolí de ma porta,

als objectes familiars,

a l’ona del foc beneít,

escric ton nom.

 

A tota carn concordada,

sobre el front dels meus amics,

a cada mà que s’estén,

escric ton nom.

 

Al vidre de les sorpreses,

damunt dels llavis atents,

ben al damunt del silenci,

escric ton nom.

 

Als meus refugis destruïts,

sobre els meus fars ensorrats,

als murs del meu vell enuig,

escric ton nom.

 

A l’absència sens desig,

sobre la solitud nua,

a les marques de la mort,

escric ton nom.

 

A la salut recobrada,

al risc desaparegut,

a l’espera sens record,

escric ton nom.

 

Només pel poder d’un mot

jo recomenço ma vida,

he nascut per a coneixe’t,

per dir el teu nom,

 

Llibertat.

*

Paul Éluard.

.

.

traducció:   Yroni, Jr.

Publicat a la revista Germinal, nº 53, pp. 18 – 19.

Sant Celoni, març 1985.

 

.

 

 

 

servido por miquelturo sin comentarios compártelo

la música eterna del Montseny ( Maria S. Farell )

.

*

 

.

*

 

.

El perquè del meu escrit:

La música és poesia, la poesia és música...

La imatge del Montseny suscita una màgia, una visió conjunta, ensems poetico-musical. Un embruix arrelat als seus boscos, a les serres i als torrents, a la pluja i a la boira i fins i tot al cel! Aquest cel blau o gris que llepa els cims més arriscats o vetlla el silenci dels abismes que pernocten sota el frec d’un raig de sol.

He volgut plasmar, sense especificar, una lleugera pinzellada simbòlica de la magestuosa perspectiva edènica i mítica, i de la diversitat de formes suggestives, físiques i espirituals, que ofereix el seu paisatge en qualsevol instant.

Opus en quatre temps. La cíclica successió de les quatre estacions, endinsada en els quatre moviments d’una sonata clàssica: Preludi ( l’autumne ), Andante o Adàgio ( l’hivern ), Squerzo o Minuet ( la primavera ) i Allegro vivace ( l’estiu ).

I neix el poema al compàs melòdic d’uns versos alexandrins, sota la batuta d’una agosarada i humil inspiració.

.

Maria S. Farell.

.

 

Opus en quatre temps

 

 

*

.

L’autumne enlaira, al cel, les branques despullades.

Tapits de fulles grogues vesteixen els camins.

El frec de l’aire, al bosc, engendra les balades,

la fressa encisadora de l’herba sota els pins.

.

Mormuren els serrats, els gorgs i les cascades

i el sol mandreja a l’aigua pintant-la de robins.

Ressonen transparents els hàlits de les fades

i el cor de les rondalles batega terra endins.

.

La mà de la tardor bressola melangia,

Remor de veus callades, embruix, cançó i recels.

L’escorça dels castells, quan cau la llum del dia,

 

descolga el bleix hipnòtic dels rocs i les arrels.

Nocturns de solitud. Llampecs de fantasia.

La nit, vampir del dia, goteja sang d’estels.

.

La nit, vampir del dia, goteja sang d’estels.

La brisa porta, al llom, el fred de les muntanyes,

i el pit de Barcelona respira el toc dels gels.

.

La flaire del MONTSENY té blanques les entranyes.

Les serres encantades puntegen cara als cels,

vestits de neu, els cims, les roques més estranyes.

.

Els faigs i avets litúrgics s’engronsen als serrats.

Voleien crits d’hivern i escuma fetillera.

La pluja plora l’aigua; la boira, tels mullats,

i el vent patina foll pel glaç de la cinglera.

.

Un núvol de misteri pernocta als espadats...

De sobte, afua el sol la boca riolera

i esclaten brolls de màgia, cançons d’eternitats.

S’encenen els colors tenyits de primavera!

.

S’encenen els colors tenyits de primavera!

