Escric amb motiu de la tala indiscriminada d’arbres que estan fent al carrerLluís Sagnier del barri del Guinardó. L’excusa és la millora urbana. La realitat és que estan posant unes conduccions subterrànies ( possiblement elèctriques ). En lloc de mirar de fer-ho compatible amb la coexistència d’uns arbres, que segons els vells del barri tenen més de trenta anys i es van plantar amb recollida popular de firmes en el seu moment, ja s’han talat tots els arbres entre els carrers Agregació i Mascaró.
El barri del Guinardó ja ha patit altres agressions importants contra l’arbrat. A la plaça Maragall es van talar totes les alzines per construir-hi un pàrquing i per a les obres de la línia 9 del metro. En molts altres carrers del barri talen els vells arbres venerables i els substitueixen per esquifits tarongers, que ni creixen, ni fan ombra. E més sorprenent és que el districte està governat per Iniciativa per Catalunya que, en teoria, hauria d’ésser sensible al tema de l’arbrat.
El Guinardó ja ha absorbit una fenomenal onada migratòria i a més, al carrer Mascaró hi ha un centre d’assistència a toxicòmans. Estem convençuts que paguem més que altres parts de Barcelona la nostra quota de solidaritat. Salvar els arbres ( que en alguns llocs arriben fins al tercer pis ) és frenar la degradació d’aquesta part de la Barcelona popular. Encara som a temps de salvar els vells arbres des de Mascaró fins a Amílcar. La intenció és talar fins i tot els que estan col·locats en els xamfrans.
Pot un diari de la seva volada i tradició ocupar-se d’aquest tema?
Tornaran a pesar més els interessos d’elèctriques i constructores que els ciutadans?
.
Jordi Catalan
.
carta a la bústia de l’AVUI, 29.03.011, p. 22.
.
fotos d'avui al matí, des de la cantonada dels carrers de Caldes
( Marquesa de Caldes de Montbui ), i Lluís Sagnier.
Dilluns passat, justament el dia de sant Antoni Abat, un escolar noruec va semblar beneït pel patró dels animals.Walter Eikrem va salvar la vida després de creuar-se amb quatre llops pel camí que connecta la parada de bus amb la granja on viu, a les rodalies de Rakkestad, un poblet del sud de Noruega.En un primer moment, distret per la rutina d’escoltar música des del seu telèfon mòbil, va creure que aquella taca grisa que veia dalt del turó proper a casa eren els gossos del veí, però quan va tenir els animals més aprop, es va aterrir.Llops.“Tenia por que m’ataquessin”, va reconèixer a la premsa noruega.Però va vèncer l’instint de fugir.Intentant guardar la calma, va recordar els consells dels seus pares.“El pitjor que pots fer és sortir corrent, perquè incites els llops a caçar-te”, va simplificar el nen a la televisió noruega TV2.De nou al seu costat, la seva mare, Anne Katrine, assentia orgullosa:“Ha fet el que li havíem aconsellat si es trobava en aquesta situació. Si comences a córrer, fins i tot un caniche et perseguirà encara que no et vulgui atacar”.
Sí, Walter va fer-ne cas.Però va fer molt més que això.“Tenia tanta por que encara que hagués volgut no hauria pogut córrer”, va sincerar-se.Així que va desconnectar els auriculars del seu mòbil, va apujar al màxim el volum, va deixar sonar la cançó Overcome, del grup nord-americà de rock dur Creed, i va començar a cridar tan fort com va poder sacsejant els braços com aspes de molí per intentar espantar els llops.“No va semblar que tinguessin por, però van girar cua i van marxar”, va indicar el noi.
Overcome:alguna cosa així com superar, vèncer.Tant se val el nom de la cançó.Segurament I will survive, de Gloria Gaynor, també hauria valgut.El que compta és l’instint de supervivència 2.0 que va mostrar Walter en fer ús de la tecnologia que tenia a l’abast.“No ho havia passat mai tan malament escoltant heavy metal”, admet el jove.
