La Coctelera

petició al Tribunal Suprem.

puig antich ( vicent andrés estellés ).

puig antich

(1974) (fragments)

INTRODUCCIÓ

[...]

És temps 
És temps! 
És temps 
d'anar 
amb la cara ben alta 
creuant les avingudes 
els balcons 
la misèria 
l'esperança 
amb el cor en un puny 
enlairat 
més alt que l'alba 
molt més 
ferruginós 
molt més 
un grapat 
de metralla.

[...]

Companys 
amics de lluita 
amics de mà anhelada!
Jo us recorde 
caiguts entre la pols 
als peus del mur de l'alba 
i vull dur 
el vostre record 
la vostra exigència 
a la meua jornada 
Presidireu el dia 
presidireu els treballs 
presidireu la taula 
Molt us recorde 
amics 
però si he de ser clar 
potser no us recorde massa 
Puig Antich 
jo t'invoque 
i cride 
des de la murada 
el teu sacrifici 
la teua mort 
la teua amarga matinada 
i espere la irrupció 
de la teua mort 
cruel com no n'hi ha altra 
No duràs 
l'acostumat ram de les flors 
sinó la sang acostumada 
que florirà 
dintre un pitxer 
amb aigua 
mentre per la finestra 
puja el dia 
la brisa 
l'alta 
alegria de punys 
vindicadors 
una crònica tendra 
irada 
de banderes 
de punys 
un poble que avança 
Puig Antich 
jo t'invoque 
Vine! 
El meu cor t'aguarda 
fent senyals a la terra 
un alfabet de dol 
i ràbia 
Puig Antich 
vine 
El meu cor aguarda

I

Jo no t'he conegut 
però et recorde 
com l'infant sobtat que escoltava 
el relat 
del combatent d'esventrades espardenyes 
de l'afusellat 
i l'escoltaves en silenci 
amb els ulls molt grans 
i rodons

[...]

Feres el que et calia 
aquell matí de març 
Ascendires dintre la llum 
com consagrat 
Llum ja en la llum 
pols en la pols 
poble entre el poble 
però al lloc més alt del teu poble 
de la teua llum 
de la teua pols
El poble et va fer seu 
va assumir la teua vida 
i la teua mort

[...]

el nen que escriu a llapis en un quadern escolar 
obstinadament 
i esborra el que ha escrit 
i torna a escriure 
i ho torna a esborrar 
i hi ha una amable 
llunyana 
sentor de fusta de llapis 
a l'estança 
i esborra encara més 
i bufa unes engrunes 
i a poc a poc 
es trenca el paper 
és com un tel de ceba 
i el nen es queda estupefacte 
i no dóna crèdit al que veu 
i baixa de la cadira 
corre a la cuina 
va a la seua mare 
la seua mare plena 
de grenyes 
de llàgrimes 
de fum 
i li mostra el quadern 
i li diu Mira mamà 
i des de la pàgina sorgeix 
fosforescent 
amb gotes de llum 
amb resplendors 
el rostre 
de Puig Antich.

II

[...]

Aquest poble ha patit 
i ha esperat 
ha guaitat 
en silenci 
sense dir res 
cada matí 
en obrir la porta 
mirant un costat i l'altre 
com els llibreters de vell 
del carrer de la Palla 
per veure si era hora 
per veure si venia 
i venia una dona 
amb una cistella de tristesa 
una noia de tacons durs 
i silenci 
i fred 
Aquest poble nostre 
ha patit 
i ha esperat 
nit i dia 
com al capçal 
del malalt 
que es moria

[...]

