margalida ( Joan Isaac ).

.

*

servido por miquelturo sin comentarios compártelo

angel ( Sarah McLachlan ).

.

*

.

servido por miquelturo sin comentarios compártelo

les fades ( Richard Wagner ).

.

.

*

.

*

*

*

Les Fades

Richard Wagner ( Leipzig 1813 - Venècia 1883 ) no pogué veure l’estrena d’aquesta obra que tingué lloc el 1888, és a dir, 5 anys després de la mort del compositor.

El llibret, tot i que obra de Wagner, es basa en l’obra teatral de Carlo Gozzi ( 1720 – 1806 ) "La dama serpente" i en ella ja es perfilen els temes que el mestre anirá desenvolupant i ampliant al llarg de llur posterior producció lírica: la prohibició de fer preguntes sobre l’origen, l’amor entre mortal i immortal, les successives proves que cal vèncer i, per sobre de tot, la redenció per l’amor.

L’estrena es va fer malgrat la forta oposició de Cósima Wagner, vidua de Richard, a Munich, al Teatre de la Cort, el 29 de juny de 1888.

Discografía de referència:

***

LES FADES

*

Personatges

L’acció es desenvolupa en un indret i època llegendaris.

.

Sinopsi

Els fets precedents. A Arindal, rei de Tramond, se li apareix tot caçant un animal d’una bellesa excepcional, i s’en va al seu darrera, seguint-lo fins ben enllà de la mitjanit. Amb Gemot, el seu servent, es troben de cop i de forma misteriosa al regne de les fades. I no és la feristela, sinó la bella fada Ada, qui se li planta al davant. El rei en queda instantàniament i boja enamorat. Després d’haver acceptat la condició imposada de no intentar saber qui és ella en un plaç de vuit anys, Arindal prèn Ada en matrimoni. Els anys passen, i els nèixen dos infants. Tot just poc abans de finir el plaç establert, Arindal no se’n sap estar de demanar-li la pregunta prohibida. I al mateix instant es troba alhora separat d’Ada, expulsat amb llur servent Gemot del regne de les fades i transportat a un indret rocós i desèrtic. Ada, però, no vol renunciar a Arindal, per l’amor de qui ella és disposa a abandonar llur regne de les fades, i esdevenir mortal. Però el rei de les fades imposa unes condicions que Arindal haurà de complir.

*

Acte primer. Farzana i Zemina convoquen els esperits i les fades del reialme encantat a fer tots els possibles per separar Ada d’Arindal, i així mantenir-la al seu reialme. Mentre Arindal, errant, intenta retrobar Ada, a qui creu perduda, el seu servent Gemot retroba Günter i Morald, lleials a Arindal, vinguts de la cort de Tramond per mirar de trobar-lo. El pare d’Arindal, creient mort el seu fill, és mort també de tristor, i Murold, l’enmic seu jurat, envaeix el país, i pretèn prendre per esposa Lora, germana d’Arindal i promesa amb Morald. Gemot explica la història de la dolenta bruixa Dinovaz a fí de fer comprendre a Arindal que Ada és només una bruixa dolenta, i que li cal agrair la sort de separar-se’n. Gunther, disfressat de mossèn, i Morald, amb la màscara del rostre del pare d’Arindal, s’esforcen per a fer-li prendre una decissió, però son desemmascarats per l’acció de les màgiques forces. Quan Morald finalment li relata els fets esdevinguts a Tramond des de la seva desaparició, Arindal es mostra disposat per a retornar al seu país amb els seus companys. Abans però de poder posar-se en camí, Arindal és transportat un cop més al regne de les fades. Ada se li apareix, exigint-li la prometença de que no la maleirà l’endemà, passi el que passi. Arindal accepta el compromís, fent-li la prometença.

*

Acte segon.

Sota l’assalt dels seus enemics, a Tramond, Lora espera el retorn de Morald. Quan aquest torna, amb Arindal, la felicitat sembla perfecta. Gemot i la seva estimada Drolla, serventa de Lora, celebren el seu retrobament després de vuit anys de separació. Ada, havent de triar entre el regne de les fades i el món dels humans, resta fidel al seu amor i decideix anar a retrobar Arindal. En fer-ho, però, corre el risc d’ésser convertida en pedra per cent anys, si Arindal traeix la seva prometença. Segons les condicions estipulades pel rei de les fades, Ada apareix llavors al davant d’Arindal sota l’aparença d’una mare cruel i brutal, qui llença sense dubtar els seus infants a un abisme en flames. Així mateix ella apareix com a traidora, enemiga del poble i del país al qual ha dut la guerra i la devastació. Així provocat, Arindal la maleeix. Les maquinacions d’Ada es revelen sobre el terreny com a simulacres, però és condemnada a la pena de la petrificació, i Arindal cau en la desesperació.