La terra tasta l’aigua, que xiscla de frescor.

La nit estén escuts, i el sol, la cabellera.

La tórtora s’envola filant una cançó.

.

Reneix l’estampa d’or, edènica, encisera.

Captiven i enamoren les flors i la verdor,

Els nèctars i els perfums, les gotes d’aigualera

que ragen de les fulles com perles de claror.

.

Un somni sensual esprem la nova imatge.

Una arpa de dolcesa musica l’esperit

i salta un cant d’amor a l’aigua i a l’oratge,

.

i s’alcenversos lírics del ventre de la nit,

del marbre de les creus i el cor del bell paisatge...

Un himne d’alegria ressona dins del pit.

.

Un himne d’alegria ressona dins del pit:

L’estiu ardent i obert desborda joia encesa,

Pomells de filigranes i un èxtasi infinit.

.

Els lliris i els jacints coronen l’herba estesa

i un somni d’harmonies irromp pertot ungit.

Les fibres del MONTSENY esclaten de bellesa!

.

Les dues serralades, d’aspecte altiu, brillant,

retallen l’horitzó i llambregen perfumades

de grèvols, gerds i espígols... La vida injecta un cant

de dolça plenitud, i es bolquen les mirades

.

al fons del Gran Silenci, que parla radiant...

MONTSENY capçal etern de músiques nacrades,

No morirà la solfa del teu fidel encant!

L’autumne enlaira, als cels, les branques despullades.

.

L’autumne enlaira, als cels, les branques despullades.

Tapits de fulles grogues vesteixen els camins.

El frec de l’aire, al bosc, engendra les balades,

la fressa encisadora de l’herba sota els pins.

.

Mormuren els serrats, els gorgs i les cascades

i el sol mandreja a l’aigua pintant-la de robins.

Ressonen transparents els hàlits de les fades

i el cor de les rondalles batega terra endins.

.............................................................................

I la vida i el poema

Es repeteixen perennement...

 

*

Maria S. Farell.

.

poema guanyador del 8é premi MONTSENY de poesia

Associació d’Amics del Montseny, Viladrau, agost 1990.

 

 

servido por miquelturo 2 comentarios compártelo

la Dona d'Aigua ( Joan Asbert ).

Ermessenda de Carcassona, imatge de homenatge nacional 

.

*

.

*

Llegenda

.

En el clos de la fronda, amb perfil de petxina,

Ermessenda pren bany d'aigua dolça i de lluna,

la rodegen les merles que van d'una a una

a portar-li amb el bec lluïssors i perfum.

La blancor de la pell de nacre mareperla

es confia a la nit com la pell de l'alberge

des que va condemnar la seva ànima verge

a no veure per sempre del dia la llum.

 

És al bell Ridecós, la riera d'Arbúcies,

on la fina poncella el seu cos aigualir,

ha vist fondre's com fon la rosada el matí.

El seu cos no era cos, era sucre pel gust

d'un xuclet de tendresa de llavi morè,

de la boca d'un home de pell de safrà

mitja lluna en el pit i cofat musulmà

que el destí va fendir de l'espasa d'un just.

 

Com una àliga al cim, poderós Montsoriu

bategava les ales al fregar del dardell

quan la llança del moro assetjava el castell

mantenint gloriós l'estendard de la creu.

Ja fa dies i nits que a la roca hi ha setge,

tot el clos de muralla és el cau del comtat,

tots els braços a fora aferrats al combat.

La defensa de Crist ha de ser llur trofeu.

 

La gentil Ermessenda és la filla del Comte,

una espiga de maig que fa prou si rosseja

amb un cor que glateix per uns ulls d'atzabeja

que enmarcaven les celles d'un valent sarraí.

Es van veure una nit en una hora de treva,

una hora tan sols, però al cor de la nina

aquells ulls li clavaren una daga tan fina

que cap altre llambrec la podria guarir.