El malalt 
el moribund 
alenava encara 
encara vivia 
malgrat els quaranta anys 
malgrat les privacions 
Però foren quaranta anys 
terribles 
de botes feixugues 
de mans amb claus 
d'ocells de becs constants 

III

Hauries escoltat 
el relat 
infinitament trist 
amarg 
del combatent 
que va conèixer la pols 
i el vinagre 
de la derrota 
Hauries escoltat 
el relat humil 
de la petita mort diària 
sacrificada 
heroica 
la virginitat perduda 
venuda 
embolcallada amb un tros de paper 
Et vares engolir 
tots els relats 
totes les desventures 
del nostre poble 
cloent els ulls 
amb tristesa 
amb horror 
amb amor -també 
i et vingué una gana 
una comprensió 
una fraternitat 
universal 
i et proposares lluitar 
àdhuc pel que no coneixies 
pel qui patia lluny 
en silenci 
obstinat 
L'home serà germà de l'home 
havien anunciat 
veus de punys 
L'home tornava a ésser 
germà de l'home 
escut 
i lluitava per ell 
per més que ell no ho sapigués 
Vull retre't 
el meu humil homenatge 
Vull apropar-me 
a la teua fossa 
i dipositar 
davant ella 
l'homenatge 
de la meua tristesa 
del meu amor 
a tu que et vares dedicar 
a la causa del nostre poble 
i vas morir per ell 
calladament 
heroicament 
eucarísticament 
aquell matí de març 
que no vull oblidar 
Dic el teu nom 
i dic 
tots els pobles 
tots els morts 
els assassinats

[...]

Vaig creuar Londres 
aquell matí 
d'una llum serena 
vaig arribar 
a les altures 
del Christal Palace 
les prades 
el verd immaculat 
els enamorats estimant-se 
damunt la molsa 
era bella la vida 
o podia ser bella 
o la feien bella 
mentre a Barcelona 
moria un home jove 
assassinaven 
cruelment 
altre cop 
una vida jove 
un camió creuava els carrers de la ciutat 
amb un mort 
a dins

[...]

Puig Antich 
fill meu 
que esdevens pare meu 
tu 
que fores l'infant 
que escoltava el relat 
del combatent vençut

EPÍLEG

[...]

Com qui a la terra traça 
amb la mà 
negligents 
signes 
que el temps esborra 
o el vent 
o la mar 
o la mà de l'home 
o el temps 
hem invocat l'heroi 
agenollats 
al merlet 
i el dolcíssim fantasma 
ha estat 
sencer 
davant 
les nostres súpliques 
el nostre amor 
fervent 
Ara 
companys 
tornarem al diari 
afany 
el diari 
afer 
penetrats 
pel seu sentit 
un amor 
exigent 
i farem 
les coses 
senzilles 
que ens cal fer 
però tindran 
una alegria 
un sentit 
un designi 
un vent 
que d'altra forma 
no tindrien 
no tindrien 
El temps 
el martiri 
la consideració 
del sacrifici 
cruel 
haurà enriquit 
potser 
els nostres projectes 
els nostres afanys 
els nostres carrers

[...]

El poble 
el nostre poble 
t'ha engolit 
t'ha fet seu 
màrfega suada 
pensament 
record 
pa 
sement!

[...]

Puig Antich 
et recorde 
en el nom de les coses que fem 
Dissolt 
en l'ampla claredat 
fet música 
brisa 
temps! 
Per a tu el meu record 
aquest jorn 
planer 
un dia 
entre els dies 
que puja 
sense rent 
Puig Antich 
murada 

vent!

.

vicent andrés estellés

Març, 1974

font: Mag Poesia

http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/estelles/puigantich.html

Leonardo Da Vinci, català! ( Sirius ).

.

Segons l'historiador José Luís Espejo, Leonardo Da Vinci era d'origen català, com ja ha quedat confirmat amb Cristòfol Colom aquest any, Jordi Bilbeny i després que l'historiador Luis Ulloa ja ho afirmés fa prop de 100 anys. Així ho explica Espejo al llibre “El viatge secret de Leonardo Da Vinci”, en què afirma que la família de l'artista -de creences cathares i naturals de Vinça (antiga Vinciano, al Conflent)- va emigrar cap a Itàlia al s.XIII, després d'haver estat perseguits per la Inquisició espanyola de l'ordre dels dominicani ("gossos de Dèu").

Segons recull l'historiador, Leonardo hauria visitat Catalunya en diverses ocasions, entre els anys 1421 i 1423, havent visitat el Canigó, a pocs kms de Vinça, i hauria plasmat alguns dels seus paisatges en quadres que més tard han fet la volta al món. És el cas, per exemple, de les muntanyes de Montserrat, que Espejo assegura que són les que es poden veure darrere “La Verge de les roques” (foto en les dues versions que va fer) o a “La Gioconda”.

