.
*
diumenge 20 de desembre de 2009
.
...l'hivern esdevingué primavera.
Avui acaba un cap de setmana on el que tothom tenia clar i ho donava per sabut ha acabat essent evident. A la tercera lluna s'ha dibuixat allà a l'horitzó la porta d'un univers inacabable per on caminar plegats.
Després d'entrar en aquell laberint on els molts camins de la vida poden portar-te a atzucacs i culs de sac de tota faisó el cordill que ens mostrà el camí fou i és sempre present. Un cordill que lliga els més profunds pensaments d'un amb els del l'altre. Un cordill filat amb prou confiança, desig i ànims de fer-lo perdurable al pas de temps tal que ni l'atzarosa estisora de les parques és capaç d'escapçar i occir els fonaments que ara ja s'han estabilitzat.
Un cop la primera pedra és col·locada i les columnes han estat alçades la Veritat, la nostra veritat, és inesborrable.

Enviat per sargantana a 20:57 0 comentaris
.
del blog: Memòries d'una sargantana
un recull desendreçat de records i pensaments
d'una sargantana trasplantada.
*
servido por miquelturo
1 comentario
compártelo
.
*
si feu servir internet explorer i teniu problemes per a visualitzar correctament la pàgina, i fins i tot el navegador "no respon" ( botons de colntrol inactius, dificultats de desplaçament pel bloc..., cal que feu servir un altre navegador!
:
us proposo un que está força bé, tot i que a vegades fa coses estranyes amb el format.
El podeu descarregar lliurement aquí.: http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Firefox
fins ara...
m.
*
servido por miquelturo
sin comentarios
compártelo
*

.
.
*
...tu deus haver begut de aquella aygua de la font hon morí lo bell Narcisso...
.
Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, cap. 154.
*
Voldriem explicar-vos una flor d'Andorra. Una flor tan bella com les matinades de primavera, i tan fràgil com un sospir, però a l'ensems tan encisadora i representativa, que els poetes, aquests eterns somiatruites, l'han escollida com la seva flor...
.
Una flor que neix als nostres prats a la primavera, cobrint-los d'un bell polsim blanc perquè no enyorin la neu..
.
Aquesta flor és la grandalla.
.
Naturalment, molts dels que viuen a la ciutat no estan gaire familiaritzats amb el lèxic pirinenc-andorrà, aquest nom no els dirà gran cosa.
Tampoc no cal que busquin el mot en els diccionaris normatius: no li trobarien!
.
Aquest nom, que té ressonàncies de picarol i claretats de rierol de muntanya, és ben nostre.
.
()... A la plana i a la ciutat l'anomenen amb un nom masculí, de regust mitològic: narcís.
.
Per contra, la gent de muntanya, que contràriament al que creuen alguns, és molt sensible a les coses de la terra, li ha donat un nom femení i quasi eteri: grandalla.
.
Els de Sant Julià de Lòria, potser enyoradissos de les flors exòtiques entreteixides en llunyanes terres per donar la benvinguda als viatgers, per un estrany mimetisme, en diuen garlanda...
.
No cal amoïnar-s'hi, el nom més conegut, el més estès a les valls d'Andorra, és el de grandalla!
.
Filòlegs saberuts es trencaran les celles cercant etimologies complicades. Nosaltres no som tan llepafils i ens conformem a creure una sola cosa: aquest nom tan lluminós, tan clar i tan alegre, devia inspirar-lo un follet enjogassat o una fada de les gelades aigües de la nostra muntanya!
.
Si fossim botànics, diriem que la grandalla, que és una amaril·lidàcia d'arrel bulbosa, fulles radicals, flors amb perigoni tubulós guarnit d'una corona amb els pètals estesos o reflexos i càpsules trigones subglobuloses...()
.
Se la coneix com a narcís dels poetes ( narcissus poeticus ).
.
Els francesos l'anomenen coucou.
.
No obstant això, profans en la matèria botànica, afegirem que les seves flors són blanques com la neu dels cims, que aquestes flors tenen sis pètals com si volguessin simbolitzar les sis parròquies andorranes, que al centre de la flor hi ha el groc i el vermell de l'escut del Principat i que la flor es reblinca de cara a la tija com si estigués enamorada d'ella mateixa per escarnir el mite de Narcís...
Una descripció molt pobra per a una flor tan bella...!

L'olor de la grandalla és forta i penetrant: només tocar-la ja resteu amarats d'ella.
.
A la primavera, passejar per un prat florit de grandalles és un regal per al nas tant com per a la vista...
.

.

.
fotos miquel del turó
.
A prop dels cims, a la vall d'Incles o als vessants d'Envalira, neix una altra mena de narcís. La flor, que forma una campaneta, és groga. Encara que molts, mancats d'imaginació, l'anomenen grandalla groga o grandalla de campana, els autòctons, en record dels atuells amb els quals guarneixen les seves modestes llars omplint-los d'aquestes belles flors, l'han batejada amb el poètic nom de pitxer.
Joan Puig i Salarich
poeta andorrà, 1971.

sinònims:
.
flor de la neu ( Andorra )
giselía ( Llívia )
lliri, lliri del Montseny ( Montseny, Vallès )
menina ( Val d'Aran )
satalia ( Osona, comarques gironines )
fotos: Narcisos, lliris, satalíes, garlandes... de la vora del turó de l'Home.
Pere Cornellas, 2004.
servido por miquelturo
2 comentarios
compártelo