 

Mes els ulls ara brillen al fogar de la guerra

i aquest cop a la boca refulgeix un punyal,

va grimpant per l'escala i d'un salt és a dalt

amb mil cares ferotges al darrere grunyint.

El bruel d'un vassall ha enfuriat el Comte

i amb estoc a la mà, que de lluir abrasa,

s'encara al capitost i li enfonsa l'espasa

fins que l'acer li surt per l'altre cap del cint.

 

Aquells ulls ara oberts bat a bat del valent

llur esguard ressaguer van llançar a l'estimada,

i ella al moll del dolor va desar la mirada

amb un crit com el pany quan el tanquen de cop.

La mirada era el llamp i ella el pol que l'atreia.

Va quedar de l'esclat una almosta de cendra,

com abrusa el llampec la viola més tendra,

i amb el plor del seu pare es fongué com l'arrop.

 

Quan l'horror la liquà es trobava Ermessenda

rodejada pel mim de la cort de donzelles,

i l'esglai i l'estima transmutà totes elles

en gruada de merles al toll del rierol.

Entre faigs i frescal davallà l'escorrim.

Ara jeu en el gorg amb seguici de fades

i a la nit pren el bany quan la lluna fa ullades

i les merles puntegen la dansa del dol.

 

Entre les aigües del gorg Negre

renta el seu sofre lo diable,

fa una fortor abominable

la seva isarda barba negra

de porc espí de llord estable.

 

Només a goges infernals

els plau la seva companyia

fent son aplec, quan mor el dia,

per conjurar trenes de mals

dançant el sàbat de follia.

 

Un caminant encuriosit

intuïdor que un malefici

cantava salms de sacrifici

al gorg que deien maleït,

venuda l'ànima d'un vici

 

acorda vots amb Satanàs,

i aquest li narra la llegenda

i la bellesa d'Ermessenda,

mentre que riu per sota nas

una riota que fa horrenda.

 

Guanyat el cos per la luxúria

amb un deler de cascavells

deixa la gorga de Riells

trescant pel si de la boscúria

menat d'un zel que fa esparpells.

 

Gira la vista cap a Arbúcies.

Pare Claret de Viladrau

volgueu ungir la vostra pau

al seu entreteixit d'astúcies

que du a mal pas la seva nau.

 

Montseny esquerp, brau de penyals

afaiçonat per les glaceres,

faigs, alzinars, marfull, senderes,

lloms de solà i conques frescals

d'avellaners i de falgueres.

 

Al tombant de la nit l'astor torba la presa.

La nimfa pren el bany, i en el mirall fluctua

el traç de castedat damunt de la pell nua.

Quan el mirar lasciu li roba el seu encant

la bella profanada per castigar l'afront

esquitxa l'insolent amb la rama d'un arbre

i al punt quedà mudat en estàtua de marbre.

Al bosc ressonà el riure sarcàstic de Satan.

.

Joan Asbert.

.

Poema finalista al 8è Premi Montseny

Amics del Montseny, Viladrau, 1990  

.

 

servido por miquelturo sin comentarios compártelo

50é aniversari de la mort de Carles Riba (Victor Pàmies ).

.

.. . . . . . . . . . . .

posts manllevats  a    Raons que rimen.

.

dilluns, 13 / juliol / 2009

50 blogs homenatgen Carles Riba en el 50 aniversari de la seva mort

Publicat per vpamies a 11:18 PM 4 comentaris

Etiquetes: Carles Riba, catosfera, efemèrides, Joc de blogs

.

diumenge, 12 / juliol / 2009

Apunts ribians en un grapat de blogs

N'hi ha un que llença la pedra i no amaga la mà. Bé, no és ben bé una pedra, sinó un testimoni que altres blogaires prenem i reprenem i escampem. Sense ànims de competir amb el seu índex de participants, deixo també constància aquí dels qui hem participat en l'homenatge a Carles Riba (si hi ha cap omisió o error, esmeneu-me la plana tant com calgui):