La Verge de les Roques es considera la seva primera gran obra. Un cop acabada no es va posar d'acord amb el pagament del treball i per tant la va conservar per a si mateix tota la vida, lliurant molt després una còpia, en perdre el judici que li va fer la congregació de Franciscans que l'hi havia encarregat.

Fins i tot l'historiador s'aventura i indica que el famós somriure de “ La Gioconda” podria haver estat inspirat en el de la Moreneta -la Cibeles negra coronada amb Attis infant - que portada a Roma per salvar-la d'Hannibal es fa passar per l'esglèsia catòlica arreu per "Mare de Dèu"-, creant així un dels enigmes més estesos de la història sobre el gran geni que morí refugiat a França.


A continuació el tronc de l'entrevista amb José Luis Espejo (foto):

¿Leonardo seria d'origen català?

Crec que sí. El seu cognom i el seu escut són catalans. Vinci, per a mi, és un apòcope de Vinciano, que està al Conflent. El cognom Vince era comú a Catalunya. El seu escut és un escut de Catalunya amb tres barres, el que és una brisura, una varietat, de l'escut que representa el regne de Mallorca. La meva hipòtesi és que venien de Catalunya.

I per què la van deixar?

Crec que la seva família aniria a Itàlia per motius religiosos a principis del segle XIII. Segurament serien heretges i es van instal.lar a Itàlia com tantes famílies catalanes i occitanes que fugien de la Inquisició. Llavors es van posar el cognom de Vinciano, perquè era el seu lloc d'origen. A Florència, els da Vinci apareixen com una família forana.

Vaja, da Vinci d'origen català com un altre personatge cèlebre de l'època, Cristòfor Colom, segons indiquen algunes teories ...

Curiosament podien haver tingut un vincle d'amistat a través d'un amic comú, Américo Vespucio, amic de joventut de Leonardo, tots dos segurament deixebles d'un mateix mestre, Giorgio Antonio Vespucci.

I Leonardo va venir a Catalunya per conèixer els seus orígens?

Sobre el mes de setembre de 1481 desapareix de Florència i no se sap res d'ell fins el 23 d'abril de 1483, quan signa el contracte per pintar 'La Verge de les Roques'. Ningú sap on va estar durant aquest any i mig. Crec que ell hauria anat a Montserrat.

En què es basa per arribar a aquesta conclusió?

Primer, en la iconografia que apareix en els seus quadres. En diversos es pot veure la muntanya de Montserrat. A més, va venir a pintar dos quadres. Un d'ells seria el 'Sant Jeroni', datat en 1482.

Ho hauria pintat a Montserrat?

Sí Aquest 'Sant Jeroni' va aparèixer a Roma al segle XIX. Crec que les tropes napoleòniques es van emportar del monestir quan el van saquejar. Els francesos es van portar quadres de Montserrat, que van anar a parar a col.leccions franceses. L'oncle de Napoleó va poder haver-ho adquirit i després el va vendre al Vaticà. Dic que el va pintar a Montserrat perquè hi ha un relleu de Pau Serrra, fet el 1776, molt semblant al 'Sant Jeroni'. Només va poder haver-se inspirat en el quadre de Leonardo, el que el situa a Montserrat. A més, apareixen paisatges montserratins. Apareix el Cavall Bernat i unes roques característiques de la serra.

Si el 'Sant Jeroni' va estar a Montserrat, hauria de quedar constància ... Ha parlat amb els monjos?

Vaig enviar diversos correus per demanar-los la seva opinió i no he obtingut resposta.

A què ho atribueix?

A que són hermètics. No els agrada airejar les seves coses. Si consideressin que els meus teories són una tonteria, m'ho dirien clarament, que no hi ha bases per sostenir-les. Però no m'ho han dit. El atribueixo al silenci administratiu. En canvi, hi ha gent que s'ha posat en contacte amb mi per ratificar extrems de les meves teories.