En Kiku Kaixa era un senyor moooolt gran, feia gairebé tres metres d’alçada i tenia unes mans enormes i molts cabells i molta barba grisa. Era tan gran que feia, fins i tot, una mica de por. Un dia va arribar al poble de Cardalunya, juntament amb la seva família. No entenia què deien els seus habitants perquè tots parlaven molt fluixet. Fins que un dia va anar a veure al batlle i li va dir cridant:
“Senyor batlle, ordeni als habitants del seu poble que parlin fort, que jo i la meva família sordegem i no els entenem”.
El senyor batlle cridant tant com va poder li va dir que això no podia fer-ho perquè trencaria la concòrdia del poble. Li va explicar que el seu poble portava més de mil anys instal•lats allí i que sempre havien parlat de la mateixa manera. El senyor Kaixa es va enfadar molt i va contestar que per cada habitant que parlés fluixet es menjaria la llengua de tres nens i nenes. El senyor batlle espantat va reunir tot el poble i els ho va explicar. Sabeu quina va ser la resposta del poble? Van anar tots plegats a casa del senyor Kaixa i cridant com mai havien fet li van dir:
“Fora del nostre poble!”.
El senyor Kaixa, que mai havia rebut una resposta tan contundent, es va espantar molt i va arreplegar la seva família i no van tornar mai més per Cardalunya.
Amb la vostra actitud obstinada reflectiu la pitjor misèria moral, política, econòmica i lingüística de l’integrisme espanyol. Durant segles heu imposat, amb la llei i l’exèrcit, el que vosaltres heu anomenat “la pàtria comuna” dels espanyols i que no és altra cosa que un muntatge arranat estrictament a la vostra mentalitat obtusa, al vostre totalitarisme quixotesc; i, en definitiva, còmode només per a una part dels qui vivim en aquest espai, al preu de ser odiós i insuportable per als altres…
Molt en concret, heu atiat contra els catalans la resta dels pobles de la Pell de Brau. Ens heu impedit de respirar a un dels pobles que precisament hem contribuït més a l’evolució política i al benestar econòmic del país . I heu maldat per destruir la nostra llengua de totes les maneres imaginables. Heu fet de l’arma del terrorisme una raó d’Estat aplicable a tort i a dret als qui vosaltres, de manera unilateral, qualifiqueu de terroristes i als qui precisament sempre hem intentat de moure’ns per camins pacífics. Sembrant incessantment aquesta verinosa llavor, heu creat un immillorable camp de cultiu per als vostres votants. I d’això en dieu democràcia!
Per enèsima vegada el meu poble ha intentat encaixar en aquesta vostra Espanya impossible. Per enèsima vegada li heu tirat la porta a la cara. No esperarem més opcions: intentarem de viure en llibertat d’una vegada fora d’aquest espai irrespirable.
Polítics catalans! Des de les veus profètiques de Joan Maragall fins a tots els observadors polítics actuals ens han anat repetint d’infinites maneres que no hi havia res a fer, que aquesta Espanya ens ha menyspreat i rebutjat i continua fent-ho ara potser amb més violència que mai, política i mediàtica.
Ara vosaltres us apuntareu a la protesta popular, no tots de bona gana però tots sense remei, per mirar de salvar un poder personal que cada cop és més ridícul i sobretot més ridiculitzat, més befat. I ahir suplicàveu (!) no sé quina reforma del TC: una reforma d’un organisme que durant quatre anys ens ha escarnit amb prepotència infinita fins a límits que sembla que fins vosaltres qualifiqueu de literalment intolerables i que molts catalans –no us vulgueu ni ens vulgueu enganyar– desitgem, ara sí, que remoguin les entranyes dels qui no tolerarem de ser esborrats dels pobles lliures. No és ara l’hora de donar un exemple inequívoc al vostre poble: ho havíeu de fer, si tant hi crèieu, al moment just que el TC va començar a grapejar l’Estatut.