1. A la llum d'un fanalet - Carles Riba (12 de juliol de 1959).
2. Anoharra - Carles Riba.
3. Antaviana - El llegat de Carles Riba.
4. Ara mateix - Homenatge Carles Riba.
5. Araburg - Riba, ni t'evocaran de lluny amb un crit d'alegria!
6. Aracne fila i fila - Sis Joans de Carles Riba.
7. Bloc d'en Francesc Puigcarbó - Carles Riba.
8. Bloc de Lletres - Carles Riba.
9. Bloc de Mariàngela Vilallonga - Ítaca, Kavafis, Riba.
10. Blog de l'Assumpta: Homenatge a Carles Riba, escriptor i humanista català (1893 - 1959).
11. Bloguejat - Súnion!
12. Caracteres ocultos - Carles Riba, cincuenta años después.
13. Col·lecció de moments - Carles Riba.
14. Cucarella - Carles Riba - Edgar Allan Poe.
15. Descric - Luxúria i castedat.
16. Diari d'un llibre vell - Diada del Llibre 1938 - Carles Riba.
17. Diccitionari - Vivim de mort , i no ens és grat; morim d'amor, i no s'hi pensa.
18. El fil de les clàssiques - Carles Riba també trià LLETRES!, Carles Riba, pont ferm de Grècia a Catalunya i Kavafis cantat amb mots de Riba.
19. El llibreter - Ara mateix hi ha joves que diuen els seus versos.
20. Els primers gestos del verd - A Carles Riba.
21. Gamoia - Homenatge a Carles Riba.
22. Gazophylacium: Carles Riba i Pompeu Fabra.
23. L'efecte Jauss 2.0 - Riba.
24. La garrofa de Mont-roig - Carles Riba en titelles.
25. La panxa del bou - Carles Riba, cinquanta anys després (menys un dia) i Carles Riba, cinquanta anys (i un dia) després.
26. Lletres ebrenques - 50 anys sense Carles Riba.
27. Llibres llegits i per llegir - En memòria de Carles Riba (1893-1959)
28. Llunàtic - Mig segle sense Riba.
29. Més content que un gínjol - Trossos i mossos 21 / Carles Riba.
30. Nausica - En els 50 anys de la mort de Carles Riba.
31. notícies fresques del turó de l'home - Poemes de Carles Riba (índex).
32. Obstinacions - Un sonet de Carles Riba.
33. Paraules i mots - Tankes ribianes.
34. Piscolabis librorum - La també rara segona edició de les elegies de Bierville de Carles Riba.
35. Platxèria - Riba, passió i desig sota el rigor.
36. ΠΡΟ ΓΟΩΝ ΔΕ ΜΝΑΣΤΙΣ - Carles Riba en el cinquantenari de la seva mort.
37. Raons que rimen: 50 aniversari de la mort de Riba.
38. Recordantkazantzakis - Carles Riba, in memoriam.
39. Reflex irreflexiu - En Carles Riba i les coincidències poètiques.
40. Salms - 50 anys de la mort de Carles Riba.
41. Saragatona - Carles Riba (1893-1959). Una mica de prosa.
42. Sempre en surada - Carles Riba - 50è aniversari.
43. Si dubto és que sóc, si penso és que sóc - Tannkas de les quatre estacions. Carles Riba i Carles Riba; Elegia segona.
44. Taradell Bloc - 50 anys de la mort de Carles Riba.
45. Traducció i terminologia - Carles Riba, traductor del moviment.
46. Transparència - Carles Riba (1893-1959).
47. Tu mateix llibres - Campanya per recordar...
48. Ucronies - Carles Riba. Del 'carnet de notes'.
49. Uendos, greixets i Maremortes - A Carles Riba.
50. Un que passava - Homenatge a Carles Riba.
51. Un tel als ulls - Quaderns de vacances: Carles Riba, com no?
52. Volar de nit és perillós - Cinquanta anys.
53. Xarel·10 - El meu homenatge a Carles Riba.