*

Acte tercer.

Morald i Lora regnen a Tramond. Arindal, gaire bé amb el seny perdut, presa errant d’un immens neguit. El mag Groma, amic de sempre dels sobirans de Tramond, convenç Arindal d‘alliberar Ada. Creient que aquesta tentativa serà la seva definitiva perdició, Farzana i Zemina l’assisteixen. Després de proveir-lo d’un escut, una espasa i una lira, Groma l’encamina al combat, aquest cop contra els esperits de la terra i els homes de bronze. Els sons de la lira aconsegueixen alliberar Ada de la seva presó de pedra; el retrobament esdevé un cant a la joia de l’amor. Mentre, al regne de les fades no s’acorda la llibertat per Ada, però sí que es concedeix a Arindal el do de la immortalitat.

*

.

*

.

( ... continuarà... )

LLIBRET de l'acte primer: Texte en català

servido por miquelturo 1 comentario compártelo

le jardin exraordinaire ( Charles Trenet )

.

*

LE JARDIN EXTRAORDINAIRE

C'est un jardin extraordinaire
Il y a des canards qui parlent anglais
Je leur donne du pain ils remuent leur derrière
En m'disant " Thank you very much Monsieur Trenet "
On y voit aussi des statues
Qui se tiennent tranquilles tout le jour dit-on
Mais moi je sais que dès la nuit venue
Elles s'en vont danser sur le gazon
Papa, c'est un jardin extraordinaire
Il y a des oiseaux qui tiennent un buffet
Ils vendent du grain des petits morceaux de gruyère
Comme clients ils ont Monsieur le maire et le Sous-Préfet

Il fallait bien trouver, dans cette grande ville maussade
Où les touristes s'ennuient au fond de leurs autocars
Il fallait bien trouver un lieu pour la promenade
J'avoue que ce samedi-là je suis entré par hasard
Dans dans dans

Un jardin extraordinaire
Loin des noirs buildings et des passages cloutés
Y avait un bal qu'donnaient des primevères
Dans un coin d'verdure deux petites grenouilles chantaient

Une chanson pour saluer la lune
Dès que celle-ci parut toute rose d'émotion
Elles entonnèrent je crois la valse brune
Une vieille chouette me dit: " Quelle distinction! "
Maman dans ce jardin extraordinaire
Je vis soudain passer la plus belle des filles
Elle vint près de moi et là me dit sans manières
Vous me plaisez beaucoup j'aime les hommes dont les yeux brillent !

Il fallait bien trouver dans cette grande ville perverse
Une gentille amourette un petit flirt de vingt ans
Qui me fasse oublier que l'amour est un commerce
Dans les bars de la cité :
Oui mais oui mais pas dans...
Dans dans dans

Mon jardin extraordinaire
Un ange du Bizarre un agent nous dit
Etendez-vous sur la verte bruyère
Je vous jouerai du luth pendant que vous serez réunis
Cet agent était un grand poète
Mais nous préférions Artémise et moi
La douceur d'une couchette secrète
Qu'elle me fit découvrir au fond du bois

Pour ceux qui veulent savoir où ce jardin se trouve
Il est vous le voyez au coeur de ma chanson
J'y vol' parfois quand un chagrin m'éprouve
Il suffit pour ça d'un peu d'imagination
Il suffit pour ça d'un peu d'imagination
Il suffit pour ça d'un peu d'imagination !

*

Paroles et Musique: Charles Trenet
© -1957

servido por miquelturo sin comentarios compártelo

Earth Song ( Michael Jackson ).

.

*

http://sorisomail.com/partilha/12091.html

servido por miquelturo 1 comentario compártelo

I'm Yours ( Jason Mraz ).

.

*

servido por miquelturo sin comentarios compártelo

Wings to Fly ( Susan Boyle ).

.

*

servido por miquelturo sin comentarios compártelo

Romanço d'en Quico Sabaté ( Jaume Arnella ).

.

.

*

servido por miquelturo sin comentarios compártelo