Amb els vots contraris de PSC, ERC i ICV i el suport de CiU i PP, el Parlament de Catalunya va rebutjar, a la Comissió de Medi Ambient, la proposta presentada pel grup Popular per recuperar les instal·lacions de l'observatori meteorològic del Turó de l'Home per a activitats culturals i divulgatives relacionades amb el Medi Ambient. La proposta la va defensar la diputada popular Eva Garcia que va incidir en el fet que l'equipament, traspassat a la Generalitat l'1 de gener d'enguany, "rebia visites de les persones i d'escoles que pujaven al Turó de l'Home, i des de fa uns anys aquest observatori està tancat i les instal·lacions s'han anat deteriorant progressivament". Per aquest motiu la diputada va plantejar la recuperació de l'espai per a ús meteorològic i per a activitats culturals i divulgatives relacionades amb el Medi Ambient i la meteorologia.
L'únic suport a la iniciativa va arribar de la mà del grup parlamentari de CiU. El diputat Josep Rull va assenyalar que la proposta de resolució "és un reconeixement exprés que qui ha de gestionar això és la Generalitat de Catalunya a través del seu servei meteorològic" i va aplaudir la voluntat de dotar l'espai, al marge de funcions meteorològiques a partir d'altres tipus d'activitats i fent una aposta per regenerar l'espai. Per Rull, la iniciativa hauria permès, a més, "recuperar aquest element de memòria històrica".
Per la seva banda, la diputada d'ERC Laura Vilagrà va reconèixer la cessió de l'espai a la Generalitat i va assenyalar que el govern de la Generalitat preveu dues actuacions diferents al Turó de l'Home. D'una banda, va ressenyar, establir una estació meteorològica automàtica al Puig Sesolles perquè, va defensar, "en aquesta zona queda més protegida i vigilada i tindrà un impacte visual inferior". En relació a l'edifici de l'antic edifici, Vilagrà va apuntar que la Generalitat ja ha iniciat els tràmits per situar "una fita visual al cim com a record de la instal·lació de l'antic observatori meteorològic". En aquests dos elements va basar el rebuig del govern a la proposta.
Me gustan los catalanes porque a lo largo de su historia acogieron e integraron a íberos, fenicios, cartagineses, griegos, romanos, judíos, árabes y toda clase de charnegos y sudacas, sin conocer los problemas que afectan ahora a Francia; es un ejemplo.
Me gustan los catalanes porque ya el 7 de abril de 1249 el rey Jaime I nombró a cuatro prohombres de Barcelona (los paers) para dirimir los conflictos de la ciudad sin violencias ni reyertas. Esos hombres sabios, que pasaron a cien en 1265 (el Consell de Cent), iniciaron el sistema del gobierno municipal de Barcelona. Gracias a ellos reinó allí la concordia, y antes de empuñar las armas refirieron siempre emplear la razón.
Me gustan los catalanes porque en toda su historia no han ganado ni una sola guerra, y encima les da por conmemorar como fiesta nacional una de las batallas que perdieron en 1714 a manos de las tropas de Felipe V de Borbón.
Cataluña había dejado de ser una nación soberana. Desde entonces, cada 11 de septiembre muchos catalanes y catalanas, como hay que decir ahora, se manifiestan para reclamar sus libertades.
Me gustan las catalanas porque una de ellas, joven y bien plantada por cierto, no vaciló en pegarse a mi espalda durante cuatro días en el asiento trasero de una Vespa cuando recorrí la península en pos de Prisciliano.
Me gustan los catalanes porque tienen de emblema un burro tenaz, trabajador y reflexivo, muy alejado del toro ibérico cuyas bravas y ciegas embestidas lo abocan a la muerte. Estos animales son de una raza registrada, protegida, y prolíferos sementales. Al igual que el cava, se exportan a numerosos países para mejorar la especie autóctona, como a Estados Unidos, donde crearon el Kentucky-catalan donkey. Y allí no piensan, ni mucho menos, en boicotearlos.