No són blogs, però també en parlen:

• Avui - Sam D. Abrams - Carles Riba, ara.
• Avui - Ada Castells - Riba encara funciona.
• Avui - Sebastià Alzamora - Riba amb nosaltres.
• Vilaweb - Cinquanta anys sense Carles Riba.

Publicat per vpamies a 11:34 AM 19 comentaris

Etiquetes: Carles Riba, efemèrides, estadístiques, Joc de blogs

.

50 Aniversari de la mort de Carles Riba

Diu la Viquipèdia:

Carles Riba i Bracons (Barcelona, 23 de setembre 1893 - 1959) va ser un escriptor i poeta català.

Ben poca cosa per a un dels personatges més influents i destacats del nostre país durant el darrer segle. Perquè a més, Riba era moltes coses més: era un traductor prolífic i magnífic, que va traduir al català obres cabdals de la literatura universal des del latí, el grec, l'hebreu, l'alemany, l'anglès, el francès o l'italià.

Així, gràcies a ell, tenim traduccions rigorosíssimes de Les bucòliques, de Virgili; Odissea, d'Homer; Antígona, Electra i Les tragèdies, de Sòfocles; el Càntic dels càntics o el Llibre de Ruth; Versions, de Hölderlin; les Rondalles, dels germans Grimm; Històries extraordinàries i Els assassinats del carrer Morgue, d'Edgar Alan Poe; Poemes de Kavafis, i una llista interminable d'altres obres importantíssimes. La majoria les podem trobar a la col·lecció de Clàssics de la Fundació Bernat Metge, que va arribar a dirigir quan va tornar de l'exili.

Però no només era això Carles Riba. Carles Riba va ser president de l'Institut d'Estudis Catalans entre 1950 i 1957, intermitentment i President de la Secció Filològica des del 1950 fins el 1959, any de la seva mort.

La importància de Riba també rau en el seu paper de pont entre la línia innovadora i normalitzadora de la llengua catalana que endega i dirigeix Pompeu Fabra i el seu paper com a escriptor i humanista. En poques paraules: Riba plasma en les seves obres l'ordenació lingüística de Fabra. Era la peça clau que podia fer aquest paper, per formació i coneixements.

I quins homenatges li reten a Riba al seu país en acomplir-se 50 anys de la seva mort?

Alguna cosa a l'IEC? Res.

A  la Fundació Bernat Metge?

A la Universitat?

O a la Institució de les Lletres Catalanes, on fou vicepresident?

Res de res. El silenci més absolut. És clar! És que a les biografies no posa ni tan sols la data del seu decés. Doncs sí, avui 12 de juliol de 2009 fa exactament 50 anys de la mort de Carles Riba. I uns quants blogaires ens n'hem enrecordat i li hem retut un homenatge senzill, però sentit.

.

amb agraïment a els meus padrins

de l'acte, en Puigmalet i en Pàmies,

en representació de tots els que hem participat,

bentrobats!

m.

*

.

més poesia RIBAna, servida per Mag Poesia.

http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/riba/riba.html

*

*

servido por miquelturo 2 comentarios compártelo

gegant de pedra ( Pere Ribot ).

.

*

 

.

Gegant de pedra

Oh gegant de pedra,
dolç, no mai ferreny,
guaita del Montseny
i més alt que el cedre.
Vetlla el cim, la plana,
la pau i el combat
amb so de campana
de l'eternitat.

.

Pere Ribot i Sunyer

.

servido por miquelturo sin comentarios compártelo

poemes de Carles Riba (índex )

servido por miquelturo 2 comentarios compártelo

Noia russa al Montseny ( Pere Fons i Vilardell ).

 

alls de bruixa , Muscari sp., del turó de l' home.

*

 

Santa Fe

.

Un gris porós i etern es descabdella

al moll de l'os d' aquest matí al Montseny.

només el faig de tant en tant l' empeny

llaurant el verd amb una estranya rella.