Per exemple?

La musicòloga Andrea Hernández em va contactar per dir-me que la partitura que apareix en el quadre 'Retrat de músic' és una de les peces del Llibre Vermell de Montserrat.

¿Tem que considerin que les seves teories són una ximpleria o sensacionalistes?

No són sensacionalistes. Sempre dic que es tracta d'hipòtesis de treball. Ningú m'ha donat fins ara cap argument que contradigués els meus. No hi ha documents. Els únics que hi ha són sobre la seva visita al castell de Salses en 1504. Com a mínim, podria confirmar el segon viatge, que ens portaria a la 'Gioconda' ...

Parlarem d'ella. Abans digui per què Leonardo aniria a Montserrat?

L'abat comendatari d'aquesta època era el que es convertiria en el Papa Juli II. En aquests temps els Reis Catòlics volien convertir Montserrat en un monestir de jerònims. Fins i tot es van fer obres ...

Per això el Sant Jeroni?

Sí Cal tenir en compte que l'ermita més alta, la paret més alta, el pic més alt de Montserrat són els de Sant Jeroni. Al museu de Montserrat hi ha tres sant jerònims. A la biblioteca hi ha quatre incunables de Sant Jeroni. Hi havia un especial interès per Sant Jeroni. Seria molt normal i lògic que li encarreguessin el quadre. I també va ser a Montserrat a aprendre.

Què?

Alquímia. Montserrat i Sant Cugat eren dos centres alquímics molt importants en aquests temps. L'alquímia va néixer a Catalunya, a l'Europa occidental. Allà estan Ramon Llull i Arnau de Vilanova, que eren alquimistes.

En quins altres quadres apareixen paisatges montserratins?

En 'La Verge de les roques', per exemple, apareixen tres cims que són l'emblema de Montserrat. També està representat el Cavall Bernat, que és un símbol fàlic, així com la cova representa l'úter. Són símbols hermètics per a representar la fecunditat, la vida. Són massa casualitats. Les seves obres són un compendi de símbols hermètics. Per exemple, la 'Gioconda' ...

Aquí volíem arribar.

Tothom es pregunta qui era la Gioconda, quan la pregunta és què era, què representa.

Què representa?

Representa la Mare de Déu, Isis, la matèria, que ve de mater, la verge mare. Al mateix temps representa la matèria primera de l'alquímia, que és negra, per això va de negre i la Moreneta és negra, la verge negra, que és la matèria primera. Tot està relacionat.

I què em diu del seu enigmàtic somriure?

Està inspirada en la Moreneta. He agafat la seva boca i la hi he superposat a la Gioconda. L'expressió és molt semblant, i això no ho he dit jo. Per veure-ho, has de veure la Moreneta per un dels seus costats, perquè cada costat és diferent. En un, apareix una lleu somriure, i l'altre és seriós. Depèn de com la vegis, és seriosa o somriu.

Igual que el somriure de la Gioconda ...

Sí, el mateix. Podria venir d'aquí. També la roba, els seus vels, ludiria al caràcter de deïtat, de verge negra, de gran mare. Per què si era un retrat no hi va donar a qui l'hi va encarregar? Per què el va tenir fins que va morir? El veig com un testament vital.

¿També apareix Montserrat?

Sí, és un dels seus paisatges vitals. A la Gioconda hi ha Montserrat vist des d'un observatori que realment existeix. En aquest quadre és tan important el fons com la figura.

La Moreneta també és misteriosa?

Molt. En tot Itàlia i Florència havia capelles de la verge de Montserrat, era venerada a tot Europa. Era el símbol de la verge negra, associada als benedictins, a l'alquímia i al que és herètic. L'església cristiana va assumir com a seves doctrines que eren herètiques, una d'elles és la de la Verge. La mare de Crist, segles enrere, pràcticament no era venerada, però amb els templers adquireix primacia sobre Crist. Aquest culte té a veure amb el dels càtars. Representaria també a Isis, la terra fecunda, negra ... és complex.


Font:
http://sirius.cat/

Eduardo Galeano a Singulars ( canal 33 ).

 

 

Qué tal si deliramos un ratito?