Cierto es que en el carácter catalán confluyen las virtudes del asno. Pero los rasgos diferenciales no se limitan a los de este cuadrúpedo. La población catalana se define por una doble característica: el seny y la rauxa . El seny implica sabiduría, juicio mesurado y sentido común.. Tenía seny aquel catalán que iba en un compartimiento de un tren al lado de la ventanilla. Tiritaban de frío y los otros pasajeros le pidieron que la subiera: «Es igual», contestó a varias solicitudes, hasta que un mesetero se levantó furioso y alzó la ventanilla... ¡cuyo cristal estaba roto! «Es igual», volvió a repetir el buen hombre con toda su santa cachaza. Al seny le responde la rauxa, asimilable a la ocurrencia caprichosa, la boutade (frase ingeniosa y absurda). Cuando de joven el surrealista Dalí iba en el metro y veía a un cura con sotana, le decía: «Siéntese, señora».
La alianza de estas dos facetas en un solo individuo forma el carácter catalán, que se comunica, se comparte y se aprecia. El otro día al regresar a París en avión desde Barcelona quise ayudarle a un pasajero, dada la exigüidad del espacio, a ponerse el abrigo: «No, por favor, no se moleste, que bastante trabajo me cuesta a mí sólo»
Me gusta Cataluña porque allí, según Arcadi Espada, don Quijote recobró la razón, sin duda contagiado por el seny. Me hubiera dado mucha pena que el Ingenioso Caballero muriera loco. Me gusta Cataluña en fin y sobre todo porque uno de mis hijos eligió su capital para vivir en ella por ser una ciudad abierta, tolerante y discreta.
*
Ramón Chao,
músico, escritor y periodista,
Caballero de las Artes y las letras por el Gobierno Francés.
Los voluntarios aprenden y ayudan a reconstruir los muros
ELMUNDO.es | Palma
Desde hace más de 100 años el paisaje mallorquín se ha ido dibujando con piedra. Los muros de piedra seca son una de las señas de identidad de la Isla mayor.
Los complejos paisajes de piedra mallorquines hansido en buena parte el resultado de la acción de un colectivo de artesanos especializados en el trabajo de la piedra seca, los margers. Y es que el utillaje, unas técnicas y un proceso de aprendizaje bien establecidos y diferenciado de los otros oficios y los hacen únicos.
Un oficio que, como todos los trabajos artesanos, se está perdiendo. Sin embargo, el auge de la agricultura ecológica le ha dado un nuevo impulso a la hora de recuperar los bancales y terrazas agrarias.
Este fin de semana, una veintena de voluntarios de 'Amics de la Terra' ha subido elBarranc de Biniaraixpara ayudar en los trabajos de conservación de olivares. Entre los trabajos realizados, los voluntarios han participado en la reparación de muros en piedra seca, junto con expertos margers, quién han mostrado las técnicas ancestrales usadas para construir los muros. También se han hecho trabajos de cavar agujeros para el cercado del olivar con palos de acebuche.
Cabe destacar que los bancales están dotados de elementos que solucionan el acceso (escalones voladizos, escaleras, rampas), como con una finalidad hidráulica (albañales, acequias de drenaje, pozos, cisternas, aljibes y para servir de cobijo a las personas o al ganado.
El grup popular ha presentat una proposta de resolució al Parlament de Catalunya que insta el Govern de la Generalitat a "recuperar per a l'ús meteorològic i per a activitats culturals i divulgatives relacionades amb el medi ambient i la meteorologia, les instal·lacions de l'observatori meteorològic del Montseny situat al Turó del l'Home amb el necessari respecte i cura de l'entorn especial en que estan ubicats". La proposta de resolució considera que la transferència de les instal·lacions a la Generalitat de Catalunya ha de servir per recuperar les instal·lacions de l'Observatori i fer reviure les activitats que antigament es feien en aquest espai.
Segons el PP, l'observatori, a més de les activitats meteorològiques, rebia visites de les persones i escoles que pujaven al Turó de l'Home. Des de fa uns anys, afegeix, l'observatori està tancat i les instal·lacions s'han anat deteriorant progressivament.