.

No sabem bé si ens dol o ens meravella

la pau suau de tremolós disseny,

si l' interval és dúctil o ens constreny:

Indici lleu?    Vestigi d' hora vella?

.

Massa sovint de l' ombra a la llum plena

hi ha un pas tan sols, un moviment que mena

a llocs distants per un mateix traçat.

.

Des de l' alè salmòdic de la pluja

guanyem el foc que poc a poc ens puja

del sotabosc amb deix esperançat.

.

Potentilla neumanniana, també del turó.

*

 

Torrent de l' Oratori

.

A poc a poc, per cotes imprevistes,

hem resseguit la ruta del torrent.

No dèiem res i el temps, lilosament,

brunzia ple d' estranyes ametistes.

.

Els nostres ulls són dues autopistes

fugint enllà del que en diem present

i no és res més que el pòsit vehement

on aboquem un munt de coses vistes.

.

Un tedi absurd ens venç sense combat

i ens ben sorprèn el bleix civilitzat

que descobrim al fons de cada imatge.

.

¿Amb quin esguard devia retenir

crestes i afraus el cor del pelegrí

quan era agrest el crit d' aquest paisatge?

.

*

 

Tulipa silvestris, del turó de l' home.

 

 

Turó de l' Home.

.

Hem fet camí en zig-zag, de mica en mica,

pels alzinars fins al confí del faig,

i el gest humil i exhuberant de maig

només és un, que a l' hora es multiplica.

.

El nostre amor fecund s' identifica

amb el batec del verd brollant a raig:

sentim el dring vacil·lant de l' assaig

i el compliment d' una vida més rica.

.

Muntanya amunt, el sol fa de destral,

parteix en dos una ombra elemental,

omnipresent, sense punts fidedignes.

.

I el vent potent, què ens porta i què s' enduu?

Sobtadament el món es torna nu:

de dalt estant temptegem fonts i signes.

.

*

 

Matagalls

.

No sé si es veu el mar, des d' aquí dalt,

ni si el desig podria mai baixar-hi,

penyes avall, planant sobre un desvari

per ser més plens al blau elemental.

.

Ni un bri de vent sobre el verd desigual.

Tot és repòs i el dens itinerari

cap a l' areny ens sembla estrafolari,

ben amarats d' un sentiment total.

.

Com si el deler s' hagués tornat de cendra

i en un nou vol gosés tornar a reprendre

senders somorts, ens hem besat amb foc.

.

Hi ha un moviment imperceptible i dens,

ni retrocés ni tampoc un avenç:

ens porta arreu i ens mena cap enlloc.

*

.

 

Pere Fons i Vilardell

*

Poema finalista al setè Premi Montseny de poesia,

de l' Associació d' Amics del Montseny.

Viladrau, 1989. 

  

servido por miquelturo sin comentarios compártelo

La muntanya Zhongnan ( Wang Wei ) / 山中南（王伟).

.

*

 .foto Quim Reberté.

*

 

APÈNDIX:.

MATERIAL PER A UN POEMA

Com han estat traduïts els poemes d'aquest llibre:  un exemple.

.

• 1. IDEOGRAMES I TRANSCRIPCIÓ FONÈTICA
• 2. VERSIÓ SENSE GRAMATICALITZAR
• 3. VERSIÓ GRAMATICALITZADA
• 4. NOTES AL POEMA

.

• 1. IDEOGRAMES I TRANSCRIPCIÓ FONÈTICA

.

Zhong nan shan.......中 山 南 路

. 。

tài yî jìn tiàn dòu ....... 大 金 义 天 斗

lián shàn dào hâi yú....... 连 痧 嗯 道 海

bái yún húi wàng hé....... 白 云 王 慧 他

qing âi rù kàn wú.......爱 霍  侃 如

fèn yé zhòng fèng biàn.......芬 卞 钟 晔

yìn qíng zhòng hùo shù.......清 霍 钟 尹 书

gé shûi wèn qiào fù.......葛 水 温 家 宝 乔 福

 

• 2. VERSIÓ SENSE GRAMATICALITZAR

.