Qué tal si clavamos los ojos más allá de la infamia para adivinar otro mundo posible?

El aire estará limpio de todo veneno que no provenga de los miedos humanos y de las humanas pasiones.

En las calles, los automóviles serán aplastados por los perros.

La gente no será manejada por el automóvil, ni será programada por el ordenador, ni será comprada por el supermercado, ni será tampoco mirada por el televisor.

El televisor dejará de ser el miembro más importante de la familia y será tratado como la plancha o el lavarropas.

Se incorporará en los códigos penales el delito de estupidez, que cometen aquellos que viven para competir o ganar, en vez de vivir por vivir, no más.

Como canta el pájaro sin saber que canta. Como juega el niño sin saber que juega.

En ningún país irán presos los muchachos que se nieguen a cumplir el servicio militar, sino los que quieran cumplirlo.

Nadie vivirá para trabajar, pero todos trabajaremos para vivir.

Los economistas no llamarán nivel de vida al nivel de consumo, ni llamarán calidad de vida a la cantidad de cosas.

Los cocineros no creerán que a las langostas les encanta que las hiervan vivas.

Los historiadores no creerán que a los países les encanta ser invadidos.

Los políticos no creerán que a los pobres les encanta comer promesas.

La solemnidad se dejará de creer que es una virtud.

Y nadie, nadie, se tomará en serio nadie, que no sea capaz de tomarse el pelo.

La muerte y el dinero perderán sus mágicos poderes. Y ni por defunción y ni por fortuna se convertirá el canalla en virtuoso caballero.

La comida ya no será una mercancía ni la comunicación, un negocio, porque la comida y la comunicación son derechos humanos.

Nadie morirá de hambre, porque nadie morirá de indigestión.

Los niños de la calle no serán tratados como si fueran basura, porque no habrá niños de la calle.

Los niños ricos no serán tratados como si fueran dinero, porque no habrá niños ricos.

La educación no será el privilegio de quienes puedan pagarla y la policía no será la maldición de quienes no puedan comprarla.

La justicia y la libertad, hermanas siamesas condenadas a vivir separadas, volverán a juntarse, bien pegaditas, espalda contra espalda.

En Argentina, las locas de Plaza de Mayo serán un ejemplo de salud mental, porque ellas se negaron a olvidar en los tiempos de la amnesia obligatoria.

La Santa Madre Iglesia corregirá algunas erratas de las tablas de Moisés y el sexto mandamiento ordenará: "Festejarás el cuerpo".

La Iglesia también dictará otro mandamiento que se le había olvidado al Señor: "Amarás a la naturaleza, de la que formas parte".

Serán reforestados todos los desiertos del mundo… y los desiertos del alma.

Los desesperados serán esperados y los perdidos serán encontrados, porque ellos se desesperaron de tanto esperar y ellos se perdieron por tanto buscar.

Seremos compatriotas y contemporáneos de todos los que tengan voluntad de belleza y voluntad de justicia, hayan nacido cuando hayan nacido y hayan vivido donde hayan vivido, sin que importe ni un poquito las fronteras del mapa ni del tiempo.

Seremos imperfectos, porque la perfección seguirá siendo el aburrido privilegio de los dioses. Pero en este mundo chambón y jodido seremos capaces de vivir cada día como si fuera el primero y cada noche, como si fuera la última.

.

Eduardo Galeano

*****

Quan el teu cor serà branca de mirra ( Guerau de Liost ).

 

.

*

...la vera amor no gosaria prendre’s

el goig que la dolor no coneixia.

La vera amor s’ajoca en llit de cendres,

Fènix constant, roserar de les cendres.

.

d’Elegia ( Guerau de Liost ).

.

Quan el teu cor serà branca de mirra

.

Dona, sé el gust de la teva presència:

la testa, rosa dels vents invisibles,

el pit d’argila que pateix, arbori,

amb un arranc de braços que s’eleven.

.

Dona, sé el gust d’abraçar-te, i la nosa.

Dona, sé el gust de fugir, d’enyorar-te.

Si el teu record suplirà la conversa,

saber-te lluny no supleix el tenir-te.