Segons el grup parlamentari popular, actualment la sensibilitat mediambiental i l'afició per la ciència de la meteorologia tenen molts seguidors i el Montseny i el Turó de l'Home són un referent de molts catalans com espai de contacte amb la natura. Per aquest motiu, la formació considera que "recuperar les instal·lacions per al seu ús meteorològic es pot combinar amb activitats divulgatives i culturals relacionades amb el medi ambient i la meteorologia".
D'altra banda, la notícia de la intenció de les administracions de la Generalitat i la Diputació d'enderrocar l'Observatori ha generat un moviment d'oposició a les xarxes socials. En concret, s'ha creat un grup al Faceboock contra l'enderroc de la històrica edificació del massís que en poques setmanes ja ha sumat més de 700 membres.
"Estem en un país que no valora la seva història fins que l'ha perdut", es plany una usuària adherida a la reivindicació en un dels comentaris que acompanyen el grup del facebook. Aquest fa una crida a defensar l'equipament: "Uniu-vos i lluitem per la història de la nostra muntanya!".
L'Observatori del Turó de l'Home, el primer de muntanya que es va crear de la península i que va ser, originàriament, impulsat per la societat civil catalana, serà aterrat un cop torni a gestió de la Generalitat, segons va informar el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), amb l'objectiu de ser substituït per una estació automàtica.
L'edifici va ser ideat per l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques l'any 1881, es va construir l'estiu de 1932 per iniciativa d'Eduard Fontseré, la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans i la Generalitat, entre d'altres. Els terrenys els va cedir el seu propietari, Ricard Campmany. Després de la guerra, va ser confiscat pel govern franquista.
Voleu ací! Voleu enllà! Feliçes i delicades, fades delicioses!
L’eterna bellesa no mor mai! Els huracans que s’abraonen sobre d’altres móns,
acaronen gentilment aquest reialme... Richard Wagner, a Les Fades.
***"...sans doute, je dormais sûr une feuille, et l´autumne m´'a surpris..." (Francis Cabrel)
"...corre, afanya't, vine abans que l'aigua em colgui els ulls. Reflexa't un instant en el mirall del mar en calma per saber si seras tú qui trobaré a l'altre costat de l'aigua!" * ho cantava en Pau Riba, in illo tempore, si la memòria no em traeix... * * * * * * * * * * * * * *
EXISTEIX LA VIDA PER SOBRE ELS 1700 metres! Des de l´alta illa on pots gratar la panxa dels avions, ...des d'on es troben el cel i la terra, just allà on l´horitzó té força més de 361 graus, i la vida encare escriu amb MAJUSCULES!
...doncs ara és el meu 'jobi' , tot i que durant molts anys va ser la meva feina. A mi em van aparcar, i a l'observatori el van 'jubilar' avans d'hora, als 72 anys de servei...diuen que es veu que diuen que això és el progrés.
ara tot ho fan joguinetes força cares: radars que veuen els pèls amb que les bruixes farceixen les pedres de les tempestes, i satèlits que ens veuen des del cel i ens conten el nombre de pigues per cm. que duem sobre la pell. ara, però, segueixo mirant al cel, sense cap obligació de fer-ho.
volien desballestar un vaixell; i no s'avenen a acceptar que el vaixell fa ja anys que ha trencat amarres, que solca més que mai els cims i les valls espurnejants de la seva mar d'aire.
"les muntanyes són com crits de criatures que aixequen els braços, provant d'abastar les estrelles." R.Tagore, a Ocells Perduts.
"Les muntanyes són les rialles de Shiva". dita himalaienca, citada per J.L.Borges.
Copy Rigth text & images 2005 , 2006, 2007, 2008, 2009, 2010, 2011 by miquel meseguer, & altres.
* * * * * * *
drets reservats, copyright dels autors de textos i fotografies, veieu les condicions al botó de Creative Commons.
.
i el facebuc dels Amics del Barranc de Biniaraix:
.