Zhongnan      muntanya

                                   *                    *

Taiyi      prop de     cel     capital

                           *       *      *     *

contínues   muntanyes   arriben   mar   racó, cantonada

                  *          *        *     *       * 

blanc   núvol   girar-se   mar lluny   reunir-se

*    *      *        *         *

verd, blau   boira   entrar   mirar   no existir

*      *     *     *      *

dividir   camp   central   pic   transformar

                       *     *      *    *       *

ombra, obaga   temps clar, llum   totes   vall   diferent

    *               *        *    *     *

desitjar   refugiar-se en, llançar-se a   home   lloc   passar la nit

*                  *             *    *        *

per damunt de   riu, aigua   preguntar   llenyataire

*            *          *         *

.

 

• 3. VERSIÓ GRAMATICALITZADA

.

LA MUNTANYA ZHONGNAN

.

Taiyi és  a prop de la capital del cel;

les muntanyes contínues arriben fins al cantó del mar.

Els núvols blancs, en girar-me i albirar-los, es reuneixen,

les boires blaves, en entrar-hi i mirar-les, no existeixen.

Tot l'espai es transforma en el pic central,

l'ombra i la llum es diferencien en totes les valls.

Desitjo refugiar-me, passar la nit en el lloc dels homes:

 Per damunt del riu pregunto al llenyataire.

*

Wang Wei

*

.

 

• 4. NOTES AL POEMA

 

.

Nota general:  en aquest poema es confonen deliberadament dues menes de realitats, la del cel i la de la terra.

.

Línia 1.  Taiyi  (    )  és tant una altra denominació  de la muntanya  Zhongnan,  que es troba a les vores de  Changan, la capital de la dinastia Tang com el nom dels cossos celestials en general.

Tian dou  (   ),  capital celestial, és tant un nom imaginari com la mateixa Changan.

Línia 2.  Yu  (   )  és literalment racó, cantonada, lloc apartat.

Línies 3 i 4,  línies 5 i 6.  Són paral·leles.

Línies 3 i 4.  Wang  (   )  vol dir mirar des de lluny, per oposició a

Kan  (   ) , que vol dir simplement mirar.  Aquesta oposició reforça la idea que el qui parla és lluny dels núvols però dins de la boira.

Línia 5.  Fen ye  (   ),  literalment, són camps dividits.  Els comentaristes xinesos assenyalen que fan referència a les constel·lacions que serviren, abans de Crist, per fixar la divisió territorial de la Xina en nou províncies, cada una de les quals quedava sota una constel·lació o un planeta. Fen ye, doncs, fa referència tant a les constel·lacions que serviren per demarcar el país com al mateix país demarcat.  Per tant, pot traduir-se per "tot l'espai", "camps i estels" o "cel i terra".

Línia 6.  Yin qing  (   )  no és exactament el yin i el yang, però de fet s'hi acosta molt:  és l'antítesi  entre la ombra i la llum.

 Huo  (   )  és una vall profunda, un fossar, per oposició al cim del vers anterior.

Línia 8.  Qiao  (   )  és llenyataire.  Però etimològicament és un ideograma molt més ric que això.  Està format per tres elements:  (   ) llenya, fusta;  (   ), ocell, i  (   ), foc.  És exactament aquell qui recull llenya entre els ocells per encendre un foc.

Línies 7 i 8.  En els dos últims versos el poema agafa una dimensió més concreta, clarament oposada a l'ambigüitat dels primers.

És un poema molt clàssic:  el fet d'acabar amb una pregunta deixa el poema obert.

.

*

* i aquí us deixo aquest enllaç a un article on es parla de les dificultats

de traduïr poemes del xinés: Daniel Tubau

*

.

 

servido por miquelturo sin comentarios compártelo