puig antich

(1974) (fragments)

INTRODUCCIÓ

[...]

És temps 
És temps! 
És temps 
d'anar 
amb la cara ben alta 
creuant les avingudes 
els balcons 
la misèria 
l'esperança 
amb el cor en un puny 
enlairat 
més alt que l'alba 
molt més 
ferruginós 
molt més 
un grapat 
de metralla.

[...]

Companys 
amics de lluita 
amics de mà anhelada!
Jo us recorde 
caiguts entre la pols 
als peus del mur de l'alba 
i vull dur 
el vostre record 
la vostra exigència 
a la meua jornada 
Presidireu el dia 
presidireu els treballs 
presidireu la taula 
Molt us recorde 
amics 
però si he de ser clar 
potser no us recorde massa 
Puig Antich 
jo t'invoque 
i cride 
des de la murada 
el teu sacrifici 
la teua mort 
la teua amarga matinada 
i espere la irrupció 
de la teua mort 
cruel com no n'hi ha altra 
No duràs 
l'acostumat ram de les flors 
sinó la sang acostumada 
que florirà 
dintre un pitxer 
amb aigua 
mentre per la finestra 
puja el dia 
la brisa 
l'alta 
alegria de punys 
vindicadors 
una crònica tendra 
irada 
de banderes 
de punys 
un poble que avança 
Puig Antich 
jo t'invoque 
Vine! 
El meu cor t'aguarda 
fent senyals a la terra 
un alfabet de dol 
i ràbia 
Puig Antich 
vine 
El meu cor aguarda

I

Jo no t'he conegut 
però et recorde 
com l'infant sobtat que escoltava 
el relat 
del combatent d'esventrades espardenyes 
de l'afusellat 
i l'escoltaves en silenci 
amb els ulls molt grans 
i rodons

[...]

Feres el que et calia 
aquell matí de març 
Ascendires dintre la llum 
com consagrat 
Llum ja en la llum 
pols en la pols 
poble entre el poble 
però al lloc més alt del teu poble 
de la teua llum 
de la teua pols
El poble et va fer seu 
va assumir la teua vida 
i la teua mort

[...]

el nen que escriu a llapis en un quadern escolar 
obstinadament 
i esborra el que ha escrit 
i torna a escriure 
i ho torna a esborrar 
i hi ha una amable 
llunyana 
sentor de fusta de llapis 
a l'estança 
i esborra encara més 
i bufa unes engrunes 
i a poc a poc 
es trenca el paper 
és com un tel de ceba 
i el nen es queda estupefacte 
i no dóna crèdit al que veu 
i baixa de la cadira 
corre a la cuina 
va a la seua mare 
la seua mare plena 
de grenyes 
de llàgrimes 
de fum 
i li mostra el quadern 
i li diu Mira mamà 
i des de la pàgina sorgeix 
fosforescent 
amb gotes de llum 
amb resplendors 
el rostre 
de Puig Antich.

II

[...]

Aquest poble ha patit 
i ha esperat 
ha guaitat 
en silenci 
sense dir res 
cada matí 
en obrir la porta 
mirant un costat i l'altre 
com els llibreters de vell 
del carrer de la Palla 
per veure si era hora 
per veure si venia 
i venia una dona 
amb una cistella de tristesa 
una noia de tacons durs 
i silenci 
i fred 
Aquest poble nostre 
ha patit 
i ha esperat 
nit i dia 
com al capçal 
del malalt 
que es moria

[...]

El malalt 
el moribund 
alenava encara 
encara vivia 
malgrat els quaranta anys 
malgrat les privacions 
Però foren quaranta anys 
terribles 
de botes feixugues 
de mans amb claus 
d'ocells de becs constants 

III

Hauries escoltat 
el relat 
infinitament trist 
amarg 
del combatent 
que va conèixer la pols 
i el vinagre 
de la derrota 
Hauries escoltat 
el relat humil 
de la petita mort diària 
sacrificada 
heroica 
la virginitat perduda 
venuda 
embolcallada amb un tros de paper 
Et vares engolir 
tots els relats 
totes les desventures 
del nostre poble 
cloent els ulls 
amb tristesa 
amb horror 
amb amor -també 
i et vingué una gana 
una comprensió 
una fraternitat 
universal 
i et proposares lluitar 
àdhuc pel que no coneixies 
pel qui patia lluny 
en silenci 
obstinat 
L'home serà germà de l'home 
havien anunciat 
veus de punys 
L'home tornava a ésser 
germà de l'home 
escut 
i lluitava per ell 
per més que ell no ho sapigués 
Vull retre't 
el meu humil homenatge 
Vull apropar-me 
a la teua fossa 
i dipositar 
davant ella 
l'homenatge 
de la meua tristesa 
del meu amor 
a tu que et vares dedicar 
a la causa del nostre poble 
i vas morir per ell 
calladament 
heroicament 
eucarísticament 
aquell matí de març 
que no vull oblidar 
Dic el teu nom 
i dic 
tots els pobles 
tots els morts 
els assassinats

[...]

Vaig creuar Londres 
aquell matí 
d'una llum serena 
vaig arribar 
a les altures 
del Christal Palace 
les prades 
el verd immaculat 
els enamorats estimant-se 
damunt la molsa 
era bella la vida 
o podia ser bella 
o la feien bella 
mentre a Barcelona 
moria un home jove 
assassinaven 
cruelment 
altre cop 
una vida jove 
un camió creuava els carrers de la ciutat 
amb un mort 
a dins

[...]

Puig Antich 
fill meu 
que esdevens pare meu 
tu 
que fores l'infant 
que escoltava el relat 
del combatent vençut

EPÍLEG

[...]

Com qui a la terra traça 
amb la mà 
negligents 
signes 
que el temps esborra 
o el vent 
o la mar 
o la mà de l'home 
o el temps 
hem invocat l'heroi 
agenollats 
al merlet 
i el dolcíssim fantasma 
ha estat 
sencer 
davant 
les nostres súpliques 
el nostre amor 
fervent 
Ara 
companys 
tornarem al diari 
afany 
el diari 
afer 
penetrats 
pel seu sentit 
un amor 
exigent 
i farem 
les coses 
senzilles 
que ens cal fer 
però tindran 
una alegria 
un sentit 
un designi 
un vent 
que d'altra forma 
no tindrien 
no tindrien 
El temps 
el martiri 
la consideració 
del sacrifici 
cruel 
haurà enriquit 
potser 
els nostres projectes 
els nostres afanys 
els nostres carrers

[...]

El poble 
el nostre poble 
t'ha engolit 
t'ha fet seu 
màrfega suada 
pensament 
record 
pa 
sement!

[...]

Puig Antich 
et recorde 
en el nom de les coses que fem 
Dissolt 
en l'ampla claredat 
fet música 
brisa 
temps! 
Per a tu el meu record 
aquest jorn 
planer 
un dia 
entre els dies 
que puja 
sense rent 
Puig Antich 
murada 
i 
vent!

.

vicent andrés estellés

Març, 1974