Dona, sé el gust de la mort que separa,

alliberant de sospites de canvi.

En el sagrat epíleg de l’incendi,

cendres i fum s’espiritualitzen.

.

L’enyorament esdevé permanència.

Compenetrats, el diàleg és íntim.

La teva ment triaria per falda

quan el teu cor serà branca de mirra.

.

Guerau de Liost

.

dins Els millors poemes.

Proa-Columna. Barcelona, 1998.

els pensaments ( Josep-Francesc delgado ).

.

*

els pensaments

.

Potser és cert que els poderosos ens ignoren

les gestes, també el dur sumar de cada dia

ple de petits esculls propicis al naufragi;

i els cossos se'ns vinclen lluny de l'illa solar

on es farguen els desitgs i toquem els somnis

com si fossin núvols, amb els dits delejants.

Potser fins i tot ens ignoren els qui es lleven

cada dia com nosaltres, amb plom als ulls

i el cos rovellat fins al te o el cafè amb llet.

Però tant se val. Encara ens queden moltes cartes:

l'aire que passa entre els àlbers com un orfebre

que n'argenta les fulles al sol de tardor;

i també el vol de les oques o les estranyes

figures que formen en l'aire els estornells...

No sempre som bicicletes sense pedals,

cotxes mal aparcats als carrers exultants

per on se senten les cançons de l'alegria.

Tenim un te pendent mentre mirem la posta

i la sort d'un esguard de brases als records,

el foc que ara encenem i un fill intel·ligent,

a qui ensenyarem, tot seguint Robert Graves,

les virtuts de Claudi, l'emperador romà,

o com circular amb peus de plom per terrenys varis.

Al capdavall no importa gaire l'eficàcia

de Maquiavel, sinó que més aviat

cal que preservem l'elegància d'aquelles

sandàlies de palla o l'art de gronxar

els ulls damunt l'estany: l'estona necessària

per mirar i badar que se'ns esmuny entre clàxons...

Tornarem a deslliurar peixos i tortugues,

coloms i carpes i seguirem amb la barca

l'arcada calmosa de la Lluna al mirall

de l'aigua: només els pensaments, Su Dongpo,

poden obrir-se en la nit com el lotus blanc.

.

Josep-Francesc Delgado

dins:   El temps dels poderosos

Columna edicions, Barcelona, 1998.

 

Resposta a Li Taibo ( Su Dongpo ).

..

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

 

*

Passo la nit al temple solitari

i buit. La Lluna vessa la claror

sobre els bambús dispersos que l’envolten

i l’aigua fresca em purifica el cor.

Voldria beure’n la claror però

no puc agafar-la. Miro com la Lluna

fugaç es reflecteix tremoladissa

damunt de l’estany. Anhelo robar-ne

la llum en aquest instant que és la nit.

Sospiraré per sempre per la llum

que se m’esmuny en el temps com si fos

un espetec de bambús o un llamp

que creua el cel malva per un moment.

Quaranta-nou anys han marxat volant.

I, com el poeta Li Bo, m’adormo

rere la finestra del nord i enyoro

aquell taoista savi, serè

i cabell blanc que coneixia bé

els secrets de l’endeví, l’art del metge.

Ara ja és lluny l’immortal desterrat

Li Bo, i tampoc no tornarà el gran mestre.

Queden només remeis per durar joves

i esgarrapar alguns anys al trànsit blanc

per on tots hem de transitar algun dia.

Queda prendre l’angèlica de jaspi,

els préssecs màgics – que, segons hom diu,

asseguren una vida molt llarga –

i les perles màgiques que no dic.

Ho has de saber: ningú no torna a ser,

Canvia tot. És com un joc d’escacs

el curt espai de vida que ens va fent.

.

Su Dongpo ( Su Xi )

( versió de Josep-Francesc Delgado )

 

previsió meteo pel turó de l'Home ( meteoexploration ).

.

*

Previsió per als propers 5 dies:   turó de l'Home, Montseny.

http://www.meteoexploration.com/mountain/readpeaks.php?lang=cat&site=IBP022

by meteoexploration